Sí, ho prometo, però per imperatiu legal i sempre i quan no contravingui el meu compromís amb l’alliberament nacional i social dels Països Catalans.
Això he respost avui quan m’han preguntat si jurava lleialtat al Rei i guardar i fer guardar l’Estatut de Catalunya i la Constitució.
I és cert, una promesa reclama necessàriament un compromís subjectiu. En estar condicionat per un altre -en aquest cas una llei- la subjectivitat desapareix automàticament i la promesa perd la seva naturalesa, deixa de ser.
És amb aquesta voluntat que he sotmès la meva promesa a l’imperatiu legal, per què per llei havia de dir-ho però no tenia cap intenció de complir-ho. Utilitzant aquest oxímoron he volgut deixar clar que no tinc cap intenció de prometre lleialtat al Rei i guardar i fer guardar l’Estatut de Catalunya i la Constitució.
Però per si això no fos poc, per si no quedés prou clar, ho hem sotmès tot plegat als objectius als quals ens vam comprometre -l’alliberament nacional i social dels Països Catalans-, que són els únics als quals prometem -ara sí- lleialtat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Milers de regidors han jurat avui lleialtat per imperatiu legal al successor de Franco, però molt pocs han tingut un nus a l’estòmac com tú. Però no n’hi ha prou. Cal combatre la llei que obliga a fer aquest jurament. No es tracta de renunciar a la representació guanyada gràcies a la voluntat dels ciutadans, sinó d’impugnar i treballar per anular la llei que imposa aquest jurament. És una indignitat que un regidor amb centenars o milers de vots hagi de jurar lleialtat a un Cap d’Estat votat per una única persona, el General Franco. Els milers de regidors que heu jurat per imperatiu legal haurien de fer una petició al Congrés de Diputats per tal de canviar una llei indigna.
D’altra banda els demòcrates catalans tenim antecedents per legitimar les nostres posicions que no pas l’actitud d’Herri Batasuna de fa unes dècades. L’any 1841 Abdó Terrades va ser escollit alcalde de Figueres, el primer alcade republicà de la nostra història. Després de mesos de batalles legals va perdre el càrrec per negar-se a jurar fidelitat a la regent, la mare d’Isabel II.
That is really fascinating, You’re an excessively skilled blogger. I’ve joined your rss feed and sit up for seeking extra of your magnificent post. Additionally, I’ve shared your website in my social networks! vigrx plus