Vint anys de MINURSO, vint anys de perdre el temps
La MINURSO (Missió de les Nacions Unides per al Referèndum del Sàhara Occidental), va ser establida l’any 1991, arran de l’acord d’alto el foc entre el Sàhara Occidental i el Marroc, per tal de controlar-lo i treballar per a la celebració del referèndum d’autodeterminació
Però, vint anys després encara no ha pogut imposar una solució duradora i deixa la porta oberta a la negociació entre les parts.
La història dels cascos blaus de la MINURSO és un relat de dspropòsits i de fracàs anunciat.
Aquests anys només han servirt per elaborar un cens, provisional, d’unes vuitanta mil persones que acreditades a votar en un referèndum que, malgrat haver estat convocat en diverses ocasions mai no s’ha realitzat per la negativa final marroquina.
Els cascos blaus de la MINURSO, tampoc no han estat exempts de censures per llur actuació en determinats casos, des d’atemptats contra el patrimoni cultural del Sàhara, fins a la completa passivitat front a violacions dels drets humans, i obstrucció i boicot al seu propi treball per part de les autoritats d’ocupació marroquines, que podem trobar, per exemple en un memorand del Sr. Frank Rudy, antic responsable de la MINURSO.
Més a prop en el temps hem vist com aquestes forces internacionals eren, d’una banda, invocades pel govern espanyol a que informaren sobre els fets d’Gdeim Iziq, però havien estat comminades per les autoritats marroquines a tancar-se als quarters fins que acabara el desmantellament i la repressió posterior.
La MINURSO són les úniques tropes de cascos blaus al món que no tenen autoritat per vigilar -i fer complir- el respecte als drets humans! En una situació de conflicte bèl·lic!
L’ONU, en el tema del Sàhara Occidental, ha demostrat, també, la seua inutilitat i el seu stometiment a determinades grans potències, que són les que tenen la paella pel mànec. I que la fan actuar, ara sí, a Líbia, ara no, a Síria, espentats pels “interessos generals” (en paraules del Sr. Rodríguez Zapatero) que no són més que els interessos de les grans multinacionals del petroli i d’altres riqueses naturals.
Els sahrauís ja estan cansant-se de vint anys d’inacció, de passivitat, de dimplomàcia, que no han aportat ni un gra d’arena de llibertat. La comunitat internacional veurà, espantada, la reaparició d’un nou conflicte armat, calent, del qual serà, per passiva, responsable directe.
Espere equivocar-me!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!