Quin paradís perdut de Lipton: sàlvies i espígol!
Quina devoció més sana a les carreteres secundàries!
Quines mates de ruda, quines estalactites lluminàries!
Quin oblit fonamental rere el jorn per no dir-ho!
Quins moviments d’orquestra després de les àries!
Quina multitud bocabadada enmig els dies grisos!
Quin encant anhelat després de telefonades vàries!
Quin petó amagat al somriure dels mots indecisos!
Quin Vent que pren el lloc a les solituds gregàries!
Quina elevació on esdevenim brot d’alés precisos!
Quina concatenació de melòdies subtils i centenàries!
Quin Bancal del Present, on creixen agrets i narcisos!
Quin retorn als origens per la ruta d’arrels proletàries!
Quin paradís retrobat de Milton: cims i valls, indivisos!
—-
Imatge: Carretera de pujada a Tàrbena (la Marina Baixa).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!