La Tafanera de Saltamartí

A la Clara Andrés me la va descobrir la Dolors, una amiga cinèfila quan va sortir entusiasmada de veure la pel·li Dies d’agost d’en Marc Recha (perquè us en feu una idea: aquesta amiga és de les que esperen reverencialment i sense respirar que corrin tots els crèdits finals fins a l’apuntador abans d’aixecar-se, quan va a veure una pel·li al Verdi).

Jo pensava: si surt a la banda sonor a d’una pel·lícula que li agrada a la Dolors potser és música minimalista amb ressons dels cants mongols i cantada en uigur amb accent de la Safor, però no. L’únic que té de tot això la Clara Andrés és que sí que canta amb accent de la Safor, perquè és d’Oliva. Però no he trobat ni uigurs ni mongols a la seva obra, de moment: és una cantautora de guitarra. La cançó “Hui fa vent”, que és la que surt a la pel·li d’en Marc Recha, és preciosa.

I fa poc la mateixa Dolors em va dir que havia anat a un concert que feien a Sant Cugat Els nens eutròfics (d’en Pedrals). Primer vaig pensar que era un concert benèfic on cantava una coral infantil amb una malaltia rara, però tampoc la vaig encertar. Gràcies a en Màrius Serra, qui si no, ara sé que “eutròfics” vol dir una cosa així com que tenen els teixits ben nodrits. Bé, en resum: que la canalla està sana. Menys mal. I el grup de música (això m’ho va aclarir la Dolors, ja mosca perquè diu que sempre suposo que va a veure coses rares) és adult i liderat per en Josep Pedrals, poeta original i molt interessant.

I ara ve la cosa: que la Clara Andrés ha musicat un poema d’en Josep Pedrals. I el vídeoclip que n’ha fet ens ha agradat molt, al meu fillol i a mi (a la Dolors no, que el troba massa naïf). No us el perdeu:

personatges (2009) from paulapé on Vimeo.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!