BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

?En lluita pel reeiximent de Catalunya?

Som els continuadors de la lluita del 1714, ara lluitem sense armes, difícil tasca però respectuosa amb la vida. No som valents en el sentit d?arribar a donar la vida, però som constants i tossuts com aquell "poble menut" de que ens parla l?escrit que us adjunto, i som conscients de que només es poden guanyar les lluites que no s?abandonen.

Diu l’esmentat text d’en Jesús Mestre i Godes, valuosíssim historiador de la nostra memòria:

?S?ha discutit molt sobre l?aposta feta pels catalans

en la persona de l?arxiduc Carles. Potser sí que fou una equivocació de seguir-lo, però, repassant la situació europea del moment es podia haver produït un capgirament, i llavors, ves per on s?hauria encertat. Eren tantes les cartes que es jugaven i foren tantes les que fallaren, que una vegada més, potser es pot parlar de dissort, de fatalitat, almenys tant com d?equivocació.

Els elements a estudiar, o a jutjar, cal centrar-los en la decisió primera: els raonaments per fer costat a l?arxiduc. La defensa final a Barcelona, és una darrera conseqüència d?aquella decisió. I caldrà destriar molt bé els camps: per una part la defensa de l?arxiduc; per l?altra la defensa d?unes institucions i constitucions, d una manera de ser pròpia. Aquí rau la grandesa del poble menut que es va tancar a Barcelona: només es lluitava pels drets d?un poble, per les llibertats adquirides, per tots els signes d?una Catalunya creada, al llarg dels segles, en un esforç comú. Des d?aquest punt de vista, l?arxiduc era simplement, el mitjà que es tenia a la mà per tal d?assegurar-ho. La tragèdia de l’Onze de Setembre de 1714 deixa de ser-ho quan reconeixem en ella que es va produir en defensa de quelcom que avui sembla, o hauria de semblar, ben natural: el dret a l?autodeterminació.

Hi ha una reflexió sobre la Nova Planta. Si recordem les paraules d?Olivares, al començament del capítol, veurem que ara el «consell», es portaria fins a les darreres conseqüències. Elliot diu: «l?objectiu dels Borbons era l?acabar amb la nació catalana». No és solament la pèrdua d?institucions -Generalitat, Consell de Cent, etc.-, sinó que es fa sota un règim generalitzat d?opressió.

Amb el decret es va a l?extinció de la personalitat catalana, de la nació catalana. I tot fet sota aquella llefiscosa consigna: «que se consiga el efecto sin que se note el cuydado».

Volien acabar amb tot. Però no comptaren que hi havia una memòria i un poble, testimoni de la memòria; amb tremp conductor cap el ressorgiment: fet i fet, a l’alba de la Renaixença.?

Notes del Torrer del Far (del Far del BIC):

A l?últim paràgraf hi veig analogies amb algunes de les 4 columnes de la "nova renaixença".

Ens cal ajudar a la memòria "hi havia una memòria" columna segona "la història"

Ens cal ajudar al poble "hi havia un poble, testimoni de la memòria" columna tercera "el poble amb anhel de llibertat, amb Dret de llibertat inherent a la seva naturalesa. Tot home i tot poble aspiren a la llibertat com a realització plena.

Ens cal trempar el poble, donar-li tremp! ?un poble … amb tremp conductor? columna quarta, una entitat amb tremp conductor, un estat capaç de defensar eficaçment els drets d?aquest poble, una entitat que protegeixi la identitat ?el tremp del poble?

Per això, per tot això és tan important ajudar al ?poble testimoni de la memòria? i aquest poble bàsicament està format pels convençuts d?aquesta memòria i de l?esperit que ella conté, els convençuts, els lluitadors, els garants de la legítima sobirania. I la manera de fer-ho és connectant-los, il·lusionar-los, donar-los la força de la il·lusió i l?esperança del reeiximent. Coses que constitueixen, ni més ni menys, els primers passos del Pla cap a la Independència el 2014, Pla elaborat i camí ja iniciat pel Projecte Catalunya Acció www.catalunyaaccio.org.

?Volien acabar amb tot. Però no comptaren que hi havia una memòria i un poble, testimoni de la memòria; amb tremp conductor cap el ressorgiment: fet i fet, a l’alba de la Renaixença.?

Columna quarta: assolir madurar ?un poble amb tremp conductor cap el ressorgiment: fet i fet, a l?alba? d?una nova ?Renaixença?.

Salvador Molins i Escudé
(President de Som 10 Milions-Mou-te per Catalunya)(Conseller de Catalunya acció)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!