BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

No sabem com aniran les votacions del Referèndum sobre l’estatut esclau i esclavitzador, però possiblement no serà un ensurt massa gros pels encaixistes. L’impossibisme està instal·lat fins al moll de l’os de molts catalans i els impossibilistes fan tot el possible per extendre i fer surar aquest gèrmen malèfic que a copia de cops, insults, hostilitats i agressions de tota mena l’invasor ha ficat en el més fons del subconscient de molts dels nostre poble.

Sigui com sigui el camí cap a la Independència ha de continuar i si volem ser efectius hem d’actuar de forma diferent de com ho hem fet fins ara. Cal que analitzem bé el perquè no avancem.

Cal un projecte fort de la societat civil, un projecte aliè als partits polítics actuals que no són independentistes o que no actuen com a tals. El cas més confús és el d’ERC que a l’hora de la veritat defensa el federalisme i s’excusa en suposats passos intermedis; diuen ser independentistes però el seu sentit -pràctic?- els fa actuar com a encaixistes. Cal destapar aquest autoengany de l’actual "Esquerra". Diuen però no fan! o el que és pitjor fan el contrari del que diuen, és un clar exemple de missatges antagònics i de seguidisme del Pujolisme en tot el que és més essencial pel Poble Català: la seva independència, la seva plena sobirania.

Ahir mateix o abans d’ahir sentia en Carod parlar de l’Estatut del dia 30 de setembre. Per a  molts pot ser suficient aquell estatut, però no ho pot ser per a cap independentista de veritat.

Si volem avançar de veritat haurem de plantejar-nos almenys tenir en compte el projecte de grups com Catalunya Acció. No és qüestió d’orgull personal sinó de determinació per esdevenir un Poble Lliure.

Salvador Molins (President del BIC i Conseller de Catalunya Acció)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!