BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.

1 de novembre de 2006
Sense categoria
0 comentaris

525. Els convençuts i l’anhel.

OPINIONS (XXXIII)

Catalunya o Països Catalans (segona part)

Cinquè.- A tots els territoris del nostre país, hi ha gent aspectant i desitjosa de veure i assolir el convenciment que la nostra possibilitat d?alliberar-nos com a país és una realitat que avança i es va obrint camí. És fàcil que sentim frases al·lusives a, ?i què es pot fer?? i a ?on podem trobar símptomes, aportacions, actes, etc… que afavoreixin el desig d?avançar positivament cap aquest objectiu que sembla impossible i inabastable??

Aquesta pregunta aparentment tan ingènua conté el desllorigador més efectiu i capaç a l?hora, de moure muntanyes i revolucionar la humanitat sencera. El qui formula la pregunta ha fet ja el primer pas que el predisposa a activitats i accions coherents, amb el seu sentiment d?alliberament nacional. Ha cultivat en el seu interior una llavor de conversió personal i s?està convertint en un home renovat, o ja era un adepte més o menys conscient i potencialment apte per a la lluita que s?està preparant i es posa en marxa.

La resposta és molt senzilla, tant, que se?ns escapa pels racons. Estem tan avesats a obeir, a ser dirigits i a escoltar el que ens diuen que hem de fer o cap a on hem d?anar, que hem perdut l?hàbit d?escoltar de nosaltres mateixos, què hem de fer o cap a on hem d?anar. Som nosaltres, el poble, els que tenim la sobirania i la capacitat de decidir, que hem de fer o cap a on hem d?anar.  La primera pedra de toc consisteix en què som nosaltres, no individus aïllats sinó persones que integrem un col·lectiu, sigui de l?àmbit que sigui. Per tant aquest és el primer pas, trobar, cercar o crear el col·lectiu.*

Una vegada format el col·lectiu ja tenim l?eina. Reunir-nos, parlar, escoltar, concloure, decidir, treballar i tornar a començar el cicle. Aquí es farà la llum. No caldrà que preguntem mai més, que hem de fer o cap a on hem d?anar. Ja tenim l?eina que ens suggerirà coses, feina, accions, decisions, en definitiva treball. Aquest enrolament s?expandirà per si mateix, cridarà altres persones que també tenen una llavor a dins** i han fet la seva conversió personal i no saben on abocar-la. El moviment crea moviment, altre cop per si mateix, ?per se? que diuen els savis llatinaires.

Treballem doncs i ajudem-nos d?altres que volen treballar, o d?altres col·lectius. Enrolar-nos, potenciarà que les accions i activitats a emprendre aconsegueixin un major abast. Podem veure que la resposta anunciada és molt senzilla, tant que a vegades se?ns escapa pels racons i no la veiem: trobar, cercar, parlar, escoltar, concloure, decidir, treballar i tornar a començar el cicle.

Sisè.- Som tot el poble dels Països Catalans, el protagonista d?aquesta empresa. L?empresa del nostre alliberament enfront d?espanyols i francesos. No és més que la col·lectivització de tot el poble centrat en el nostre objectiu comú. En una sola veu. En acords de mínims validats per tot el gran col·lectiu. El col·lectiu del país. A primera vista sembla una feina inabastable, impossible i no ho és. És sols una qüestió de treball, de reunir-nos tots a treballar, cada ú des de la seva parcel·la.

Recordem com es va formar aquest poble, divers, únic, ric, per a convertir-se en un dels països més importants de la Mediterrània durant quasi 850 anys.

En els seus orígens va iniciar-se com a un petit territori, (marca hispànica, que no té la connotació d?espanyols en el sentit actual) davall dels Pirineus sota la protecció del regne carolingi de Carlemany amb seu a Aquisgrà (Achen) i originàriament franco-alemany. D?aquí van sorgir els primers comtats catalans. Guifré el Pelós entre els primers, l?Abat Oliva, Ripoll, configuren una sèrie de nous comtats que acaben formant el col·lectiu en un territori proper al que avui anomenem el Principat i que es va dir Catalunya. Després s?hi van incorporar lliurement altres territoris amb pactes força negociats. Aquest és l?embrió dels Països Catalans. I aquest és l?objectiu que hem de restaurar. En aquells temps l?Aragó, actualment un territori de parla castellana, també va formar part d?aquest empedrat que som els Països Catalans.

Setè.- Som en altres temps però, i el nostre redreçament ha d?encaixar i resoldre situacions i problemes inexistents en l?antigor del nostre país. Cal donar vida a un nou país atent a les circumpstàncies actuals. El primer condicionant és que existeix una comunitat supra-nacional que es diu Europa. Europa, és aparentment reticent a la creació de nous estats, dominada per la mentalitat d?uns estats excloents i sembla un mur infranquejable. Si ho analitzem més detingudament veurem que aquesta por és injustificada.

Quants són els nous estats que no reuneixen les característiques i l?estructura que presentem els Països Catalans? Quants són els que amb un nombre incomparablement inferior d?habitants, s?han encimbellat a aquest estadi? Quants són els que sense una llengua pròpia també ho han aconseguit? Quants són els que amb un bagatge cultural menys generós i reconegut han cobert el cim d?esdevenir un estat? I finalment, perquè creiem que Europa ha d?esdevenir un fre pels Països Catalans?

Certament l?inconvenient són els estats (naturalment espanyol i francès inclosos) els que fan la feina bruta. Cal treballar molt seriosament aquest tema. Cal establir tota una estratègia orientada a superar aquest inacceptable escull. Com és que des del 1871 fins al gener del 2007 hauran arribat a la independència 27 estats nous? Els darrers amb l?existència de la Comunitat Europea. Seria incomprensible que fos Europa la negativa insuperable! (gener 2007 entraran Bulgària i Romania. Croàcia, Macedònia i Turquia són els darrers candidats i com a aspirants a candidats, Albània, Bòsnia, Montenegro i Sèrbia).

És una prova de foc per al nostre país, emprendre una acció contundent orientada a vèncer aquests convencionalismes injustificables i oposats frontal-ment a la Declaració dels Drets Humans en el seu primer article:

<

>

Europa, l?estat espanyol i l?estat francès i els demés estats, han acceptat el Document!    Doncs………Via fora als adormits!

Claudi Romeu, octubre 2006 

———————————————————————————-

  • * Claudi Romeu no es refereix concreta i exclusivament a Catalunya Acció, però el primer objectiu de Catalunya Acció és formar la llavor d?aquest col·lectiu: ?il·lusionar i conectar els convençuts?
  • ** ?una llavor a dins? és l?anhel del nostre Poble per a assolir la unitat territorial, la plenitud i la independència.

Notes de Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.

La primera part d’aquest article la teniu aquí mateix clicant a "vull llegir la resta de l’article o post"

Aquesta primera part va ser publicada fa uns dies al Bloc "Empordà Acció"

1a part: ————————–

empordaaccio | dimecres, 25 d’octubre de 2006 | 14:11h

OPINIONS (XXXII) (Claudi Romeu)

Catalunya o Països Catalans (primera part)

El nostre país està sotmès i en definitiva governat per dos estats que no ens accepten com a tals. Tots dos centren els seus esforços en fer creure que som una regió del seu país i mira quina circumstància, tenim una llengua pròpia i una història pròpia, just fins que ells ens van ocupar i van decidir i continuen mantenint que som part del seu país. En la història ens han fet perdre la iniciativa, però la llengua no l?han pogut esborrar però ho intenten amb el malaurat bilingüisme.

No hi ha res que els posi més neguitosos i que més els contrariï que sentir que parlem naturalment català i amb més o menys rotunditat intenten impedir-ho i posar-hi totes les traves possibles. Per què? Doncs perquè la llengua i la història són els dos testimonis, encara vius, de que som una nació, una altra nació i que fins fins ara, al segle XXI, 300 anys després de la seva ocupació, no han aconseguit anul·lar aquests baluards identificadors i irreductibles del nostre país.

Cal analitzar en profunditat la història que als centres docents i universitats d?Espanya i França s?ensenyen als alumnes. És una tasca que s?ha d?emprendre seriosament, per cercar i crear-ne el contrapès necessari. No  podem permetre l?ús i abús dels ocupants sobre un tema tan primordial.

Aquests dos estats i els seus governs respectius s?adonen del seu fracàs. Per a ells és un desastre estrepitós, que sobrevisquin uns testimoniatges de catalanitat tan robusts com a pals de paller, que els representa una amenaçadora i desequilibrant situació de la configuració dels seus estats, que tossudament i desesperadament anomenen nació, ?nación ejpañola? i ?nation française?.

Aquí tenim les claus del desllorigador conceptual de la situació que estem soportant. Aquests dos testimonis són els valuards identitaris sobre els que hem de basar la nostra reconstrucció nacional i recuperar la nostra nova llibertat.

Aquest vèrtex és la roca on hem d?apuntalar tota la política i la conseqüent estratègia del nostre ressorgiment nacional. Amb aquests elements sols no avançarem posicions. Cal anar bastint un edifici capaç de suportar tot el brancatge sustentador d?una situació que no dominem perquè, a part dels dos elements principals, tan valuosos, la resta de l?edifici està enderrocat, destrossat i convenientment convertit en runa. Doncs bé, s?han d?anar recollint les pedres caigudes o esculpint-ne de noves per recomposar i alçar de nou el nostre edifici nacional esfondrat.

És una tasca llarga, dura i que hem d?accelerar-ne la creixença sense demora. S?han de recuperar d?una a una totes les plantes i pisos del nou immoble, com els alemanys i les altres nacions van fer després de la segona guerra mundial.

Quins són aquests elements caiguts que el nostre país ha de restaurar laboriosament?

Primer.- Involucrar el poble, imprescindible i sempre decisiu. Cal motivar la nostra societat, informant-la àmpliament dels valors d?una nació, la catalana i de la guerra a mort que els estats espanyol i francès segueixen imposant des de la desfeta culminada el 1714. Cal informar engrescadorament de l?àrdua tasca que ens comportarà la recuperació de la nostra llibertat i dels grans avantatges, no tan sols econòmics, sinó des del punt de vista de la recuperació de la identitat nacional que és la nostra dignitat com a catalans. Alguns sociòlegs i psicòlegs com en Quim Gibert i altres han escrit magnífics llibres sobre aquests temes.

Segon.- Paral·lelament cal trucar a la porta dels polítics i dir-los que no fotin més el ruc, que han de incorporar-se al pla del restabliment de la llibertat pel nostre país. Els hem de convèncer que són ells els primers responsables que el nostre país resti massa i perillosament inconscient davant l?agressió d?espanyols i francesos. Se?ls ha de pressionar literalment perquè situïn aquest objectiu en el primer lloc del seu codi de deures, sense el qual Catalunya té una condemna a mort, que avança irremissiblement, dictada i impulsada per espanyols i francesos. Així ho han d?entendre acceptar i reaccionar adequadament, aquests polítics inconscients del nostre país. No poden obviar-ho mai més! Prou de cretinisme polític!

Com es pot veure amb solament aquestes dues tasques hi ha una feina immensa. Requereix molt de coratge, constància i un tremp molt laboriós. Cal canviar l?òptica de projecció del nostre país de soca-rel. Els primers que ens hem de convèncer de la seva utilitat som aquests encara arrauxats independentistes, tan incòmodes en l?apreciació actual. Per a envestir aquests dos objectius tan importants i determinants, hem de canviar i optimitzar l?estructuració o desestructuració del món independentista.

Tercer.- Ja ho hem dit i reconegut moltes vegades, ho hem repetit sovint. No avançarem ni un centímetre si no som capaços, primer de tot, de unir les nostres forces disperses en tot el nostre territori de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó en una sola veu, potent, organitzada ben estructuradament, com un sol home, enfront dels enemics. No podem continuar en el nostre vici, d?inspirats redemptors, de petits grups inoperants, desapercebuts per la societat, i estacats en un recinte petit que ratlla el ridícul. Sols una organització, potent, estructurada i aferrada en un sol vaixell podrà travessar el mar de l?alliberament i la sobirania inajornables.

Sense aquests requisits tota la nostra feina serà tan inútil com irresponsable. Són poquíssims els grups i entitats que han trencat aquesta closca inoperant sense la que no cal que ens proposem res, perquè ens serà enderrocat al primer cop de vent. Ens falta un pal major que sigui consistent, capaç de fer inflar les veles victorioses d?una nau imparable, i el port d?arribada s?ha de construir indefectiblement ?EMBARCATS TOTS, A LA MATEIXA NAU INVENCIBLE!? Al meu entendre potser ?El Correllengua? és una de les poques iniciatives que trenca el motlle d?aquesta rutina catalana tan rutinària (i perdoneu la redundància).

Quart.- Escampar, difondre, i fer conèixer la nova dimensió de l?objectiu de Catalunya com a una fita justa, irrenunciable i lògicament planificada per un país que no pot esdevenir lliure a causa de l?apropiació d?unes forces alienes que ho impedeixen inacceptablement des de la seva injusta apropiació i enclavament de fa 300 anys.

Aquest missatge, o un de proper i molt més argumentat cal fer-lo arribar als governs espanyol i francès primerament. Ells seran els primers que palparan les conseqüències d?un trencament inevitable. Cal notificar-ho també a tots els demés governs d?Europa, ja que en un moment o altra seran cridats a recolzar el nostre país amb un reconeixement explícit, que ens possibiliti la participació definitiva en el paissatge de les nacions lliures del món. També és necessari que altres nacions més llunyanes, amb prou pes específic i així reconegut, rebin el testimoni del nostre plantejament alliberador, que no tolerarà renúncies ni limitacions imposades de cap ordre.

(continuarà …)

Claudi Romeu, octubre 2006

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!