BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.

16 de gener de 2007
Sense categoria
0 comentaris

607. “PER A QUI PARLA CAROD?”

La gran bestiesa d’en Carod i Puicercós

Obro el Bloc "Ara Independència" i hi recullo el següents escrits:

PER A QUI PARLA CAROD? (Escrit pel Blocaire d’Ara Independència)

Ara | L’Alternativa | dimecres, 20 de desembre de 2006 | 11:37h

Diu la semiòtica contemporània que, almenys el 50% del significat d?un argument, d?un discurs, es descobreix tot cercant a qui es dirigeix l?emissor. He hagut de fer aquest exercici per entendre les paraules que, dissabte passat, el vicepresident Carod va pronunciar en el marc del Consell Nacional d?ERC: allò de que cal despolititzar la llengua. Em vaig haver de pessigar per veure si no estava delirant en sentir aquestes paraules i, no, no era jo qui delirava. O sigui que per intentar-ho entendre he procedit a aplicar el principi enunciat de la semiòtica.

Amb certa bona fe he pensat: pot ser que en Carod s?estigui dirigint al govern i als partits espanyols? Perquè, si fos així, la seva reflexió és absolutament interessant: caldria separar la llengua castellana (del tot digna, i interessant de conèixer com qualsevol altra) de la política imperial espanyola; caldria posar fi a totes aquelles pràctiques impositives, a tota aquella faramalla de legislació espanyola, a tota la retòrica de la hispanidad que han volgut convertir una llengua com la castellana en marca de la casa del domini polític i del genocidi cultural. I, coherentment amb aquesta perspectiva, m?imagino que ERC convidarà les forces polítiques i les institucions espanyoles a emprendre accions per despolititzar la seva llengua. Una primera podria ser, per exemple, que el monarca espanyol es disculpés d?una vegada d?aquelles infames paraules: ?nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro…? o que els partits espanyols deixessin de practicar o de permetre el secessionisme lingüístic als Països Catalans…

Tot amb tot, enmig de les meves reflexions, m?adono que potser no va per aquí. Em resulta difícil d?entendre que en Carod, amb aquesta invitació a despolititzar la llengua castellana, vulgui tornar-se a jugar el càrrec. Penso que potser no he entès bé les seves declaracions i m?afanyo a mirar si les trobo en la seva literalitat. I, ai las! No parla de despolititzar la llengua, diu literalment que ?cal despolititzar el català. Només si es desmarca de connotacions polítiques superarà les dificultats del present…?. O sigui, que no, la reflexió d?en Carod no és una invitació a despolititzar la llengua castellana. O sigui que ens hem de tornar a preguntar: a qui es dirigeix?

Intento pensar si s?està dirigint a Ciudadanos, Boadella, Tubau i companyia. Penso que no; si fos així, no hauria triat un Consell Nacional d?ERC. Els ho diria en una roda de premsa, en una tertúlia, o, directament, en una intervenció al Parlament com a vicepresident. No! Entenc que, si en Carod tria una reunió d?Esquerra per enviar aquest missatge, a qui s?està dirigint és ?obertament– al món independentista o, si voleu, al catalanisme de pluja no tan fina… I, si es dirigeix a nosaltres, què volen dir aquestes paraules? Doncs només poden significar el següent:

Que la normalització plena de la llengua catalana no té res a veure amb la construcció de la sobirania dels Països Catalans.

Que s?ha d?aturar la mobilització social en favor de la llengua catalana per tal que esdevingui llengua oficial única arreu del país. Mals vents pel Correllengua!

Que els nous catalans (els vinguts d?arreu d?Espanya o del món) assumiran el català com a llengua d?ús si ens fem els simpàtics i dimitim de les nostres reivindicacions.

Que cal entendre el decret d?augment d?hores del castellà a l?escola com una mesura pedagògica, i no pas política.

El vicepresident Carod, doncs, s?apunta a les tesis tradicionals de l?auto-odi d?amplis sectors de les esquerres principatines; s?apunta (quan vol fer-nos empassar que el problema del català no és un problema polític) a les tesis del negacionisme espanyol respecte de la repressió de la llengua catalana; s?apunta, en definitiva, a la política més barroera per justificar les seva dimissió nacional.

No cal, vicepresident! Sabem que el que demaneu amb les vostres declaracions és que el catalanisme en clau nacional desaparegui un temps de l?agenda política. Que demaneu un silenci que faci menys vistosa la política post-nacional que vol practicar l?actual govern principatí. Que demaneu, en definitiva, que us deixem gaudir del càrrec i no us compliquem la vida. Que ens esteu dient, vicepresident, cada cop que obriu la boca, que, si el catalanisme no s?oblida del projecte nacional dels Països Catalans, aquest govern no és viable.

No cal, vicepresident, que feu més declaracions. Us hem entès perfectament i no us pensem fer cas.

Blocaire d’Ara Independència

—————————–

Comentari 1r

Regionalisme i llengua
Xavi| Adreça electrònica | dimecres, 20 de desembre de 2006 | 16:27h

Sembla que la llengua és de nou al centre del debat polític. Les paraules de Carod no fan més que reforçar la convicció d’aquells que creiem que el català és un dels pilars fonamentals de la nostra lluita i nació. La unitat de la llengua rep atacs permanents i el bilingüísme avança temerariament per tot arreu. Davant d’això se’ns diu que cal despolititzar la llengua? Que li expliquin a en Montilla això.

D’altra banda només apuntar un petit detall. El Bloc Nacionalista Valencià sembla que juga a la mateixa dansa macabra. Fa pocs dies ja parlaven que el nacionalisme valencià (de moment, i suposadament, no secessionista) no ha de comptar amb la llengua com a pilar ja que cal incorporant als castellanoparlans (monolíngües!!!!) a la gran casa comunica de vol ser el BNV. Aquests ja preparen el terreny pel tripartit valencià (si és que vencen al PP el 2007) per tragar amb el nas tapat i, com bé heu dit, dimitir nacionalment.

Comentari 2n

si tan dolenta és la política per què s’hi dediquen¿?
Josep M | dimecres, 20 de desembre de 2006 | 13:00h

Quan s’accepta l’estat de les coses, i s’insta a "despolititzar" tot allò que ho qüestiona…no es fa més que legitimar l’estat de les coses. Em recorda al mariscal Pétain. Pobre Carod, com se’l veu de cofoi quan entra al palau de la Gene a administrar la colònia. És un súbdit més.

Comentari 3r

Suposem que volés exigir al govern Espanyol que despolititzés la llengua castellana…
empordaaccio | dimarts, 16 de gener de 2007 | 14:33h

Carod i Puigcercós i tot el seu equip -no ens en descuidem a cap, com si l’únic culpable de les bestieses que fan fós en Carod- no han estat capaços d’exigir les balances fiscals quan podien, van acceptar, sinó amanir, ser expulsats de la Generalitat -una autèntica vergonya!-, incapaços d’exigir a en Zapatero compliment de les seves promeses i ara volen canviar multitud de lleis i normes espanyoles o exigir, potser, despolititzar el castellà … fins i tot han estudiat propostes per millorar la "Constitución Española" la "Constitución" enemiga. Pallussos i mentiders!

Vaja, pura ciència ficció! Pur engany! Pura covardia! Pura tonteria! … Pura traïció i no pas per prudència …!?

Quan arribi el Congrés d’ERC, els qui sigueu d’ERC no us oblideu d’en Puigcercós i tota la resta de l’equip! Tots són culpables!

Salvador Molins i Escudé (President de Som 10 Milions i del BIC)

.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!