Terra i llibertat

Coincidint pràcticament amb la celebració racista i colonial del 12 d’octubre, l’església cristiana catòlica realitzarà a Tarragona el proper 13 d’octubre, un nou acte que per res trenca amb la seva trajectòria de connivència amb el franquisme. El catolicisme oficial a Espanya i Catalunya (excepte excepcions honroses) segueix sense reconèixer la seva implicacio en la repressió franquista, ni en el genocidi practicat contra republicans, catalanistes, comunistes i anarquistes.

Publiquem el següent article d’en Jordi Gordon a El Público.

Setanta-set anys dura ja el silenci de l’Església catòlica sobre les víctimes dels crims del franquisme. Un silenci increïble que es va fer encara més palès els darrers dies de setembre durant la visita que va realitzar a Espanya el grup de treball de l’ONU sobre desaparicions forçoses.

Mentre les víctimes del franquisme explicaven als representants de Nacions Unides el desemparament jurídic i polític que sofreixen per part de l’Estat i relataven tragèdies familiars encara no resoltes, la jerarquia de l’Església callava. I va tornar a callar quan els portaveus del grup de l’ONU van recordar l’obligació que l’Estat té de satisfer el dret de les víctimes a la veritat, la justícia i la reparació. Res de res, ni un gest encara que l’ONU també els assenyalés.

Silenci darrera silenci. Només ara, la jerarquia catòlica ha tornat a aixecar la veu, i ha estat per prendre partit i convertir la beatificació de 522 persones com a “màrtirs de la fe” en un acte “polític” que ofèn a les víctimes del franquisme, a les quals segueix ignorant. L’acte d’aquest diumenge a Tarragona ens retorna al passat, a una Església que, sota eufemismes, pren partit i en la pràctica ve a justificar la violenta i brutal “croada” franquista.

Això és el que també ens recorden les plaques que segueixen a les esglésies i honren als caiguts per Déu i per Espanya. Oblidant de nou als capellans bascos assassinats pels franquistes, que van lluitar per la democràcia i la llibertat, i als capellans que van ser empresonats a Zamora fins als últims anys de la dictadura.

Tot això i molt més ens recorda que a l’Església no hi ha lloc per a la justícia, la veritat ni la reparació dels “altres”, però tampoc per a la pietat, compassió o auxili als desemparats, aquestes virtuts que no practica però predica des dels seus púlpits.

La jerarquia no mostra una sola paraula d’humanitat i respecte pel dolor de les famílies que porten tota la vida buscant als seus sers estimats, enterrats en una fossa comuna a les portes d’un cementiri catòlic, en una cuneta, o desapareguts.

No hi ha hagut ni hi ha compassió amb els milers de nens robats durant la dictadura, només silenci davant la presència de sacerdots, monges i clergues implicats en molts d’aquests casos. Un silenci amb el qual la jerarquia respon quan nega a les víctimes informació dels arxius de l’Església. Uns arxius que segueixen tancats i barrats i que, pel que sembla, guarden alguns terribles secrets que servirien per aclarir molts dels crims del franquisme.

Aquest cap de setmana, a Tarragona, la jerarquia catòlica tornarà a prendre la paraula per beatificar i homenatjar a unes víctimes i oblidar a les altres. El seu missatge legitimarà per a uns la croada i el règim, mentre per a les víctimes del franquisme serà una justificació dels crims de la dictadura.

L’acte ens recordarà que encara avui l’Església no ha demanat perdó per donar suport i legitimar el franquisme; no ha demanat perdó per beneir afusellaments en massa, ni per les denúncies i els informes que van portar a milers persones a la mort, a la presó, l’exili o la depuració.

Quan s’escolti la veu de l’Església es faran palesos els clams dels milers de nens robats; dels més de 130.000 despareguts; de les víctimes sense nom sepultades en les 2.500 fosses comunes que hi ha sense obrir encara a Espanya.

Serà un clam que ens recordarà que l’Església va justificar, va emparar o va callar davant les brutals violacions dels drets humans que hem sofert durant els 40 anys de dictadura. I que tampoc han demanat perdó per aquestes fotos indignants dels jerarques de l’Església fent la salutació feixista i rendint homenatge a Franco.

I una altra vegada més sentirem que la jerarquia de l’Església catòlica no entén de justícia ni humanitat per a les víctimes del franquisme, només de menyspreu, silenci i oblit.