BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

 (Missiva núm. 688)

Avui, Prat de la Riba, si hagués llegit el Pujol d’ahir, potser es faria de CIU!?

Només hi ha un problema, i és que Enric Prat de la Riba va morir el 1917 i des d’aleshores encara donem voltes amb les reivindicacions culturals i identitàries, i quan hi han ocasions com la de l’estatut del 30 de setembre les deixem passar de 23 anys en 23 anys -en memòria d’en Trias Fargas, ho dic pel tema de l’espoli i els diners- i anar fent perquè el «partit» es faci ben fort i Catalunya resti ben fluixa; que visqui amb la il·lusió de fer-se permanentment però sense res de consistent perquè el que tu fas aquí t’ho desfan allà. I proba de tot això és com està la llengua i tantes coses importants que falsament ens volen fer creure que depenen del poble i no pas de les polítiques que s’haurien de fer.

Entorn de les decisions de les cúpules dels partits la seva militància es comporta com en un formiguer! no miren el bé de Catalunya -no veuen més enllà- sinó que sols protegeixen la seva reina, es digui Pujol, Mas, Carod o Puigcercós!

El fet és que Ciu ha canviat dignitat per un plat de llenties! El fet és que Ciu ha confós un moment de decisió nacional -defensa de drets nacionals- amb un moment d’oportunitat política per aturar el que ells en diuen «desori» com si el fer i desfer de Madrid i el patètic peix al cove o el llastimós «ara no toca» fossin coses d’ordre i correcció política. Desori i mesellisme mental i espiritual, nacionalment parlant, és del que pot presumir CIU! Tot això és tan greu pel present i el futur del nostre país que el demés, les coses ben fetes, de fet esdevenen poca cosa, molt insuficient vaja! … necessàries però a hores d’ara ja del tot insuficients.

Sr. Pujol, Prat de la Riba va ser un gran polític i un gran home per Catalunya, però ara tocava i toca anar més endavant, molt més endavant. Si els independentistes que hi ha a Ciu segueixen defensant la reina del partit sense esperit crític ni canvi de rumb tant vostès els convergents com els d’Esquerra i amb vostès Catalunya estant abocats al fracàs!

Catalunya ha d’ésser catalana, això ja ho sabia en Prat de la Riba fa just 100 anys i això només és possible lluitant i treballant per assolir un estat propi per a la Nació Catalana, tots els altres llistons que puguem imaginar no són res més que una claudicació davant del caduc «Imperio Espanyol» o sigui a la llarga o no tant a la llarga la mort de Catalunya.

Salvador Molins Escudé, President del BIC i Conseller de Catalunya Acció.

(Nota: Referent a un article d’en Jordi Pujol al Diàleg de l’Avui -dissabte, 29-04-06 plana 26. Article que al meu entendre pretén justificar la manera de fer de CIU)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!