Glory Days
Pindola d’avui a El món a Rac1:
Alex Salmond és independentista, volia fer un referèndum el 2010 i li
ha faltat la majoria. Però ningú li ha dit traïdor i pot repetir com a
primer ministre d’Escòcia… perquè ha governat bé. Esquerra també vol un
referèndum, però s’ha clavat una castanya, no perquè sigui
independentista, sinó perquè no ha transmès confiança en set anys de
govern. I, en part, ha estat per culpa de dos senyors anomenats
Carretero i Bertran, pares de les criatures Reagrupament i Solidaritat.
Dic això perquè no és del tot correcte parlar de l’atomització de
l’independentisme. La major part l’aglutina CiU, que ha sabut fer la
lectura correcta. El que veiem és la fragmentació d’una part de
l’independentisme i el fruit, encara, del trencament d’una Esquerra que
es mira de refer un cop comprovat que els dos gremlins sortits del Gizmo
original no semblen tenir gaire recorregut.
L’independentisme no ha de tenir una sola opció, com no la té
l’unionisme. Francesc Homs i Oriol Pujol, per exemple, no estan en
política perquè el 012 vagi millor. I això condemna ara per ara Esquerra
a una lluita amb el PSC per ser l’esquerra nacional.
Tot això és una cosa. I l’altra és Jan Laporta. Al Barça va ser
l’home adequat, en el lloc adequat i en el moment adequat, però ha
volgut allargar els seus glory days en la política amb cap
altra projecte que ell mateix. I Portabella, que també va per lliure,
s’aliaria amb el diable perquè no l’escombrin com Puigcercós amb un
ventall d’ofertes de suma zero.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!