BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

D’ací a 30 anys …

Avui baso la meva participació en aquesta notable i diària Àgora de la incipient República Catalana Independent, a Vilaweb, provocat pel comentari de RABHA HMMANE:

“d’aqui 30 anys, de Catalunya en diran la región de españa más sucia, sin infraestructuras, dificil de vivir con tantos ladrones inmigrantes y llena de mierda. Todo por culpa porque allà por el 2020 empezo un movimiento separarista y tuvimos que castigarlos”

A veure, per què ens importa tant el que diguin d’ací a 30 anys aquells impresentables i mala gent imperialistes de merda?

No sabem cap on girarà el món. Què ens pensem que els russos, els ucraïnesos o els americans són millors que nosaltres els catalans? Són més afortunats tal vegada?

Penso en aquella escena del Petit Príncep, l’aviador al mig del desert, l’avió mig enfonsat sobre una duna, un bell, misteriós i amenaçador mar d’arena, la guineu aprop i ell, Antoine de Saint Exupery, immens, senzill, etern … el futur va fer realitat aquella escena, però el seu esperit és i seguirà viu i lliure per sempre.

Per què ens importen tant els números, pes, tamany, edat, o si es tracta d’un barret, una boa o un elefant?

Quan l’essencial és invisible als ulls …!

Si som catalans, siguem catalans! Aquesta és la més gran dignitat que hem d’assolir com éssers afortunats d’un cosmos infinit, en un paradís blau anomenat terra, petita bola encara viva enmig de la negror de l’infinit. Una negror guspirejada pels estels d’argent de la nit com de Nadal. Aquella premonició, que no ens deixa ni sols ni desemparats, en el poema d’Alavedra i l’Oratori de Pau Casals “No seria aquell estel que brilla tant dalt del cel … els camps són sembrats d’argent … fa una nit quieta, segura” I el crit d’esperança i bonhomia, de renaixença i futur “Si no pot ser un crit de vent, no sentiu com un lament, com un plor de criatura?”

No sé si ho he sentit bé, algú parlava d’un “dialecto de mierda”? Us hi heu fixat, el català sempre té les paraules i l’expressió més curta.

Què és més fàcil dir?

Dir “Aquest Feixoo és fals perquè ni Galícia vol lliure” No puc entendre la perversió d’un Feixoo es pugui dir Feijóo! Quina merda de virus històric i colonitzador és capaç de desnaturalitzar els mots d’aquesta manera?

Pobres EEUU i pobra EU tenen un virus dintre seu i encara no se n’adonen, un virus que es menja llengües i patrimoni amb extrema fagocitat, xucla l’ànima i xucla la sang fins que destrueix sense remei per prevaldre sols ell, l’imperialisme castellà-espanyol, el darrer i definitiu i fastigós Àlien”.

O és més fàcil dir “no em parleu d’ “España y los españoles”.
Per cert, faig un incís, què és, qui són, on són? No m’interessen, no en vull saber res!

O és més fàcil dir “Sóc un català lliure d’ençà de la DUI, el meu nord és complir el Mandat de l’1-O, fer créixer i desenvolupar la ja Incipient República Catalana Independent i fer tot el possible per assegurar el present i el futur de la Llengua Catalana, tot sense demanar permís ni esperar ordres de ningú.”?

Sóc un català lliurement censat al CxR i no vull esperar ni 30 anys ni quan sigui mort per saber-me membre d’un Poble mil’lenari i independent.

El futur és incert, escalfament, inundacions a la nostra llarga llesca de territori i les illes, ja ho sabeu, des de Salses a Guardamar i des de Fraga a Maó, i arribant al Carxe i a l’Alguer.

Si la terra s’embruta la netejarem i la purificarem fins que sigui de nou “plena i rica”!

Mai deprimir-nos,
ni auto flagellar-nos, …
per què ens maltractem així?
Lluitem i batallem! que la lluita allibera.

Som catalans, som forts, ho farem!

Primer la dignitat del Poble mil’lenari de Pau Casals i després, molt després, eixos mediterranis i altres coses.

Visca Catalunya Lliure!

Salvador Molins Escudé, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR BlC

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!