Ara és la wikipèdia italiana, demà serem nosaltres.
El govern de Berlusconi pretén perpetrar un (altre) atemptat a la llibertat d’expressió.
Ahir vaig visitar la wikipèdia italiana, per motius que ara no vénen al cas, i em vaig trobar una pàgina on s’explicava (ací la versió en català) que la llei que està debatent-se a les corts italianes que, si és aprovada, suposarà un atemptat a la llibertat d’expressió.
De primer em vaig pensar que hi havia algun problema, diguem-ne, “tècnic”, perquè, per molt que canviara de terme en la meua recerca, sempre obtenia la mateixa resposta, la mateixa pàgina, amb el mateix text, que advertia els usuaris del lloc sobre les repercussions de l’aprovació d’una llei que ja havia passat de la Cambra de diputats al Senat, i que, ara, es troba, una altra vegada, a la Cambra dels diputats en via de la seua última discussió.
Si aquesta llei és aprovada, els llocs web italians (diaris, enciclopèdies lliures…) estaran obligats a publicar en primera pàgina qualsevol text, a través del qual un suposat, o no, damnificat per les afirmacions que s’hi han penjat, rectificarà les afirmacions, suposadament, o no, difamatòries contra la seua persona (o entitat). Sota penes que poden arribar a la presó, en cas d’incomplir aquesta norma.
Una rectificació que caldrà penjar sense que cap instància judicial ho revise, en cap cas. És a dir, la rectificació haurà de ser obligatòria.
És clar que internet s’ha convertit en la plaça pública. Un púlpit, o estrada, des d’on qualsevol pot dir la seua. I, en aquesta “seua”, hi ha de tot, mentides, calúmnies, veritats i denúncies justificades.
Els llocs web, com la wikipedia, tenen la característica de no estar dirigits per un grup de pressió, d’interés. Es basen en el principi de la cooperació. És clar que hi ha molts errors; però, entre tots van corregint-se. És clar que, en entrar en el camp de les matèries influenciades per la ideologia, pels interessos, o en els temes que afecten les persones, els punts de vista cobren la seua importància. Però, aquest és un dels principis de la plaça pública. Com el mercat. És el lloc on tot és exposat, i el visitant, o comprador, ha de desenvolupar la seua maduresa, la seua capacitat crítica, per discriminar allò que és informació d’allò que és xafarderia, o difamació.
I ací tenim el ciutadà crític.
El que la llei italiana pretén, directament o indirecta, és silenciar els fòrums crítics. La barbaritat és tan gran com si es pretenguera obligar a tots els que fan barret a la plça del poble, o al carrer, hagueren de repetir cent vegades la carta de l’afectat per llurs comentaris.
De la mateixa manera que hi ha entitats que posen la bena abans de la ferida (com l’SGAE, que ens cobra un cànon -indiscriminadament- per si de cas se’ns acut copiar alguna obra dels seus autors), ara el poder polític italià vol assegurar-se el silenci de les veus crítiques en Internet!
En comptes de fer que un jutge valore l’existència d’una calúmnia, s’obliga al lloc web, al crític, a desdir-se’n.
Cada vegada ens queden menys oasis de llibertat!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!