La quarta illa més gran de la Terra és un dels països
més pobres del planeta. Durant massa temps, ha estat sotmesa al poder del
colonialisme francès. A l’actualitat, encara existeix un alt nivell d’analfabetisme,
molts
habitants no tenen aigua corrent a domicili i la ferida més gran és l’explotació sexual infantil.
La colonització ha de donar pas a la col·laboració. El
trànsit s’ha de realitzar mitjançant ajudes que promoguin l’escolarització i la
construcció d’infraestructures bàsiques en favor de la població. S’han de
potenciar programes d’acció social que difonguin informació sobre malalties com
la SIDA i lluitin contra el proxenetisme.
Encara queda molta feina per fer però com abans es
comenci molt millor. No val mirar cap a un altre lloc. Madagascar està ple de
virtuts; només cal fer-les aflorar. Mai s’ha de perdre l’esperança.
Vull agrair en especial la col·laboració de Lova
Fenosoa, la responsable turística i cultural del Consolat de Madagascar a Barcelona, que des
d’un primer moment va facilitar-me la feina per realitzar l’entrevista que em
va ajudar a entendre i conèixer de mes a prop la màgia de l’illa. Tal i com em va
dir la Lova, ens veiem a Madagascar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!