Bones notícies des de l’UCE pels amants dels PPCC. Conecteu amb: http://www.franjadeponent.net/
___________________________ Segueix un article literari extret
de la, cada dia més interessant, revista "Lletres" del Grup del Llibre -el Club de Lectors dels PPCC-.
Temàtica de l’estiu: "De Cotlliure a Sagunt i de Vilanova a l’Alguer"
"Cotlliure, al nord del país, és el lloc escollit. Un calorós vespre d’estiu que convida a gaudir de la marinada. Confesso d’entradaque el cronista és dels qui canta amb gust allò de «que bonic que es veu el mar, si elmires des de terra…». Potser és el respecte a la seva immensitat, a la seva força mai confrontada o al seu silenci quan dorm, Per això cercava un lloc on el mar entrés dins la terra, on el sentit de la mateixa terra fos el mar.
L’lsabelle em rep a la terrassa del seu restaurant, a tocar d’aigua, al Moll de l’Almirallat, Ara el regenten els néts, però ella sempre que pot hi dóna un cop de mà.
El mar puja a taula en forma d’anxoves de Cotlliure; delicioses. «Fa molts anys hi havia vint i cinc empreses de salaons; avui en queden un parell. I només hi ha dues barques que surten a pescar, al poble, Ara han de dur els seitons d’altres llocs, fins i tot de l’Argentina. Això sí, al plat només posem anxoves fetes a la manera de Cotlliure.»
Per beure, un amorós vi blanc, també de Cotlliure. «Fa poc que tenim denominació d’origen de vi blanc. Hem recuperat ceps tradicionals catalans, com la malvasia o la garnatxa blanca. S’ha fet per poder oferir un producte nostre que maridi perfectament amb els nostres plats de peix.»
Certament, les feixes de ceps van guanyant terreny, semblen voler arribar a l’aigua. Es pot ben dir que els fruits del mar han condicionat l’ús de la terra.
Sí, el mar ho envaeix tot a Cotlliure. S’afegeix a la conversa en Marc, pintor de marines des de fa trenta anys. Quadres, se’n poden veure arreu, al carrer, als bistrots, com volent perpetuar l’estada de Matisse al poble, fa cent anys, reproduccions del seu Port d’Avall, fauvisme. «Als anys trenta va estar a punt de tancar l’escola, però el poble es va refer. Ara la influència de Barcelona és molt gran. Hi ha molt de turisme fins i tot a l’hivern. I sembla que la gent d’aquí mira cada cop més cap al sud que cap a Perpinyà.»
Sembla obligat preguntar per l’estat de la nostra llengua. La resposta ja l’hem escoltada altres cops: «Els vells parlen català, però el jovent…» Hi ha, però, una nova sensació, sorprenent; coincideixen a dir-me que parlar català ha passat a ser un signe de distinció. «Fins i tots els francòfons deixen anar expressions en català, és com una moda.» La Televisió de Catalunya i la ràdio diuen que han influït força, i la percepció que al sud el país progressa i que el català ha passat a ser necessari, ajuda molt.
Tant de bo l’anècdota esdevingui categoria, i aquest bocí de terra on el mar s’hi fon continuï tenint el sentiment de pertinença que des de fa tants anys, des de tan lluny, han volgut eliminar. Abans de marxar, em fan escoltar una cançó de Jordi Barre:
«…Les barques dels pescaires arriben al matí, el ventre ple de sardes.» El seu títol: "Cotlliure serà sempre Cotlliure".
Francesc Poblet i Feijoo
————————————————————
Ens parla Francesc Poblet i Feijoo i ens diu: "parlar català ha passat a ser un signe de distinció" i "Tant de bo l’anècdota esdevingui categoria" i "continuï tenint el sentiment de pertinença"
——————————————————–
Comentari final del torrer d’aquest Far-Bloc del BIC:
Salvar la "PARLA CATALANA" l’esforç necessari per aixecar la primera columna de la nova "Renaixença", una de les quatre columnes que han de sustentar la pàtria de la catalanitat, la nostra realitat vernacla.
1a columna: La parla
2a columna: La memòria
3a columna: El poble i el seu anhel de pertinença i de llibertat.
4a columna: l’entitat que ha de defensar aquest poble: l’estat i el tremp necessari per sotmoure la son dels catalans.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!