La Tafanera de Saltamartí

Últimament només he escrit cada 15 dies. Demano perdó públicament; com ja sabeu tots els meus fans, des que vaig començar el bloc he escrit puntualment cada setmana. Però és que… (poseu una X a l’opció que més us agradi):

A: M’ha abduït una nau interestelar plena d’extraterrestres de color verd ampolla que tenien molta curiositat sobre: si és veritat que Saltamartí ha rebut fons del senyor Millet; quan acabaran les obres del metro a Badalona, i per què tinc els peus tan petits.

B: Se’m va espatllar el mòdem, i com que tota la plantilla d’Orange va agafar la grip A, no me l’han pogut arreglar fins ara (em va ressuscitar breument fa 15 dies i per això vaig poder escriure el post anterior).

C: La meva iaia s’ha cansat de viure amb la filla i el gendre (o sigui, els meus pares) mentre fan obres a ca seva, s’ha instal·lat a la meva i no para de mirar TV3 A la carta i escriure mails per demanar que s’acabi la pallissa d’El cor de la ciutat, que li fa coragre (vol muntar una campanya amb recollida de signatures a la Rambla els diumenges que hi hagi sardanes).

Fins la setmana vinent, si no abans.

PS Pinta molt, molt bé la conferència sobre L’origen de les espècies que es farà a l’Anís del Mono el 23 d’octubre (ho he llegit al web renovat, i molt xulo, de Saltamartí).  Ja sé que va sobre Darwin, i per tant, ja m’enteneu, de micos i persones, però de debò que quan ajunto els termes “anís del mono” i “espècies” no puc evitar de pensar en les olors. D’anís, és clar, però també d’altres espècies, posem canyella, clau, comí, cardamom, vainilla… mmmh!  

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!