R d'acció

El passat dia 21 de Febrer del 2008 va tenir lloc una
conferència sobre periodisme al Col.legi de Periodistes de la mà de Josep Cuní,
director del programa Els Matins de TV3.

En Josep Cuní va començar el seu discurs amb un
impuls d’honestedat dient que no li agradava definir-se o que, més aviat, no
sabia definir-se. En l’intent de dir quelcom sobre la seva persona va dir que
es considerava un “periodista en vies d’extinció”, una persona que va viure les
incidències del principi de la llibertat d’informació i algú que “juga amb tres
colors i tots els que hi hagi a la paleta”. Durant tota la explicació va fer
contínues diferències entre la situació passada dels mitjans de comunicació i
la present, tot afirmant que sempre hi ha hagut pors, abans eren de tipus
polític i avui són pors a les hipoteques mensuals. El presentador dels Matins
va defensar que ha d’haver una informació veraç, rigorosa i difosa i va
criticar repetidament els programes d’entreteniment, sobretot els anomenats “tele-escombraries”
i els de comèdia, ja que, segons ell, “sembla que avui tot hagi de ser “conya”,
no es pot tractar un tema amb la seriositat i el rigor que aquest necessita”.
Tot i així va dir que no calia tractar cada notícia com si fos un esdeveniment
històric, perquè “al final només et recordaran per una broma puntual com en el
meu cas és la del ‘prou, prou, prou’”. Com a periodista de “la vella escola”,
va criticar durament els nous mitjans tecnològics, sobretot la Televisió
Digital Terrestre (TDT) i internet. Va dir que tenim molts mitjans i molt
innovadors però que el problema és que no sabem administrar bé la informació.
Respecte l’accés als mitjans de comunicació va dir que no era cert que abans es
pogués accedir més fàcilment, ja que a més que hi havia molts menys mitjans que
avui, els professionals que hi havia eren els “de tota la vida”. També va
criticar les universitats, ja que, sota el seu parer, domina la teoria sobre la
pràctica i els professionals que imparteixen les classes molts cops són gent
que mai ha estat en contacte amb els mitjans de comunicació.

Amb una barreja entre nostàlgia, catastrofisme i
autocrítica, en Josep Cuní va fer una visió de com estaven els mitjans fa anys,
com estan avui dia i, com un túnel llarg i fosc, com creia que estarien d’aquí
vint anys.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!