Anotacions rizomàtiques

Imatge: Karl Marx com a adolescent.

     Les cartes del pare i la mare de Karl Marx que li envien al seu fill quan està estudiant a Berlin, fent vida de “savi fàustic”, dissolut i despilfarrador, són impressionants: del milloret de la història epistolar europea.

     La mare, Henriette Marx, li insisteix en que arregle la caseta i passe el fregall, al temps que li diu que de tots els fills és “el més amable i el millor”. Diu sa mare: “et pregue que em contes tot el que fa referència a ta casa la teua musa gentil no es sentirà ofesa per la prosa de ta mare, dis-li que pel més baix s’assoleix el superior i el més bo”.

     El pare, advocat liberal d’èxit a la ciutat de Trier, li examina a fons les seues aspiracions filosòfiques disperses i li recrimina que s’haja promés amb Jenny von Westphalen, sent com és un home sense ofici ni benefici.

      Cartes incisives, a on brilla el do del requeriment, del retret fort i altres voltes alambinat, l’explicativitat transparent i un amor paterno-filial incondicional. No de bades, Karl Marx descendia tant per pare com per de mare d’una llarga ascendència familiar de rabbins importants que està documentada fins a l’Edat Mitjana.

    Encara que el pare va passar a la fe protestant a tota la família per a poder exercir com a lletrat, degut a la legislació professional antisemita, el caràcter antropològic hebreu es revela en tota eixa intensitat verbal epistolar.

    Karl Marx va conservar tota la vida eixa correspondència, a pesar que va trencar els lligams amb la familia després de la mort del pare. No estaven massa equivocats : Karl Marx va viure la major part de la seua vida, acumulant herències (per exemple, del seu oncle Philips que donaria nom a la famosa marca d’electrodomèstics) i sobretot ajuts financers de Friedrich Engels com un pidolaire prou voltes al límit de la inanició que, paradoxalment, intentava dur un estil de vida burgés per a impressionar a les visites (en especial, als seus gendres).

    A pesar de que el somni a voltes adquiria coloracions funestes i de mals averanys, el pare tampoc es va equivocar en l’esdevenidor de Karl Marx, que el sabia molt ben dotat per a practicar la inteligència : en comptes de convertir-se en advocat d’una cartera de clients particulars, amb les seues menudències litigals, va desenvolupar a fons el rol d’”advocat” de tota una classe social internacional, el proletariat, “la classe social més nombrosa i la més pobra”. L’accés a la docència en la universitat alemanya li queda barrat per un dels seus textos en que critica el cristianisme.

[Hi ha molt més: clica avall…]

     L’Estat Prussià tanca eixe periòdic, acusant-lo de comunista. Però Marx emet una nota que diu que ha de revisar a fons les idees comunistes amb una racionalitat exigent per a comprovar si es tracta d’unes idees bones. Marx se’n va llavors a Paris, a on hi ha uns 80.000 alemanys, però ell es relaciona amb molt pocs, fent vida d’erudit ciclopi que dedica la major part del temps a l’estudi apassionat. Col·labora en els “Annals Franco-Prussians” i durant tota la seua vida retardarà a voltes el lliurament d’articles i obres perquè recerca molta bibliografia per a fonamentar les seues opinions. Abans d’anar-se’n a Paris, consuma el seu matrimoni amb Jenny i s’està unes molt llargues setmanes arreglant temes de dots amb els sogres.

     El modus operandi a on brillava Marx era la polèmica i el debat: s’enfronta dialècticament durant anys amb els principals líders intel·lectuals dels moviments socialista, comunista i anarquista. Per exemple, a Proudhon li dedica un llibre sencer, “Misèria de la filosofia”. Cada debat és una oportunitat per a precisar les seues idees d’un mode eficient. Per un article publicat en París, l’Estat Prussià exigeix a França la seua expulsió i, aleshores, se’n va amb tota la família a Brusseles, des d’on passarà a Londres, ciutat a on viurà més temps. Recordem que per a molts intel·lectuals centre-europeus Anglaterra històricament ha sigut terra de llibertat, ja que allí hi havia més tolerància envers el dret de “free-speech”.

     Anant moltes voltes a la biblioteca del British Museum, es documenta a fons per escriure “El Capital” que porta per subtítol “Crítica de l’economia política”. Revisa molts documents del reformisme liberal i s’ha dit que Karl Marx era molt respectuós citant a autors menors, per a demostrar i contrastar les seues idees.

    La vida familiar a Londres està sotmesa a daltabaixos econòmics molt desmoralitzadors, però una volta rep nous ajuts financers se’n va a viure a una casa més ben arranjada, se li mor un fill i es queda en dues filles. S’ha dit que Karl Marx va tindre relacions sentimentals amb la seua fidel empleada domèstica Helena Demuth, amb qui va tindre un fill no reconegut, cosa que va motivar un cert escàndol i espirals de silenci entre els honestos socialistes que li donaven suport.

      Dos anys després de que es mor la seua dona Jenny, Karl Marx mor a l’edat de 65 anys: s’ha dit que tenia una constitució física molt forta, però no va aguantar eixe darrer colp. Un any abans de morir, haurà viatjat a Alger, Suïssa i França.

     Les condicions socials a Occident han canviat molt d’ençà de l`època de Karl Marx: llavors, el nou industrialisme tenia efectes perversos en les aglomeracions urbanes, els habitatges i la vida dels proletaris eren molt fràgils i insalubres, els mateixos reformistes liberals s’esforçaran en trobar solucions que aniran endegant amb legislacions a favor dels pobres des dels parlaments.

     Després de Bismarck, els Estats europeus aniran assumint les doctrines econòmiques de John Maynard Keynes, per a millorar les polítiques socials, d’empleament i de benestar. Després de l’època dels feixismes i de l’hegemonia de Hitler, Europa entrarà en noves fases d’optimisme desenvolupista. El mateix Joan Fuster s’alegrarà en els anys 50 i 60 de la universalitat de l’aspirina, del frigorífic i tota la tecnologia que serveix de comfort per a totes les classes socials.

     Avui en dia, estem en una època de globalització (en algun moment, per al sociòleg Immanuel Wallerstein, algunes tesis marxistes podrien ser aplicades per a explicar les desigualtats a nivell mundial) i de postmodernitat (amb una gran intervenció de les noves tecnologies de la comunicació en les vides de les persones). Després de la caiguda dels règims soviètics, Karl Marx ha perdut molt d’interés com a inspirador de “revolucions” i “dictadures del proletariat”, però el seu mètode del “materialisme històric” està prou escampat en dispersió en moltes ciències socials i humanístiques. Karl Marx ha perdut interés general com a instigador de fe política, però en les darreres dècades es redescobreix l’interés cultural dels seus treballs, com a “el passat d’una il·lusió” o com a una cosa més que hi ha en el gran repertori de la història cultural d’Europa.

      Si voleu llegir una obra ben escrita de Karl Marx, a on destaca la seua sagacitat literària i perspicàcia analítica de la realitat política, feu-li una ullada a “El divuit de Brumari de Louis Bonaparte”, està farcit d’expressions que en alguns casos s’han convertit en aforismes lapidaris; quan era jovenet i feia redaccions escolars els seus mestres li retreien a Marx que s’expressara amb tant d’efectisme, vegeu i jutgeu per vosaltres mateixos com era Marx en el seu “floruit”:

http://www.marxists.org/catala/marx/1852/brumaire/index.htm (traducció en llengua catalana)

     L’assagista Joan François Lyotard explica el marxisme al seu assaig “La Condició Postmoderna”, heus ací un paràgraf significatiu:

“Però és un model diferent de la societat… el que guia al marxisme. Eixe model naix amb les lluites que acompanyen l’assetjament de les societats civils pel capitalisme. Ací no es podrien seguir les seues peripècies, que ocupen la història social, política i ideològica de més d’un segle. Ens contentarem en referir-nos al balanç que es puga fer avui, ja que el destí que li ha correspost és conegut: en els països de gestió liberal o liberal avançada, la transformació d’eixes lluites i els seus òrgans en reguladors del sistema; en els països comunistes, el retorn, sota el nom de marxisme, del model totalitzador i dels seus efectes totalitaris, amb el que les lluites en qüestió resten senzillament privades del dret a l’existència. I a tot arreu, amb diferents noms, la Crítica de l’economia política (era el subtítol del Capital de Marx) i la crítica de la societat alienada que era el seu correlat s’utilitzen com a elements de la programació del sistema”

————————————–
Hi ha dos documents biogràfics, que coneguem, sobre la vida privada de Karl Marx:

– La biografia de Werner Blumenberg, titolada “Marx”, és la més documentada.

– També el seu gendre, Paul Lafargue, escriu uns “Records personals de Karl Marx”, a on retrata la seua cambra d’estudi, hàbits domèstics, esperit intel·lectual i vida londinenca. No resulta massa hagiogràfic, ja que explica per exemple que Marx fumava més que un carreter: http://www.marxists.org/catala/lafargue/souv_marx.htm

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!