Anotacions rizomàtiques

Vaig seure al restaurant dels empresaris comarcals,

allí tots feien tractes i entre ells es coneixien,

el meu amfitrió i jo parlàvem de budisme,

allò era una xicoteta societat d’autòctons potentats,

sóc un home paupèrrim i sovint cuine llentilles,

les delicadeses de marisc tenien un sabor estrany,

quan vam passar del Kharma al Tao estava esbargint-me,

encara que el més ric de tots brindara amb xampany

jo seguiria refugiant-me en paraules més vives:

metàfora, vi aspre, energia, quimera, daltabaix;

amables conversàvem sobre coses intangibles,

pense que la nostra taula tenia un luxe avançat:

¡superàvem les urgències de les factures imprevistes

tantejant despreocupats els conceptes immaterials!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!