Ecuador refusa firmar el TLC amb la UE.
El país sud-americà apostarà per altres models de desenvolupament.
El canceller ecuatorià, Ricardo Patiño, assegurava després de la cimera d’Amèrica Llatina, el Carib i la Unió Europea (ALC-UE) cel·lebrada a Madrid, que el seu país no s’integraria en el Tractat de Lliure Comerç plantejat per la UE.
Segons el representant del país sud-americà, la negativa envers l’acord no significa donar l’esquena a Europa, sinó que l’Ecuador ha plantejat altres acords de caire comercial pel desenvolupament d’Amèrica Llatina. Aposta per la creació d’una organització d’àmbit internacional que no faci dependre als països sud-americans de les mateixes condicions pel desenvolupament que fins ara exigien el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial. Segons el canceller, Amèrica Llatina ha suportat i resolt millor la crisi que no pas els europeus, tot i la baixada del preu del petroli i la disminució d’enviaments de diners per part dels emigrants, inevitablement lligats a les conseqüències de la crisi mundial. És per això, que en aquesta cimera s’ha reconegut el nou lideratge d’Amèrica Llatina en qüestions de desenvolupament vers el propi territori. D’aquesta manera, deia Patiño, els estalvis dels països llatino-americans recauran en ells mateixos i no dependran de factors externs per ser administrats. En aquest sentit, s’ha produït un avenç per part dels països europeus, que han incrementat la confiança dipositada en estats com el seu per tal de que duguin a terme accions com les que es van proposar a Madrid. D’altre banda, si bé és cert que l’Ecuador ha suportat millor la crisi, Europa no té cap inconvenient en cedir responsabilitats pel desenvolupament d’altres territoris degut a la delicada situació per la que está passant. Sens dubte, els avenços diplomàtics entre els països que composen l’ALC, molts d’ells impulsats pel president braziler Luiz Inacio “Lula” da Silva, estan provocant que aquesta regió es mostri cada cop més segura i capaç d’afrontar nous reptes.
La polèmica d’aquesta cimera ha anat a càrreg de Porfirio Lobo, president d’Honduras, el qual no ha assistit per tal d’evitar un boicot de la majoria de països sud-americans. Tal i com va dir Rafael Correa, president de l’Ecuador, molts mandataris es neguen a reconèixer la legitimitat de Lobo, ja que posen en dubte els seus mètodes per arribar a ser cap d’estat, després de la precipitada sortida de Manuel Zelaya del govern hondureny. L’ex-mandatari es troba refugiat a Puerto Rico, tot i que les autoritats del seu país afirmen que no serà detingut si es produeix el seu retorn. Aquest fet es deu a un decret d’amnistia aprovat pel congrès d’Honduras el 25 de gener. Malgrat la possibilitat de tornar, els presidents d’Amèrica Llatina, a excepció dels de Perú i Colombia, segueixen sense veure amb bons ulls qualsevol acció duta a terme per Lobo. Consideren que un mandatari com ell no pot assistir en una cimera que defensa el foment de la democràcia.
Altres objectius de la cimera han estat enfortir les relacions bilaterals en termes polítics, econòmics i culturals entre la UE i l’ALC, i promoure la defensa dels drets humans. En aquest sentit, la reunió ha estat un èxit segons els representants dels estats que hi han assistit.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!