Claudi Romeu ens envia un anàlisi lúcid d’on passa la voluntad de l’estat espanyol de destruir-nos i on passa la voluntat dels catalans de reeixir com a Poble lliure.
Claudi Romeu acaba dient: "Ens hem de sobreposar a la llei del més fort i més destructor!"
El que ve ho dic jo: Sols amb una estratègia intel·ligent i ferma com la de Catalunya Acció podrem girar el sentit d’aquesta gran i llarga batalla. (Salvador Molins)
——————-
OPINIONS (74)
La llei del més fort i més destructor!
Pot haver-hi algun català que es cregui la falòrnia de la democràcia espanyola? Què més s?ha d?esdevenir contra Catalunya, perquè als catalans ens caigui d?una vegada la bena dels ulls i ens adonem quines són les previsions possibles, mentre ens mantinguem entaforats als estats espanyols i francès? Som tan inconscients que no ens adonem que el seu únic interès es finalitzar la destrucció total de tot el què ens identifica com a catalans, ja sigui la nostra llengua, la nostra història i la nostra dignitat identitària?
A què esperem? Ells no han acabat la seva feina, això és veritat, però és que nosaltres no l?hem començat encara. Sols hi ha dos camins, o la desaparició per sempre més, en mans d?espanyols i francesos o la nostra llibertat, trencant per sempre les irracionalitats que ens vinculen a aquests depredadors. Sols són previsibles aquestes dues alternatives. Tot el demés són cataplasmes de dissimulada mediocritat, de submisa estultícia i de la més covarda claudicació als pitjors enemics que ens grapegen per arrugar-nos i arraconar-nos al cementiri de les nacions mortes.
Repassem alguns fets i situacions que certifiquen aquesta bifurcació del nostre futur, cada dia més evidenciat. No existeixen il·lusòries possibilitats de l?anar fent, com fins ara. El binomi és rotund, o llibertat o desaparició. Són tres-cents anys de dominació amb més o menys èxit en l?assoliment de l?objectiu de l?ocupant, però arriba el moment en què es decidirà el nostre ?round? final.
Tenim un President de la Generalitat que és un espanyol convençut i camuflat, capaç de tallar radicalment qualsevol camí de llibertat per Catalunya. Tenim forces polítiques espanyoles establertes a Catalunya, decidides a reforçar la pressió espanyolista contra Catalunya; la història que s?ensenya a les escoles inclou una sèrie de mentides que invaliden rotundament les nostres reivindicacions nacionals. Tenim una llei anomenada Estatut que ens nega la nostra naturalesa com a país i ens esclavitza com a ciutadans espanyols i francesos; cada dia augmenten la pressió per tal que abandonem la nostra llengua i incorporem sense exclusió unes llengües foranes. Les forces d?ocupació imposen, tant si vols com si no vols aquestes llengües, ens emmordassen amb el delme de les banderes que han de presidir els edificis significatius, ens amaguen i ens desqualifiquen tant com poden, perquè no constem enlloc.
I moltíssimes coses més. Diuen enganyosament, que l?estat recull el compromís de vetllar per les llengües de l?estat, quan sols es preocupa d?expandir el castellà en detriment i riota de les llengües ?autonòmicas?, al nord ni això! Tenim el país trossejat en mil engrunes per connectar-lo directament amb la cadira elèctrica de Madrit, i així desconnectar-lo i escarnir la catalanitat. Cultiven acuradament l?odi contra Catalunya com faria un monstre possessiu, consumidor i corruptor de la nostra identitat, avalat a diari per uns mitjans de comunicació que sols vomiten verí contra Catalunya, en nom de la democràcia.
Tenim uns polítics catalans amb una irresponsabilitat manifestament traïdora i doblegada als interessos dels ocupants. Les seves iniciatives estan no tan sols lluny, sinó oposades a la pervivència de Catalunya, com a país normal. Molts d?ells sols estan frisosos d?ocupar un lloc als governs dels estats que sentencien mortalment la nostra vitalitat com a ciutadans catalans.
Tot aquest panorama, tan decebedor, ratifica una vegada més que l?única esperança de superar la situació som exclusivament els qui integrem el poble. Som exclusivament nosaltres els que hem d?empènyer sense aturador als nostres polítics perquè despertin del seu somni mortal pel nostre país. No hi ha altre camí, o els posem en ordre de batalla contra els enemics o els hem de qualificar i rebutjar com a col·laboradors dels que ens volen fer desaparèixer del mapa de les nacions.
Contràriament als vectors negatius apuntats, tenim uns vents favorables que no els sabem explotar ni incorporar al nostre favor. Els Drets Humans ens són completament favorables, proclamen als quatre vents el dret de les nacions i els pobles a determinar-se com a països lliures, sense cap dependència exterior que no sigui el concert de nacions lliures, acordat democràticament. Que hi ha forces més o menys reconegudes que intenten invalidar aquesta possibilitat? D?acord, però són completament circumstancials i oportunistes i cal contrarestar-les amb el codi a la mà, ja que el que sí està plenament validat i reconegut és el dret d?autodeterminació.
Els Catalans fa mil anys que estem autodeterminats. No som una improvisació ni una moda. Són els estats opressors els que no tenen justificació per a ultimar un genocidi històric flagrant, que els converteix en assassins d?un poble. Aquest és el determini que els catalans hem d?acceptar en nom de la democràcia?
La UE no es pot quedar indiferent davant d?una erosió constant que ens porta al genocidi i espoliació de tots els nostres drets?! Si aquesta fos la visió d?aquesta nova entitat del nostre Continent hi hauríem de renunciar immediatament. No hem de tolerar ni un minut més ni aquesta situació ni aquesta continuïtat amenaçadora pel nostre país! Els catalans hem de dir, Prou! d?una vegada per sempre més! Ens hem de sobreposar a la llei del més fort i més destructor!
Claudi Romeu, desembre 2006
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!