Endevina endevinalla.
(Després de llegir l?escrit d?en Partal ?fundador i empresari de Vilaweb- que us adjunto a ?llegiu la resta de l?article?)
De qui pot parlar en Partal quan diu «un discurs sobiranista contundent»?
Pot parlar tal vegada de la PDD (Plataforma pel dret de decidir) que és perd en discussions bizantines per esbrinar qui decideix el que s?ha de decidir? o tal vegada pot parlar de la Plataforma Sobirania i Progrés que es deleix il·lusa de que, ERC o estirant molt Ciu, tan sols pensin en l?estatut del dia 30?
Avui, al panorama català, són comptades les organitzacions que defensen un llenguatge «Contundent!» i creieu-me la contundència no es diu Sobiranisme sinó Independentisme.
Salvador Cot diu que en teoria convindria que el PSC -el planeta del satèl·lit Carod-Puicercós-Ridao, etc …- els deixés a Esquerra, ai pobrets, lluir una mica el seu fals independentisme de llauneta i fireta per treure la raó als discrepants.
Diuen ells que «Esquerra camina cap al segle XXI». Molt bé! doncs els de l?independentisme Contundent amb Catalunya Acció al davant, caminem cap a l?alliberament del nostre Poble, no ens interessa si aquest o aquell altre segle, ens interessa la llibertat i plenitud de Catalunya.
Diuen «que el país s?està construint d?una altra manera». Nosaltres els independentistes que volem trencar amb Espanya i França i construir així el nostre estat propi veiem com havent pactat amb l?enemic i havent-s?hi sotmès Esquerra traeix Catalunya i supedita la seva llibertat, el seu pensament i el seu llenguatge o mudesa al de gent com en Montilla, De Madre, Iceta o Zaragoza. No es pot pas anar més avall!
Què té el socialisme que odiï tan Catalunya? Què té el socialisme que calli tan Catalunya? Què té Esquerra, o que li falta a Esquerra -o més ben dit a la cúpula actual d?Esquerra- que es posi al costat del socialisme i s?ajupi a les seves tesis en una mena de Pujolandia-2 en la versió d?esquerres?
Construir una Catalunya independent i lliure no es pot fer d?aquesta manera!
Quina poca fe tenen aquesta gent d?Esquerra en ells mateixos i en Catalunya? Parlen d?independència però no s?ho creuen! No es recorden del que van dir les Madres de la Plaza de Mayo ? només es perden les lluites que s?abandonen!?
Com ha dit algú que ara no recordo: «podríem veure independents països que tenen molta menys carrera que el nostre, mentre Catalunya esclava continuaria llepant el cul de Madrid in ?saecula-saeculorum?, tot per culpa d?aquesta colla de pallussos d?Esquerra i Convergència!
El d?Esquerra se?n «van cap al segle XXI» -aquest segle que diuen, deu estar perdut per allà a la Castellana o sota la Cibeles- i els de Ciu volen anar més enllà -suposo que més enllà de la Cibeles deu ser «el valle de los caídos» perquè la veritat, entre tots, estant matant Catalunya!
Sí, senyor Partal, tenim respostes! a Catalunya Acció tenim respostes i tenim un pla detallat per portar-les a terme i tenim una fita i la carta de navegació per arribar-hi. I ja hem emprès el camí.
No, senyor Partal, a Catalunya Acció no estem desconcertats, perquè diferenciem ben bé el gra de la palla, coneixem ben bé qui treballa per España i contra Catalunya. No n?hi ha prou de dir-se nacionalista o independentista i llavors fer el contrari com des de fa 30 anys està passant. Que ningú es pensi que hi han mitges tintes i passos intermedis! o vas cap a Catalunya o vas cap a España. Dir-ho en veu alta és el primer pas per treure els catalans de la ingenuïtat política.
Finalment dir-vos que la darrera qüestió i consegüents preguntes "qui ho sabria fer, això. I quan. I de quina manera." haurem d’esperar la resposta al vent dels fets consumats… haurem de valorar-ho pels resultats!
A Catalunya Acció no perdem pistonada!
Salvador Molins i Escudé
Conseller de Catalunya Acció.
«Carretero» (Per Vicenç Partal)
És fàcil de comprovar que hi ha un nombre significatiu de persones pròximes a Esquerra o militants d?aquest partit desconcertades per l?actual situació política. És fàcil de comprovar també que hi ha un nombre significatiu de persones pròximes a Convergència o militants d?aquest partit desconcertades per l?actual situació política. I som munió els qui sense ser ni de l?un partit ni de l?altre assistim perplexos al pas dels dies, pensant que el nacionalisme va per mal camí i que cal fer alguna cosa.
Per això aquest cap de setmana dos articles de l?ex-conseller Carretero, després d?una notable especulació de La Vanguardia, han tornat a provocar un allau de preguntes, respostes, nervis, corredisses, apunts de blocs i reclamacions de campanyes. Carretero ha estat crític amb el seu partit, cosa que no és cap novetat. I ha dibuixat una radiografia d?Esquerra de partit subordinat al PSOE i sense identitat pròpia, que navega a la deriva. Però no ha anat més enllà. S?entén, llegint tots dos textos, que voldria que això no fos així i podem, àdhuc, suposar que està disposat a treballar per tal de canviar la situació. Però no dóna pistes de com fer-ho. Ni tan sols de si vol fer-ho dins o fora d?Esquerra Republicana.
I això és un indici important, el segon, de fet. El primer és que el descontentament té argumentari i comença a tenir noms. Però el segon és que aquest descontentament no sap gaire bé què fer. ?És que fora dels partits fa molt de fred? em deia dissabte un conegut polític, comentant l?article de l?ex-conseller. Crear un nou partit és difícil, llarg i cansat, volia dir.
Carretero ho sap. Com ho saben molts dels qui en dinars i sopars constants aquests darrers mesos, des de la proximitat a CiU o a ERC no paren de reclamar una nova via que supere la paràlisi actual. Efectivament és molt difícil de fer forat amb una nova formació política, però Ciutadans és, en aquest sentit, un exemple tan recent com interessant.
La fórmula no és gens senzilla, però crec que tots la intuïm: un tercerpartit nacionalista seria possible, si algú fos capaç d?unir al voltant d?un discurs sobiranista contundent polítics provinents d?Esquerra i Convergència amb el suport de plataformes cíviques i personalitats diverses. Però la gran pregunta és qui ho sabria fer, això. I quan. I de quina manera. S?accepten respostes…
Vicenç Partal
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Nomès es pot ser realment independentista si aconsegueixes amb el teu partit la majoria absoluta – molt dificil ho veig – De no ser així,s’ha de pactar i aquí s’ha acabat el bróquil, per tant, no hi ha res a fer. Paciencia i resignació
No em cansaré de dir-ho i em faig content que sembla que al final potser sí que el tindrem: Endavant amb el nou partit independentista!