Imatge pròpia: Gare do Oriente at night. L’ALBERTINE CAPTAIRE De lluny sembla de gènere indefinit, tot i que vesteix com a dona, du els cabells curts, la pell molt bruna, sembla que ha suat molt, va carregada de borses de mà, porta unes botes aparatoses que se li n’ixen de les cames, m’hi assec i
Imatge: retrat de Camôes. Ja de ben jove, en una batalla pels voltants de Ceuta, perd l’ull dret, la major part de la vida serà tort. Luis Vaz de Camôes (1524-1580) és el poeta nacional de Portugal. A diferència d’altres poetes nacionals com Shakespeare o Ausiàs March, Camôes disposa d’un patrimoni perceptiu especial: els seus llargs anys de
Cobles valencianes, recollides per Adolf Salvà a Callosa d’en Sarrià; extretes del seu llibre De la Marina i Muntanya, editat a cura de Rafael Alemany. El sol ja se’n va a la posta, les gallines al joquer, que mal li sabrà a l’amo pagar el jornal sencer. Els quintos, quan se n’anaven, Passaren
NORA BARNACLE (Connemara, 1884- Zurich, 1951), esposa de James Joyce. Per a l’autor de Dublinesos, Ulisses, Retrat de l’artista adolescent i Finnegans Wake, totes les persones que se li arrimen reben alguna influència, excepte la seua dona: “la personalitat de Nora és tan especial que la meua no pot afectar-la, està feta completament a prova
Per gentilesa (i paciència) de Sandra Montserrat i Joan Borja, el següent article ha estat publicat i difòs en el número 16 (d’abril-maig de 2010) de la revista CAPICUA de la Universitat d’Alacant: http://www.ua.es/dfc/publi/capicua.html —————————————————————- UN ÈXODE PARTICULAR. Micro-assaig sobre la vida quotidiana per JCOB Vam eixir de les nostres cases d’Altea o de Novelda, enfilàvem depressa pels carrers
– Què dius que fa per la nit? – El que pot, el que li ve en gust: fa click al post, toc i pam als ulls, un fil de veus, dos o tres mots nous, un vent del solc, un guany curt, el gest del que fou -Ah! Doncs fa un poc el foll,
Vaig seure al restaurant dels empresaris comarcals, allí tots feien tractes i entre ells es coneixien, el meu amfitrió i jo parlàvem de budisme, allò era una xicoteta societat d’autòctons potentats, sóc un home paupèrrim i sovint cuine llentilles, les delicadeses de marisc tenien un sabor estrany, quan vam passar del Kharma al Tao
Ahir vaig escriure un text sobre Xesca Ensenyat, es titulava: “Ai, Xesca, ¡quin tratge que et van fer en “El País!””, ho he reconsiderat, després d’omplir un full i mig: analitzar el filtre mediàtic exterior a través del qual se la converteix en autora de referència requereix una millor documentació (més avant, espere arrodonir-lo
Per gentilesa (i paciència) del nostre periodista valencià, Ezequiel Castellano, oferim ací un article d’opinió iniciàtica sobre l’anomenat “malestar de la cultura catalana”, editat en EL PUNT, diari independent, català, comarcal i democràtic: http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/167813.html ———————————————————————————– Per a contrastar el tema, visitar la web http://malestar.cat/ de Josep Anton Fernàndez, professor d’Estudis Catalans a la UOC. [Hi ha
LA FIGURA DELS CAPITANS EN LES FESTES DE MOROS I CRISTIANS: ARGUMENTS CONCEPTUALS I EMPÍRICS DES DE LES CIÈNCIES SOCIALS per Joan-Carles Ortega i Berenguer tandemmix@mesvilaweb.cat 1.- La figura dels capitans: antecedents documentals. 2.- Els quatre àmbits socials de les festes de moros i cristians. 2.1.- Precisions a una tipologia funcional.
A voltes sóc super-vident dels txakres dels elements i en la remor del dharma infinit palpe els estigmes del nostre temps Caigut a les albes d’Orient he empés un signe permanent als ulls tancats veig penínsules a milers i al cor obert un mantra sencer A voltes sóc un bri d’herba més en els
“ens vestim de monarques i habitem monestirs” Salvador Jàfer Justament, el pas escènic invers de Jacint Verdaguer, que es va vestir de “retor” i va habitar “palaus”. ¿Qui no ha sigut, alguna volta o algun moment, el rei i senyor d’una casa silenciosa, plena de fe en el present i el futur? El
Títol: Soul KitchenNacionalitat:Alemanya Director: Fatih AkinAny: 2009Durada: 99 min Gènere: ComèdiaData d’estrena: 26/03/2010 Premi Especial del Jurat, Festival de Venècia. – Sociologia de les relacions primàries:o Relacions sentimentals d’avui en dia: el protagonista, Thinos Kazantzakis, un grec emigrat a Hamburg, ha d’acarar la dura realitat que la seua núvia tinga ambicions professionals com a
Imatge: Karl Marx com a adolescent. Les cartes del pare i la mare de Karl Marx que li envien al seu fill quan està estudiant a Berlin, fent vida de “savi fàustic”, dissolut i despilfarrador, són impressionants: del milloret de la història epistolar europea. La mare, Henriette Marx, li insisteix en que arregle la
(aquest sonet lliure l’he trobat aquest matí en un paper endoblegat que hi havia a la vora d’un camí de l’horta)No feu de poetes a un país de fenicis: les paraules són totes comprades, la Clepsidra del Seny s’ompli de bades i coronen de llorer a qui té més vicis; Si trieu la poesia, marxeu de Cafarnaüm: Són