Commonmisery

Diuen, President, i ho publiquen tots els mitjans, que va proposar a Oriol Junqueras fer tres candidatures sota un mateix paraigua, com proposava ERC. Emperò, amb una condició: que “la seva”, “la del president”, seria l’única amb presència “transversal” per la presència de ”molts independents de prestigi, per visualitzar la unitat amb la societat civil”. Les cometes corresponen a la informació publicada pel PuntAvui, que obre la portada amb el titular “Cap a tres llistes de país”.

A partir d’aquí, benvolgut i respectat president Mas,  començo amb la demagògia: si vol fer una llista amb “independents de prestigi”, amb qui comptarà?

Si es vol fer una llista “de país”, suposo que comptarà amb una representació del país tal com és. Jo li proposo incloure tot de gent que, durant el 2014, han aparegut amb profusió als mitjans de comunicació. Poso, com a exemple (tiro cap a casa, comarques gironines) : un català magrebí de Salt; un gitano de Figueres; un desnonat que viu en un dels pisos ocupats per la PAH; un familiar d’una víctima d’accident de la N-II no desdoblada; un pagès afectat per les pedregades de l’estiu perquè no havia pogut comprar malles protectores, que van a 15.000 euros la hectàrea –per cert, com que sóc fan militant de Carme Junyent, passo de destrossar el llenguatge amb femenins políticament correctes, que una cosa és el sexe i una altra el gènere -.

Vol que continuï, President? Li semblaria adient aquesta llista del país total, del país tal com és? O la “societat civil” es redueix als economistes de Harvard, els urbanistes i arquitectes citats en els llibres, els  metges amb clínica pròpia, els jutges mediàtics, els  catedràtics de tota mena, els notaris i advocats amb presència als consells d’administració d’empreses de l’Ibex, els presidents de patronals grans o petites i, per dissimular, uns quants militants de CDC?

President, no entenc res, i em penso que no sóc pas l’única persona d’aquest país que està desconcertada. En comptes de pensar en llistes i noms, perquè no discuteixen el fons de la qüestió –amb TOTES les forces sobiranistes, no només entre vostè i Junqueras, per cert.

Perquè no pensen en com s’ho faran, per posar en marxa les lleis imprescindibles per funcionar com a estat? En com faran el decret primer, el que ha de garantir que, mentre no tinguem les nostres pròpies lleis, funcionarem amb les que ara fem servir –successió d’estats, em sembla que es diu en l’argot jurídic del dret internacional-? Com és que no s’escarrassen en trobar la manera per donar veu a la ciutadania en la redacció de la Constitució de la República Catalana, la nostra llei de lleis, per tal que sigui la constitució del segle XXI que faci de Catalunya un país radicalment democràtic, social i igualitari en drets, deures i possibilitats? Quins punts han de pactar en els seus programes, per tal que serveixin de base comuna per avançar cap a la nostra llibertat, la nostra dignitat com a poble?

Com és que discuteixen de llistes, quan la ciutadania no vol votar noms, sinó projectes?

De quin país estem parlant, President?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!