Complirem el Mandat del 1r d’octubre. No pidolarem més la unitat dels que no la volen.


ENS CALEN MÉS EINES DE PAÍS I ENTRE ELLES
HEM DE AJUDAR ELS PARTITS POLÍTICS LLEIALS
AL MANDAT DEL POBLE CATALÀ DEL 1r D’OCTUBRE DEL 2017.

NO VOTAREM ALS PARTITS QUE GIRIN L’ESQUENA AL MANDAT DEL 1r D’OCTUBRE

REALISME o UNILATERALISME?

” al maltractador se li planta cara o ets mort”

Reafirmem-nos en la decisió d’esdevenir “Estat Català Independent en forma de República” i no afluixem per a res.

En la Transició espanyola a la darrera restauració borbònica el poder franquista (fascista) va amnistiar presoners que feia 40 anys que eren a la presó. Els carcellers es van rentar la cara d’un greuge històric terrible i pervers, aleshores va ser així, els segrestats per Espanya eren molt més que no pas presoners polítics o de consciència, eren presoners de guerra, de la mateixa manera que ho són els nostres capdavanters catalans empresonats o exiliats.

Espanya encara no dona per acabada la Guerra dels 305 anys que dura i dura sense parar contra els catalans. No la ha acabada perquè no ha pogut fer el que volia, matar la Nació Catalana, tal com resava el subtítol de la portada d’una de les primeres edicions impreses en paper del Decret de Nova Planta, Decret que anul·lava les Lleis i Constitucions catalanes imposant per pretès Dret de Conquesta, al Principat de Catalunya les lleis de Castella.

Però el fonamental no és el que faci Espanya, ni que sigui durant tres-cents anys més, sinó la voluntat i la determinació majoritària dels catalans expressada en el text de la Declaració Unilateral d’Independència del 27 d’octubre del 2017 per la que el Parlament de Catalunya democràtica i legalment votat pel Poble Català va certificar una vegada més l’objectiu i la vitalitat de la nostra Nació Catalana expressada en el Referèndum d’Autodeterminació Vinculant del 1r d’octubre del mateix any 2017.

Ara, amb una nova, gegant i espectacular pastanaga monumental, volem entabanar-nos a tots amb una pretesa i en realitat i en el fons falsa amnistia, i així volen acomodar-nos a pensar i actuar segons l’anàlisi d’alguns que volen ser “realistes catalans”.

Els presos, exiliats i encausats catalans no són culpables de res més que de Defensar Catalunya, defensar-la d’aquesta mala gent espanyola i de la seva continuada Guerra contra Catalunya i contra tots els catalans: 305 anys intentant anorrear-nos, destruir-nos, sotmetre’ns i escurar-nos les butxaques i escorrent-nos la sang.

El darrer botó per mostra d’actes d’aquesta guerra és clarament visible en una de les seves darreres atzagaiades exigint a la sanitat catalana que limiti l’obtenció de pròtesis per als catalans. A més de morts, ara ens volen coixos. Si hem de ser coixos i esgarrats ho serem però per favor “no ens arrosseguem com cucs” com ho deia un dels pares de la Constitució dels Estats Units d’Amèrica, John Adams!

És això realisme, amics catalans? Tràgic realisme del que només en podem sortir amb la Independència i divorciant-nos totalment d’aquests perversos veïns amb qui fa 500 anys vam tenir la pega d’embolicar-nos. Va ser l’error més gran de tota la nostra mil·lenària història com a Poble. Des d’aleshores hem tingut, una vegada i una altra la pega d’ensopegar amb la merda d’Espanya que ens embafa i ens podreix per dintre.

A Catalunya no només hi ha 16 empresonats i exiliats i centenars d’encausats, a Catalunya tots els catalans som espoliats i subjugats, esclaus i captius d’aquesta immensa presó de Pobles anomenada Espanya. Amnistiar els presos sense amnistiar Catalunya serà tornar a raure en la sínia de la subjugació més absoluta, una falsa amnistia tal com una falsa justícia dels que infructuosament pretenen anorrear-nos i destruir-nos.

Algun català, del qual ara no en recordo el nom, amb intencions de realisme, escrivia fa pocs dies, potser un o dos, que la situació actual de Catalunya es debatria en una lluita entre catalans realistes i catalans unilateralistes, és aquí on, alguns i Espanya la primera, ens voldrien portar com en una mena de segon cas Ibarretxe, on els mateixos realistes del PNB van ofegar aquell Pla extraordinari d’amistat entre les nacions castellana/espanyola i la basca, van assolir arraconar Ibarretxe amb l’ajut inestimable de la pressió a tots nivells de l’estat espanyol (ni pa, ni aigua) -recordem-ho, l’estat dels “guardias civiles” d’Alsasau i també l’estat de tots els torturadors condecorats, l’estat de tants Gals com us pugueu imaginar, l’estat del Camp de la Bota, … l’estat de la Inquisició-.

És absolutament necessari que obrim els ulls i siguem de veritat REALISTES, Espanya vol destruir-nos i ho fa, ens roba la sang i l’ànima i la llibertat. No podem ser innocents i pensar-nos que amb bones formes aparents en sortirem ben parats, al maltractador se li planta cara o ets mort.

Reafirmem-nos tots en la nostra decisió com a Poble i com a dones i homes lliures, que vam prendre i expressar en el referèndum d’Autodeterminació de Catalunya Vinculant del 1r d’octubre del 2017, o és que els catalans no tenim DRET A DECIDIR o és que això del Dret a Decidir només és per a segons quines castes? creia que això ja feia molts segles ho havíem superat.

Reafirmem-nos, doncs en el 1r d’octubre i en el 27 d’octubre, o és que els nostres representants al Parlament Català, aquells majoritaris 70 que van votar la DUI eran falsos diputats, o titelles o fantasmes?

Reafirmem-nos en la decisió d’esdevenir “Estat Català Independent en forma de República” i no afluixem per a res. A Ibarretxe el van acorralar, nosaltres no ens podem ni volem deixar-nos acorralar amb falses amnisties que deixi tot el Poble empresonat per quaranta anys més!

Però tinguem-ho ben en compte, reafirmar-nos és imprescindible però no és suficient, hem de comprometer-nos en completar tot allò que va faltar fer per implementar la DUI d’aquell 27 d’octubre i per això hem de determinar-nos a preparar tot el que calgui i a preparar-nos per aquest fi. Amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tota la força.

Hi ha un anàlisi més realista de la necessitat i la urgència d’alliberar-nos?

Naturalment que aquesta pugna entre realistes (possibilistes?) i unilateralistes ha estat present en quasi totes les independències, aquesta és doncs una de les tasques en que estem immersos ara.

En compliment del mandat del Poble i per al Poble del 1r d’octubre, disposem-nos edificar la nostra incipient República Catalana Independent i fem-ho des de fora dels sistema espanyol sense demanar permís a ningú, sense esperar ordres de ningú!

Salvador Molins, Josep Vilalta, Joan Sabata … membres del Consell Local de la República, del BIC (Berguedà)

Complirem el Mandat del 1r d’octubre. No pidolarem més la unitat dels que no la volen.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *