La Tafanera de Saltamartí

Aquesta freda tarda de finals de gener, el fred ha entrat per la porta de Saltamartí llibres.

La llibreria era buida i ha entrat un senyor que ha preguntat a en Gerard:
“escolti què vol els llibres de la “verdiblau?“. Per la cara que feia en Gerard es veia que no sabia de que li estaven parlant.  Fins que, de cop i volta, la cara d’en Gerard s’ha il.luminat dient: Ara caic!. És clar “verdiblau” és el nom del correu d’una clienta molt assídua a la llibreria…

Tot seguit en Gerard  preguntava per què  li oferia els llibres de la verdiblau mentre el rostre li anava mudant de forma i color, perquè ràpidament intuía una mala noticia.

I així és. La mala noticia era que la “verdiblau” havia mort de sobte feia quinze dies, nomès amb 55 anys.

Sovint als blocs i als mitjans de comunicació es parla de la mort dels escriptors, dels aniversaris de la mort dels poetes, de la gent coneguda, dels creadors…

Avui en aquest post vull retre homenatge i record per la lectora i clienta de Saltamartí llibres que va morir el dia 12 de gener.

Aquella persona que cuidava la seva mare malalta i que en les llargues nits de vetlla es distreia llegint llibres i comentant les seves lectures als llibreters del carrer Canonge Baranera.

Segurament cap autor dels que ella llegia avui sabran que han perdut una amiga, una lectora.

Avui al món dels llibres li falta una lectora, potser anònima per tanta altra gent anònima.

Des d’aquest post, el més sentit record per la “verdiblau” que ens ha deixat massa aviat i amb moltes lectures pendents que ella volia llegir…