SONET RIZOMÀTIC PER A LA XIQUETA DE L’AIGUA
ARA QUE ALS LLAVIS LLEGIM LES NOSTRES PARAULES
“Has triat la veritat entre el soroll del món i escoltes el teu cor amb més claretat del que jo acostume a escoltar el meu propi cor: no existeix la sordesa quan emergeix la semiòtica expressiva de les cares. L’essencial és l’inaudible!”
Al silenci dormen els signes,
badallen i acluquen els ulls,
veuen més enllà de l’absurd,
somien paradisos i cataclismes,
s’aturen davant màgics i trucs,
engendren abundants dinasties
de mots que naixen curullls
de miratges i de realisme;
al silenci dormen els signes,
com nadons amb rostres purs,
des de la constància dels invictes
interpreten aquest món estult,
acariciant tots els sil·logismes
de l’Ésser i del seu magnífic flux!
—————-
Imatge: il·lustració de Toni Ferri per a aquest poema (rotulador sobre paper): representa un rostre “arcimboldià”, bastit amb elements naturals del paratge del naixement del riu Algar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!