La Tafanera de Saltamartí
Saltamartí llibres. La llibreria de C/Canonge Baranera 78, a Badalona www.saltamarti.cat
Quan era petita, jo volia la Lola Casas i no ho sabia. La volia enlloc d’algunes poesies que em van fer estudiar.
Recordo “La Ginesta”, aquesta d’acord, és bonica.
Però mai no li he trobat el què a “La vaca és cega”. Per més que ara li pugui reconèixer valor literari, què vols que t’hi digui, el drama d’una vaca no m’arriba a l’ànima. Sé que és un sacrilegi (no fa gaire, al preciós acte de Veus del Món vaig sentir que un senyor deia que s’emocionava sempre amb aquest poema –hi ha d’haver gent per tot), però és així.
També recordo una poesia sobre un pebrot i una albergínia que anaven a passejar. S’ho juro!, que diria la meva amiga de Reus. Hortalisses que caminen i parlen, un altre tema apassionant. Si als deu anys ni tan sols m’agradava l’escalivada! Aquest no cal dir que no era d’en Joan Maragall, ni de lluny.
I ara fa un temps he descobert la Lola Casas, i trobo que els seus poemes són senzills i planers. Per a nens, que no vol dir ridículs. Al contrari, són tot poesies dignes i boniques.
Pega dolça
Rosega. / Mastega. / La gola / espetega. / Tenyeix / els vorals / de llengua / i genives. / La boca / negreja! / La saliva… / es barreja! / I el nas, que t’olora, / es desfà / d’enveja.
Aquesta poesia l’he treta del seu web i forma part d’un dels seus últims llibres, Negre.
Podria ser la poesia oficial de la Fira de l’Arrop, que el diumenge passat feia 30 anys i està més estupenda que mai. Aquelles olors i colors de les fruites confitades (que, per cert, no sé qui compra perquè tota la gent que conec les treu abans de clavar queixalada a la coca de Sant Joan), els formatges, els caramels, les coques, les herbes, el sidral, la regalèssia, les espelmes naturals…
L’ambient era alegre, feia per fi un dia clar de maig… Tot plegat, per dir-ho en argot tecnològic: un link directe a la infantesa.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo recordo un llibre de poemes que ens havien regalat a la Caixa i que m’agradava molt, es deia “Recull de pomes per a petits i grans”. Vaig viure enganxada a aquell libre fins que em vaig fer gran, i un dia em vaig adonar que en realitat es deia “Recull de poEmes per a petits i grans”.
Encara el recordo amb nostàlgia, hi havia uns versos d’un que estava malalat i no volia anar a l’escola que encara els podria recitar.
Als meus fills, que són petitons, els he comprat l’antologia POESIES AMB SUC de la Galera, molt més xulo i divertit que aquell:
Rata d’escala
Això era una rateta
que embrutava l’escaleta
hi escampava uns cagallons
menudets com perdigons.
Fins que un dia li van dar
metzinetes per sopar.
Va deixar, doncs, la rateta,
d’embrutar aquella escaleta.
(Miquel Desclot)