R d'acció

La conferència
“Periodisme de proximitat” inclosa dins del programa d’activitats de les XIV
Jornades de Comunicació Blanquerna va tractar la comunicació més propera al
periodista.

Després del
discurs introductori a càrrec d’en Xavier Sastre, moderador de la xerrada i
redactor en cap de la revista Nova Ciutat
Vella, Josep Ramon Correal, director general del grup La Mañana (Lleida), va parlar de la premsa local, aquella que
comença a motivar als que s’inicien a la professió, “tothom vol acabar en una empresa gran però els mitjans de comunicació
locals són aquells que et permeten escriure molt a prop de la realitat ja que
ser comunicador significa explicar històries. Jo recomano als estudiants començar
pel periodisme local; és una gran escola per arribar a ser un bon professional”.
Correal també va destacar la tradició potent i arrelada de premsa local que
existeix a Catalunya gràcies al “boom”
sorgit durant els anys 1966 i 1975, i lligat a les reivindicacions del món de
la comunicació per obrir les portes d’una manera definitiva a la democràcia.

Els altres dos
convidats de la conferència van ser Cristina Vicente, directora d’informatius
de BTV, i Àlex Garcia, director de programes de Ràdio Gladys Palmera. Els
comunicadors van parlar de les noves tecnologies que han provocat el canvi de
concepte del que és local. Amb la ràdio i la televisió “A la carta” i el “Poadcasting”
(descàrregues d’espais de ràdio o televisió via Internet des de qualsevol lloc del món) el model de destinatari ja
no és el mateix. A més dels habitants de la població o comarca del mitjà local,
ara ja el poden veure o escoltar moltes més persones llunyanes. Garcia va
preveure també que “la Fm té data de
caducitat”, en referència a la diferència respecte deu anys enrere dels hàbits
a l’hora de consumir ràdio o televisió. Les barreres de l’espai-temps s’han
trencat i a l’actualitat, podem descarregar-nos els programes que es pengen a
les webs dels diferents mitjans de comunicació a qualsevol hora i escoltar-los
o veure’ls quan nosaltres decidim.

La sorpresa
negativa del matí la va posar un espontani que va arribar a l’aula a la recta
final de la conferència, demostrant un greu falta de respecte al públic i als
ponents. Una vegada iniciat el torn de preguntes, l’individu va fer un intent
de boicotejar la conferència realitzant una pregunta “sense cap ni peus” que
ningú va entendre. Els xiulets dels assistents
i la resposta taxativa d’en Xavier Sastre, el moderador, van servir per
reprovar l’actitud d’aquest brètol i posar un trist final a la conferència que,
fins aquell moment, havia resultat d’allò més interessant.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!