Terra i llibertat

Des del bloc de Terra i LLibertat sempre hem estat molt clars respecte de la nostra posició pel que fa a Israel, la naturalesa de l’estat sionista, el seu paper geopolític i geoestratègic al bell mig del Masreck (Pròxim Orient en terminologia colonial), i en definitiva el que significa el sionisme com a mala pràctica i mala influència per la construcció d’un futur imperfecte del nostre país, els Països Catalans.

Hem publicat diversos articles, alguns d’opinió i d’altres com a documents del grup Terra i LLibertat: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/130287 (aquest el més visitat pels lectors), fins a aquest, el darrer: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/250753.  Podeu trobar molts més al llarg de les diferents entrades d’aquest bloc.

CONTINUA

És difícil entendre com un govern de l’Europa occidental mediterrània (ens referim, clar, al govern autonòmic català), davant del procés que té al davant tan complex i difícil, amb tants reptes, amb tants entrebancs s’encaparri encara en seguir l’estol d’un Estat que des de fa gairebé 50 anys desenvolupa una mala pràctica democràtica, i està construint una societat que podríem anomenar, en certa manera, lliberal, però en cap cas  una societat de democràcia plena (“Comment le peuple juif fut inventé” de Shlomo Sand)

La democràcia Israeliana és una democràcia considerada de baix perfil pels experts, sociòlegs i politòlegs. És cert que al respecte hi ha un gran debat, i una forta polèmica, però els fets, les evidències, el procés, els passos que segueix l’actual govern israelià (de dretes i ultradretes), la deriva racista de la societat israeliana, la quasi impossible reinvenció de la seva societat i en concret de la natura de l’estat israelià, desaconsellen que el seu sigui un model d’èxit a seguir pel projecte catalunyès de cap dels partits amb voluntat de ser governants i lideratge de l’esmentat projecte.

Ens trobem en el cas isaelià al davant d’una etnocràcia, com la defineixen diversos experts, entre ells ciutadans i científics socials israelians ( “Etnocracia. Política de tierra e identidad en Israel/Palestina” Oren Yiftachel ). És a dir, un estat que defineix la seva naturalesa com a confessional, Estat jueu (i només dels jueus)  però a més entenent aquesta confessió religiosa en termes ètnics i diriem que biològics (podríem afegir que amb una deriva clarament racialitzadora). I encara més, contruint a partir d’aquests criteris ètnics, una societat que privilegia sobretot un determinat grup de jueus, els askenazis, és a dir, els jueus centreeuropeus que són els inventors al segle XIX del sionisme, i del projecte de construcció de l’estat nacional jueu, o la llar nacional i d’acollida dels jueus, bàsicament europeus d’antuvi, i més tard obert a la resta de jueus de tot el món.

L’Estat israelià no concedeix drets per igual als seus ciutadans/es, ans al contrari, tracta d’establir limitacions clares en tots els nivells a aquells ciutadans que no són jueus, i en concret que són àrabs i no jueus: limitacions en drets civils habituals, possibilitat de comprar terres, d’edificar habitatge en propietats, de participar per igual en la societat israeliana….Però tot això a nivell intern, a nivell extern i respecte dels territoris que està ocupant de forma manifestament il.legal, el comportament de l’estat israelià és manifestament brutal i gens ni mica lliberal, ni democràtic, imposant una mena d’apartheid securitari que impossibilita el reconeixement i la pràctica de qualsevol dret civil o de qualsevol mena. Els territoris ocupats, a Cisjordània, i els no-ocupats a Gaza (però en situació d’ocupació encoberta) pateixen un règim clarament i explícita d’apartheid i un procés de bantustanització semblant, però amb especificats molt evidents, al seguit per la Sudàfrica del apartheid.

Amb aquestes credencials el nostre govern de CiU, amb el suport extern de ERC, declara i proclama que Israel és un model a seguir per construir la Catalunya del futur?, és cert aquesta afirmació? és el que diu de debò el nostre govern?

Vol dir això que el projecte de la dreta catalana és un projecte etnocràtic?, podria ser-ho sense problemes ja que les males pràctiques de molts anys de malsgoverns de classe encapçalats per CiU, indiquen que s’ha privilegiat una classe social molt clara, i sobretot un cert club elitista de famílies amb pedigrí català, i altres que sense pedigrí l’han pogut comprar a força de calerons.

Seguir el model de l’Estat Israelià vol dir que la nostra diplomàcia oblidarà i menystindrà el conjunt de la Mediterrània i concretament del Masreck i del Magreb? Oblidarà pot ser no, però menystindrà en una perspectiva de lògica postcolonial?

Seguirem creient des de la perspectiva catalunyesa nordista i cristiano-romana que el perill extern és l’islam, com ho proclamava no fa gaires anys el ex-president Pujol? Ens creiem un poble elegit per deu (nostru senyor) amb drets més enllà dels terrenals?

Seguirem pensant que som una país, sobretot, nordista europeu que no té cap arrel a la Mediterrània excepte però el nostre vincle (fatal i terrible en perspectiva de futur) amb l’Estat Israelià? El sud ens seguirà fent fàstic ( si seguim l’estol de projecte de país basat en una lògica de paradigma catalanista noucentista i de la Renaixença)  entenent que el sud són bruts, salvatges, endarrerits, i que el nord és la nostra veritable “orientació” possible i necessària en els propers 20 anys?

Necessitem respostes clares i convincents perquè a molta gent podria no interessar-nos aquest projecte catalano-israelí dels convergents, un projecte que ni tan sols és capaç de reconèixer el patiment d’un poble (el palestí) ocupat, menystingut, i espoliat .., malgrat els molts partidets amistosos del Barça amb les seleccions israelianes i palestines.., en fin…, de debò, un mal pas el del president Mas, un mal pas el del nostre govern catalano-sionista convergent.