Terra i llibertat

Per mostrar la complexa i polièdrica situació de la revolta (o potser, revolució?¿) siriana, us presentem aquesta iniciativa……

El documental ‘La revolució silenciosa’ obre els ulls sobre el conflicte kurd a Síria

Els seus productors busquen mecenes en Internet que vulguin donar supor al projecte que explica com els tres milions de kurds que viuen a Síria han aprofitat el context de guerra per iniciar una revolució política i cultural amb l’objectiu de recuperar els seus drets com a nació, reprimida des de fa més de 50 anys.

CONTINUA

El documental The Silent Revolution (La Revolució Silenciosa) explica la revolució que estan protagonitzant els prop de 3 milions de kurds que viuen a Síria. Amb l’esclat de la guerra civil -en el marc de l’anomenada ‘Primavera Àrab’- els kurds de Síria han aprofitat el context per emprendre la seva pròpia revolució, una lluita pel seu reconeixement com a poble i per l’autodeterminació, enfront d’un Govern, el d’Al Assad, que durant dècades, igual que el seu pare, els ha reprimit i prohibit qualsevol expressió política o cultura kurda.

Segons asseguren els productors d’aquest documental, l’actualitat sobre aquest procés històric que viuen els kurds a Síria pateix una gran marginació informativa ja que els enfrontaments armats entre el règim de Bashar Al Assad i els diferents grups opositors àrabs monopolitzen la cobertura periodística. “És per això que creiem necessari donar a conèixer l’altra Síria, aquella que aposta per una tercera via per a la resolució del conflicte”.

“Volem donar a conèixer la Síria que aposta per una tercera via per a la resolució del conflicte”El seu objectiu és donar a conèixer una situació política de vital importància, molt semblant a la viscuda a Espanya al final de la dictadura franquista i amb paral·lelismes amb la situació que vivim actualment. “Vam estar a Síria per gravar una pel·lícula documental d’uns 60 minuts que recull aquesta realitat des de la base i que focalitza en 6 àmbits: la política, l’educació en llengua kurda, la implicació de la dona en el conflicte, la milícia kurda, els mitjans de comunicació i la cultura”, detallen. El documental es va gravar a la ciutat d’Afrin coincidint amb els dies previs a la celebració del Newroz, la festa de l’Any Nou Kurd que coincideix amb l’arribada de la primavera.

El projecte ha engegat una campanya de “micromecenatge” a Verkami per a aquell que vulgui contribuir al projecte. Les aportacions econòmiques serviran per cobrir les despeses del viatge i sufragar els costos de la postproducció (grafista, muntador, postproducció de so etc….).

“Més llibertat per al poble kurd”

Just després de l’inici de la guerra, els kurds sirians que ocupen el nord del país (prop de 3 milions de persones) es van trobar davant una disjuntiva: unir-se a una oposició siriana amb una marcada agenda àrab i islamista, o seguir fidels al govern de Damasc, de caràcter laic, però dictatorial i amb antecedents repressius, especialment a Kurdistan. Ni els uns ni els altres els van convèncer i per això van optar per una tercera via: declarar una ‘autonomia de facto’ i gestionar la seva pròpia revolució.

Fa un any van aconseguir desplaçar el règim de Bashar al-Assad de determinades zones i també evitar que l’Exèrcit Lliure de Síria penetrés als seus territoris. Des de llavors les Unitats de Protecció Kurdes (PYG) controlen la regió, s’ha creat un Comitè Suprem Kurd amb representants de quinze partits kurds, s’ha impulsat l’ensenyament de la llengua kurda a les escoles després de quaranta anys de prohibicions i ha començat a funcionar RonahiTV, una televisió kurda que treballa des del terreny i els estudis centrals, els quals es troben a Brussel·les.

La violació dels drets dels dos milions i mitjà de kurds de Síria -que representen el 10% de la població del país- ha estat constant des que el Partit Baaz (Partit del Renaixement Àrab Socialista) va arribar al poder en 1963. Sotmesos durant els gairebé cinquanta anys de dictadura, la repressió del règim sirià contra el poble kurd va augmentar amb l’arribada de Bashar Al Assad en el poder l’any 2000, fet que va provocar l’empresonament de milers de dissidents polítics i sagnants episodis. Al marge de Damasc i de l’oposició àrab, els kurds rebutgen veure’s immersos en la guerra sectària en què s’ha convertit el conflicte sirià i no desitgen que les seves ciutats ofereixin escenes de destrucció i desolació com està passant a Homs i Alep.

Al juliol de l’any 2012, Massoud Barzani, president del Govern Regional del Kurdistan Iraquià, va aconseguir que les dues principals faccions kurdes de Síria segellessin un acord històric i creessin el Comitè Suprem Kurd. Aquesta estructura de govern d’unitat nacional administra el Kurdistan sirià i manté una lluita activa pel reconeixement nacional del poble kurd i la garantia dels drets en una futura constitució siriana. A més, aquesta nova estructura vol exercir de contrapès davant un Consell Nacional Sirià amb una marcada agenda àrab i islamista. L’ensenyament de la llengua kurda a les escoles i la retolació en l’idioma autòcton dels carrers i carreteres han estat algunes de les primeres mesures que han pres els kurds després de gairebé cinquanta anys de dictadura. La recuperació de les expressions culturals pròpies marca aquesta revolució històrica i silenciosa protagonitzada pels kurds de Síria.