R d'acció

Entrevista a Isabel Martí: fan de l’Egipte fraónic i socia del Museu Egipci de Barcelona.

Com a socia del
Museu Egipci, quines activitats realitzen per donar a conèixer aquesta cultura?

A l’estiu
organitzen seminaris, conferències i excursions que tracten sobre l’Antic
Egipte i el pròxim orient. A més a més es fan presentacions de llibres que han
publicat arqueòlegs catalans, espanyols… A banda d’això acostuma a haver-hi un
exposició itinerant. Actualment hi ha una anomenada “Sarcòfags de l’Antic Egipte:
Jardiners d’Amon a la Vall de les Reines” que estarà esposada fins el trenta de
setembre d’aquest any.

Creus que algun
dia es podríen restaurar tosts els temples, monuments… de l’Antic Egipte que
encara es conserven una mica?

És molt difícil.
Com a molt s’estàn restaurant algunes pintures de la Vall dels Reis, però pel
que fa a temples com el de Luxor, Karnak, el de Horus, Philae…és molt
complicat. El país no té economia suficient com per restaurar aquests monuments
de tan gran magnitut i a més a més hi ha un problema molt greu de corrupció en
el govern. Aquesta és una pregunta que el primer cop que vaig estsar a Egipte
li vaig fer al guia turístic i em va donar aquesta resposta: “hay mucha
corrupción en este país”.

Per què et va
atraure Egipte y no un latre país?

És diferent. Malgrat
que el país en si no es gaire ric, té el suficient com per dur una vida
tranquila. A més a més trobo genial que en el segle XXI una ciutat convisqui
amb monuments de l’any 3000 a.c..

Quan hi vas anar
per última vegada?

L’any passat. Vaig
anar amb els meus pares i uns amics a l’estiu i cada vegada és una experiència
única, la recomano a tothom. Ja estem planejant tornar-hi l’any que ve.

Quantes vegades
hi has estat?

Amb la del any
passat en fa quatre. La primera va ser quan vaig acabar el batxillerat, dues
vegades amb amics de la universitat que els hi va agradar molt el primer cop
que hi van ser i amb amics que no hi havien estat mai; i l’últim vaig repetir
amb els meus pares que els hi va agradar mmoltíssim.

Vas conèixer a
molts espanyols durant les teves visites a Egipte?

Sí. En general eren
turístes com jo, però vaig conèixer a un home de Barcelona que tenia una tenda
d’artícles d’Egipte i que viatjava a la ciutat del Caire per comprar productes
(estatuas, catifes…) i vendre’ls a Barcelona.

Què destacaries
del teu primer viatge a Egipte?

El temples, les
piràmides, el museu… ja ho havia vist tot en fotografies i em creia que no em
sorprendria res, però quan vaig ser davant de la piràmide de Keops… Va ser una
sensació increible, mai m’hagues imaginat que eren d’un tamany tan espectaular.
De fet, em vaig fer una fotografia aseguda en un dels quadrats que formaven la
piràmide i era més alt que jo. Feia prop de dos metres d’alçada.

Quin temple,
museu, monument… et va impactar més?

Tots són tan iguals
i diferents alhora. Quan vaig entrar a les tombes de la Vall dels Reis vaig
poder veure pintures egípcies extraordinaries molt ben conservades. Quan  era davant del temple de Abu Simbel em
vaig quedar com un minut alli quieta davant del temple sense poder moure’m, no
podia parar de mirar aquelles escultures tan enormes. Quan vaig ser a Philae,
vam haver d’agafar una barca per poder arribar al temple ja que es trobava en
una illa. I un dels que més em va impactar va ser el temple de la reina
Hatshepsut que estava edificat en la mateixa muntanya. I axí amb molts més però
aquests son els que recordo millor.

Què en podries
dir de la ciutat del Caire?

He de dir que
m’esperava una ciutat molt més pobra. Els taxistes és una de les principals
atraccions de la ciutat, ja que condueixen com bojos. El que vam agafar els
meus pares i jo es ficava per carrers en contra direcció, no respecten els
samàfors… L’única senyal que mana es la botzina i per avisar que vens i així la
gents s’aparta. També em va agradar molt el mercat del Kal ili. És un mercat on
hi pots estar hores i hores sense parar de comprar, ja que tot el que venen és
molt barat.

Podries dir
alguna cosa negativa del país?

L’única cosa que em
va arribar a molestar va ser que quan volies comprar qualsevol cosa havies de
regatejar, cosa que s’em donava fatal. A la millor et demanàven deu mil de les
antigues pesetes per una estatueta d’un deu egipci i te l’acavabes emportant
per cinc euros. Però és el fet que els comercians et segueixen per tot arreu
per què els hi compris. Això és l’única cosa que em va molestar.

PD: Xavier mira el blink, que et vaig estar enviant missatges per explicar-te per què tinc dues entrevistes.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!