La Tafanera de Saltamartí

Tots els viatges tenen els seus moments especials. Quan, després de dues hores fent cua com un xaiet entre 500 xaiets més per veure les mateixes coses en el mateix museu, t’entra la gana i camines i et fiques en un restaurant i de cop t’adones que ets l’única turista, i que la carta no està traduïda a l’anglès; és més, que no hi ha més carta que una pissarra amb els plats del dia, i la mestressa et tracta com una persona i no com un xaiet, i el menjar i el vi són deliciosos… aquest és un moment especial.

Quan, buscant qualsevol cosa, t’allunyes de la carretera principal i descobreixes una vall que et recorda algun paisatge que has llegit; o quan ets molt lluny de casa i coneixes algú i us poseu tots dos a xapurrejar dos o tres idiomes que us ajuden a comunicar, i t’arrisques a acceptar la seva invitació i acabes sopant i dormint en una llar pefumada d’espècies que es mou a l’horari que marca el muetzí, i tot i així et sents com a casa. Són moments especials, fora de programa, meravellosos.

Fa pocs dies, després de la visita a Venècia (on hi ha zones on deu ser impossible viure per la massificació turística, just al costat d’altres llocs on no hi trobes absolutament ningú de fora), l’Àlex i jo vam arribar a Eslovènia. Un país petit, bonic, on s’hi deu viure molt bé. Vam canviar els gnocchi per estofats de cérvol, les oliveres pels avets, les cases mediterrànies per les d’estil centreeuropeu. I, entre tot el que hi vam viure, un petit moment especial i inesperat: la biblioteca sota els arbres (Library under the treetops).

És un petit espai habilitat dins el recinte del castell de Ljubljana. Simplement unes prestatgeries i unes caixes de fusta amb llibres cedits per diverses llibreries de la ciutat, organitzats per temes, i en diferents idiomes. Per aquí i per allà, cadires baixes de platja i coixins perquè la gent els agafi i pugui llegir en la postura que els sigui més còmoda: asseguda, estirada sobre l’herba… El funcionament és senzill: remenes, tries, llegeixes una estona i tornes el llibre, sense apuntar-te enlloc, sense intermediaris. Obren de divendres a diumenge si no plou (els arbres no són tan espessos com per fer de paraigua). Nens i adults aprofiten amb plaer evident aquest moment de lectura i descans, i per a uns turistes com nosaltres és una meravella. Els organitzadors, que ho saben, han escrit als punts de llibre que regalen: “A cosy reading island. 100% natural and tourist friendly”. Definitivament m’agraden, aquests eslovens.

[Gràcies a aquest punt de llibre en anglès, he descobert que aquest any 2010 Ljubljana és la capital mundial del llibre. I per cert, en aquest web oficial es presenten projectes com el de “Llibres per a tothom“, que consisteix en subvencionar aquest anys 21 llibres per tal que se’n puguin fer tiratges de 8.000 exemplars i que es venguin a 3 euros (el tiratge mitjà a Eslovènia és de 1.300 exemplars, per una població de 2 milions d’habitants). Amb això volen animar la compra de llibres, que diuen que és de 2-3 per persona cada any.]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!