R d'acció

La dona índia la majoria de les vegades és considerada com a carga social des que neix fins a la seva mort, i és que pels hindús més que una persona veuen la figura femenina com un objecte que millor treure-se-la de sobre quant més aviat possible.

Aquest fet s’explica ja amb el recompte de la quantitat d’aborts selectius de nenes i de l’alarmant infanticidi femení. A banda de tot això, si per desgràcia de l’hindú aconsegueix tenir una nena l’únic que es pretén a casa dels pares és enviar les filles amb l’home que més els convingui. I no només això, sinó que també els familiars estan disposats a pagar diners perquè s’arribi a un acord matrimonial. I això és moral?

Em semblen interessants les cultures d’arreu del món, però no per això considero cultura menysprear a ningú fins arribar a anul·lar el sexe femení com a persona i considerar-lo objecte. Les dones són prou persones per decidir què fer amb la seva vida: si es volen casar que es casin, si volen marxar de casa que marxin, … etc. O és que els hindús no tenen cap tipus de sentiment, concepte que en teoria tenia entés que tenim com a animals racionals que som?

La resposta seria, tal com estan les coses a l’Índia, que no. No crec que el sentiment es pugui considerar matar a algú físic o psíquicament, perquè això és el que està passant en aquella zona. S’han parlat d’assassinats com a símbol d’honor per no cumplir els objectius hindús, o bé de suïcidis per part dels que sí tenen uns principis i saben el que és estimar.

Amb el que vull dir amb tot això en resum és que la llibertat hauria d’estar per d’amunt de tot tipus de creences religioses i començar a ser una mica més tolerants amb el que cadascú vol fer amb la seva vida i, sobretot, deixar que la dona tingui el poder de decidir per ella mateixa.