"Alguns no creuen prou en l’esperit de la catalanitat del nostre poble. Aleshores busquen subterfugis per amagar aquesta manca de fe i amb el seu error provoquen que els seus possibilismes es transformin en impossibilismes"
(Maria Torrents. OLOT, 14-01-2007)
—————————-
Article de mossèn Climent Forner publicat al full parroquial del Bisbat de Solsona, amb data del 10 de desembre de 2006.
"No hi ha efecte sense causa. Aquest axioma tan elemental no sempre el tenim prou en compte a l’hora d’avaluar els resultats d’alguna acció; si aquests són positius, potser sí, però si són negatius ens costa molt més d’acceptar-lo, ja que ens obliguen a ser autocrítics i, per tant, a reconèixer els propis errors. I molt més encara si ens forcen a canviar d’opinió o de capteniment. Ningú no vol baixar del burro, com vulgarment es diu. Això que Déu ens parla a través dels fets, de la realitat. No hi ha manera! L’orgull ens impedeix de reconèixer-ho o de fer-ne una anàlisi rigorosa i, ja se sap, sense un diagnòstic exacte, no hi pot haver guariment possible. Cecs obstinats, no saben o no volen llegir els signes dels temps, que deia Joan XXIII.
El susdit axioma pot aplicar-se en tots els àmbits i amb implicacions múltiples per tal com les causes d’alguns esdeveniments poden ser molt complexes. Per exemple: Per què es produeixen tantes crisis matrimonials? Per què la participació ciutadana en les recents eleccions al Parlament de Catalunya ha estat tan baixa? Per què es fa tan difícil, gairebé impossible, l’acord de pau a Euskadi? O anant més enllà: Per què no cessen d’una vegada les atrocitats a Terra Santa i a l’Iraq? …"
(Climent Forner)
Al llegir el magnífic article de mossèn Climent, m’he seguit preguntant alguns Per què? que traslladaria als nostres Diputats del Parlament de Catalunya perquè ens els contestin.
Per què? La llengua Catalana cada dia es parla menys, en les nostres places, patis d’infants, etc. i corre el risc de ser només d?usança en l?àmbit familiar?
Per què? Amb tanta democràcia, que "diuen" que hi ha, una Nació com la Catalana no té el dret d’autodeterminació?
Per què? Després de 30 anys de "Democracia a la Española" (no oblidem que qui els va "posar" el Rei fou el general golpista, dictador i genocida Franco i que aquest rei mai ha renegat del seu Jurament a "los Principios del Movimiento".
Per què? A Catalunya se l’hi segueix negant fins i tot la sobirania Cultural, Lingüística, Educativa, Judicial, Econòmica, etc. ?
Per què? Els partits que s’auto anomenen Nacionalistes i Independentistes només miren d’encaixar-nos a Espanya i es batallen, no per Catalunya, sinó pels interessos del seus nuclis encaixistes?
La causa, dels efectes esmentats, l’hem de buscar en els senyors Diputats i Consellers, i en els Governs i Presidents de la Generalitat de Catalunya que hem tingut en els últims 30 anys, que han fet de veritables "Botiflers" (amb honroses excepcions), per acceptar i aconsellar al Poble Català que s’encaixi a Espanya amb les seves lleis, constitució i estatuts d’autonomia, que estan pensades per fer "Una Espanya Grande", en la qual Catalunya seguirà sent una colònia i que com a tal se la pot i se la podrà seguir espoliant amb 15000 Milions d’euros cada any pel cap baix ??? I així només faran les infraestructures… TAV, Ports i Aeroports quan a la metròpoli, o sigui Espanya, ja les tinguin en totes les seves ciutats.
Vist el panorama desolador i les perspectives que en podem esperar, cal donar per acabada l’etapa del catalanisme polític i anar per una regeneració política en la que el primer objectiu irrenunciable és la construcció d’un Estat Independent per Catalunya. I de seguida que sigui possible: La Confederació Catalana d’Estats Lliures.
Josep Vilalta Boixader
Vicepresident del Bic i membre de Catalunya Acció.
Berga, 9 de gener de 2007
PD.
Gent que ja treballa per un Estat Català: www.catalunyaaccio.org
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És pot aconseguir amb l’independència o prenent el l’Estat actual sota el servei dels interesos del català i dels catalans.
Però en l’actualitat el País Valencià és igual de català, què Catalunya valenciana.
Él què vòl dir què inclòs nominalment hi ha que tindre respecte pels valencians al mateix nivell què els catalans.
I no posar els catalans a una escala superior, amb això del ruc davant per què no hi haja espant.
Nomenar-la una confederació valenciana aniria més bé, pels interesos valencians e identitaris.