La Tafanera de Saltamartí
Saltamartí llibres. La llibreria de C/Canonge Baranera 78, a Badalona www.saltamarti.cat
(Si no heu llegit el Mecanoscrit, salteu-vos aquest text)
Tenia dotze anys. No devia tenir deures o no m’importava, perquè portava moltíssima estona seguida llegint, estirada al llit. I de cop, la mala notícia em va caure com un gerro d’aigua freda: en Dídac havia mort! I en aquell moment precís, el meu germà va irrompre a la porta de l’habitació per dir-me alguna cosa. No sé quina, perquè el vaig engegar de la pitjor manera. Estava commocionada, estava de dol! El Mecanoscrit del segon origen se m’havia empassat sencera, i el meu germà, que no ho podia sospitar, em va fer aterrar amb la delicadesa d’una ratllada d’ungla a la pissarra.
No hi ha gaire llibres que tinguin el poder de fer-te esborrar, per un moment, la frontera entre la realitat i la ficció. I crec que els que ho fan no necessàriament són les obres mestres. Vés a saber què fa que t’identifiquis amb un personatge o que visquis la trama d’una història com si t’estigués passant en aquell moment. Llegint pel carrer Las brujas de Salem (que no recordo com a llibre memorable) em va estranyar que els veïns no em miressin malament, i amb Senyoria vaig patir molt perquè vaig haver de deixar un personatge a la presó esperant la seva execució. Algú es va entestar a parlar amb mi en aquell moment, i jo contestava amb monosíl·labs, impacient, perquè no podia evitar de pensar que mentre jo perdia el temps enraonant, aquell pobre reu el portarien a matar. Com si la història avancés amb o sense mi!
Hi ha llibres que fan desaparèixer tot el tens al voltant, i aquests són ideals per a viatges de metro, de tren o sales d’espera. Si fan bé la seva feina, ets capaç d’oblidar absolutament on ets, i ni tan sols sents la sucosa conversa del teu costat, ni la ferum corporal d’alguns et treu del teu aïllament. Amb un bon entrenament, et pots desvetllar just quan arribes a la teva destinació o quan crida el teu nom la recepcionista, i mentrestant pots viure un món paral·lel pel mòdic preu de 10, 12 o 18 euros. I si et passes de parada, què carai, no cada dia canvies d’identitat ni et passen tantes aventures.
El que fa ràbia de debò és quan un llibre promet, i ja hi tens un peu a dintre, o fins i tot mig cos, i de cop una incoherència, un error de traducció o una falta ortogràfica d’aquelles grosses, indecents, trenca del tot l’encant i transforma aquella història que ja començaves a viure en un simple plec de papers cosits plens de lletres negres. Zzzzup! el geni torna a dins la llàntia i tu et quedes amb un pam de nas.
(La meva amiga Júlia, que treballa a una editorial, i un cop li va trucar una senyora que exigia que li tornessin els diners perquè el llibre estava mal traduït. Personalment, crec que en aquests casos, s’hi hauria d’afegir una indemnització per a danys morals).
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hi ha un munt de llibres que passen aquestes coses que hi entres a dins del mon del llibre.
Us proposo un joc…
Que envieu títols de llibres en els que us ha passat. Creure’t protagonista de la història o creure’t periodista directe de la narració.
L’altre dia amb una amiga en recordàvem de situacions com aquesta, i ens vaig transportar fins a Laia de Salvador Espriu. La veritat en tinc un gran record d’aquell llibre, el vaig llegir a la joventut, ara l’he tornat a agafar i fullejat les primeres planes. A més de la història trista que explica, ara que tinc més lèxic que he llegit una mica més he gaudit molt amb les paraules de l’Espriu veieu sinó el paràgraf:
Desprès d’aquell pronòstic, pocs creien en les possibilitats de salvació de la petita, però aquesta es va refer i va créixer esprimatxada, rampelluda, esquerpa
Per a mi Laia de Salvador Espriu em va fer sentir l’angoixa de l’espera i el desig de que no tornés en Quelot del naufragi. Com la Laia el volia mort aquell tros d’home