BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

El vernaclista català Jordi Salat ens obsequia de nou amb un joiell d’amor i passió per Catalunya i per tants altres pobles d’aquest planeta blau que anomenem Terra.

………..

Què és el què estima l?autoestima? (3)

 "… Quins són els valors que s?ensenyen a les escoles catalanes?

Quin són els models referencials?

Sobre aquest aspecte voldria dir que des de fa anys els infants i universitaris catalans creixen amb models referencials majoritàriament anglesos i japonesos, tret de petites excepcions catalanes.

Pel que fa referència la formació del caràcter, …?Com infondre confiança en les pròpies capacitats?? Quines són les nostres capacitats com a nació? Què som capaços de fer? Som capaços de ser qui som? Qui som, com som, què fem i com ho fem?

El vernaclisme és una filosofia amb arrels perquè parteix del lloc on habitem i per tant ens fa créixer. Parlant en català, als Països Catalans, els éssers humans poden arribar fins a l?infinit;  …"

" Vet aquí tota una concepció cultural civilitzadora. Però, s?ha de fer amb ètica[5], no n?hi ha prou en parlar amb la llengua vernacla o pròpia de cada lloc."

Ètica i valors

La manera de ser

1 – L’ètica o moral és una branca de la Filosofia, i una subbranca de la axiologia, que estudia la naturalesa del que es considera bo, adequat o moralment correcte. L’estudi de l’ètica està subdividit en diferents temes, entre els quals destaquen: la teoria del valor, la metaètica, la teoria de la conducta i l’ètica aplicada.

El dilema sobre com s’ha d’actuar sorgeix per l’existència de la llibertat de l’ésser humà a diferència dels animals que només actuen per instint i responent a estímuls. Segons el centre de reflexió, les teories ètiques poden agrupar-se en tres blocs: Determinades teories ètiques busquen el fi: ser feliç, ser bo, assolir la perfecció, salvar l’ànima. Totes elles donen una sèrie de normes o passes a seguir per assolir el fi desitjat. Altres es fixen més en les virtuts: les qualitats moralment desitjables o bones que ha de conrear l’ésser humà..

Unes altres teories se centren en l’acció i el deure: jutgen si allò que hom fa és bo o no segons si s’adequa al que li pertocaria fer. Tots aquests sistemes tenen variants segons si la font de la moral està al propi subjecte o si ve dictada des de fora o segons si es parla de normes i judicis absoluts o relatius. A més, s’acostuma a distingir entre la moral individual i la col·lectiva, la que s’ha d’adoptar per permetre la convivència ( És el que Jean Jacques Rousseau anomenava "contracte social"). Talment sembla les persones, que a nivell individual i les nacions i els imperis o confederacions, a nivell col·lectiu, es fan sobre la base d?una ideologia , un valors i un principis o una creença. Quins han estat aquest valors a llarg de la Història? Com donar testimoni d?aquest valors amb la nostra manera de ser?

Tenir coneixement de la realitat i portar-se bé són dues premisses bàsiques i essencials per a tota acció encarada a l?èxit. Fe, llibertat, igualtat, amor, fraternitat, estimació, laicitat, solidaritat, pluralisme, diàleg, raonabilitat, respecte, solidaritat, tolerància, amistat, lògica, seny, … Valors inclosos en sistemes teològics i filosòfics com cristianisme, catolicisme, budisme, taoisme, marxisme, socialisme, nacionalisme, imperialisme, ateisme, … Hi ha una tradició que parla també de la vernaclitat com a valor moral i cultural i el vernaclisme com a moviment nacional i internacionalista. Avui, però, no es parla de la vernaclitat i el vernaclisme, segons la Tradició original denominador comú de la Humanitat, en els sentit que ho predicaven els cristians genuïns, que volia dir respectar les identitats naturals de cada lloc, doncs, segons l?Antic Testament bíblic protagonitzat per Moisès i Jahvé on es diu que ?Déu va distribuir els pobles o nacions per la Terra, cadascuna, segons la seva llengua i costums?, ni tampoc segons el Nou Testament bíblic protagonitzat per Jesús i el Pare Celestial on es diu que ?l?Esperit Sant infon el do de llengües i d?Ell en donen testimoni els éssers humans de bona voluntat parlant en la llegua de cada lloc? . No es diu res de les llengües maternes o constitucionalment oficialitzades. Es parla de llengües ?vernacles?[1] Tampoc es parla de fer el Bé – com ens recomanava Plató a la seva República ? ni els valors de dir la Veritat com part del propi testimoni identitari, ni de cercar la Veritat, la Bondat i la Bellesa dels quals ens parlen Francesc Pujols[2], Albert Einstein[3] i H.C. Andersen [4] com a virtuts per a trobar la Pedra Filosofal i fer el camí correcte de forma ascendent per l?escala de la Vida. El llenguatge del ?marc cultural oficial? en el que s?emmarca el diàleg establert popularment no ens parla de vernaclitat. L?última vegada que se?n va parla va ser en els anys 60 i ho va fer l?Església Catòlica a partir del Concili Vaticà II. Després la mateixa església catòlica n?ha deixat de parlar. I, ara, enlloc de parlar de llengua vernacla, parla de llengua materna.

El marc cultural oficial o constitucional crea un llenguatge que tanca la porta a la vernaclitat i al seu reconeixement cultural, personal i nacional. En el llibre ? La renovació pedagògica neix a Catalunya? de la psicòloga i psicoesteta Carme Giménez Camins llegeixo el següent: ?abans de tot ens hem de preguntar: quina és l?escala de valors que la nostra societat ofereix als nostre fills? ?Els autèntics valors poden trobar-se fins i tot capgirats i devaluats? L?autora d?aquest excel·lent llibre també ens parla del models referencials i de la formació del caràcter. Tot això també forma part de l?autoestima. Valors, models referencials i caràcter o manera de ser.

Quins són els valors que s?ensenyen a les escoles catalanes?

Quin són els models referencials?

Sobre aquest aspecte voldria dir que des de fa anys els infants i universitaris catalans creixen amb models referencials majoritàriament anglesos i japonesos, tret de petites excepcions catalanes.

Pel que fa referència la formació del caràcter, …?Com infondre confiança en les pròpies capacitats?? Quines són les nostres capacitats com a nació? Què som capaços de fer? Som capaços de ser qui som? Qui som, com som, què fem i com ho fem?

El vernaclisme és una filosofia amb arrels perquè parteix del lloc on habitem i per tant ens fa créixer. Parlant en català, als Països Catalans, els éssers humans poden arribar fins a l?infinit; parlant en castellà, talment sembla que només puguin arribar fins a la Constitució espanyola. Vet aquí tota una concepció cultural civilitzadora. Però, s?ha de fer amb ètica [5], no n?hi ha prou en parlar amb la llengua vernacla o pròpia de cada lloc.

I, podria posar una llarga llista d?exemples de persones que viuen als Països Catalans i es comporten indignament, entre germans, entre famílies, entre amics, entre veïns, entre companys, entre compatriotes.

Tot sovint, més que no pas els adversaris polítics d?altres pobles que els dominen o volen sotmetre, els pitjors enemics dels catalans a nivell de valors morals sembla que siguin ells mateixos, degut als defectes de l?egoisme ? gelosia i vanitat -, defectes que són deguts a un excés d?autoestima. Com diuen els xinesos: Tot excés de positiu, engendra el negatiu. En la mesura està l?equilibri. Si la terra no és troba ben abonada , les idees no es poden fer realitat.

 Entre les idees, hi ha la llibertat o independència de les nacions per a reeixir-se en funció del seu pensament, sentiment i voluntat, o sigui per sí mateixes.

2 – L?hispanisme (mentalitat hispanista) ha fet servir la llengua castellana i la fe catòlica convencional oficialitzada a partir de determinat Concili per a reeixir com a ideologia nacional. Encara avui es parla del ?nacional-catolicisme? del temps de Franco i en certa manera dels temps dels Reis Catòlics. Els Països Catalans es troben dins el marc polític convencional que s?empara en la constitució espanyola. El vernaclisme ( mentalitat vernaclista) és el marc on el catalanisme podria resituar-se per a ser tal com és: català.

La vernaclitat, denominador comú de les nacions naturals de la Terra, i del Cosmos quan s?arribin a descobrir, és l?essència o la substància de la qual la catalanitat participa. Si la catalanitat és un got, la vernaclitat és el contingut, allò que l?omple.

Una de les diferències que es troben entre el nacionalisme català i el ?nacionalisme espanyol? castellanista, es precisament que el català respecta la vernaclitat de cada lloc. A més a més, la idea de la hispanitat, va néixer a Catalunya entesa com a confederació de nacions vernacles, i va ser adulterada i tergiversada pel poder castellanista que va confondre Espanya amb Castilla i ho va convertir en una presó de nacions, destructora de les seves llengües i cultures naturals predicant allò de ?por el imperio hacia Dios?, imposant a la vegada un diferent concepció de la Divinitat confonent Antic Testament i Nou Testament amb una interpretació literal diferent de la al·legòrica que hi havia a la cultura catalana.

Recordem que els cristians albigesos o càtars de les terres d?Occitània i Catalunya , es consideraven cristians i deien que Déu era el Pare Celestial entès astrològicament, com ho entenien el egipcis d?Heliòpolis, i , deien que Jahvé no era Déu.

L?ètica s?emmarca dins d? una concepció de la realitat. El llenguatge positiu comporta una ideologia. Fugint de la falsedat i la hipocresia s?ha renunciat a creure enlloc de cercar i retrobar l?autenticitat Trobo a faltar uns valors de la mentalitat vernaclista. Una antiga civilització que ens ha estat amagada i tergiversada de la que també es va fer ressò el cristianisme. M?atreveixo a el cristianisme genuïnament cristià , aquell que predicava en la llengua vernacla per allò del ?do de llengües? que infon l?Esperit Sant- més que no pas el cristianisme dogmàticament catòlic que va imposar el llatí o l?espanyol ( de fet l?espanyol no existeix, és el nom que se li ha donat a la llengua castellana) que és un cristianisme convencional fet a base de concilis que a vegades diuen una cosa i a vegades rectifiquen i en diuen un altra en funció dels poders terrenals més que no pas en funció de la Veritat tal com ens demostra la Història. Parlar ?amb? la llengua pròpia de cada lloc, és un valor moral que actualment no s?ensenya perquè els dominadors imposen el criteri imperial i no el criteri vernaclista.

Quan escolto les declaracions que fan els bisbes de la Conferencia Episcopal Española, i ho confronto amb el què diuen capellans catalans com mossèn Dalmau de Gallifa, mossèn Xirinachs o el què diu el bisbe Casaldàliga, penso que la interpretació que fan els espanyols castellanistes de les ensenyances de Jesucrist són tendencioses, errònies i potser falsificades i que tenen com a objectiu, més que la fe cristiana, la justificació de la hegemonia de ?Castilla? i la castellanitat per sobre de la resta de nacions vernacles del que se?n diu Península Ibèrica , les quals no són reconegudes en la seva identitat natural pròpia. I, torno a recordar aquells fets històrics del segle XIII en la que els cristians vaticanistes van titllar als cristians albigesos d?heretges i van promoure una croada , Estat Vaticà i Estat Espanyol castellanista, que amb la batalla de Muret (1213) va configurar uns nacionalismes a Europa i va desconfigurar-ne uns altres. Els desconfigurats i no reconeguts van ser els nacionalismes vernaclistes. Els Països Catalans van començar la seva desintegració que actualment encara dura.

I, torno a recordar allò que creien els cristians albigesos sobre la identitat de Jahvé i el Pare Celestial. Jahvé és el protagonista de l?Antic Testament. El Pare Celestial és el protagonista del Nou Testament. La Bíblia que s?ensenya diu que són la mateixa persona. Però, i si no fos així? Què en quedaria de les ensenyances de la càbala jueva que es basen en les quatre lletres o tetragramma del nom de Jahvé , JHVH? Què en quedaria de les ensenyances catòliques que confonen en un mateix missatge evangèlic Antic i Nou Testament bíblics, Jahvé ( Moisès) i Pare Celestial ( Jesús)? I, si l?alternativa fos la creença catalana , que recull una vella Tradició humanista present a totes les cultures del món i des de temps ancestrals, que s?ensenyava des del segle X com a càbala cristiana i que podria haver estat i ser la ideologia nacional catalana? I, si aquest pensament del segle XXI estès representat de forma encoberta o esotèrica en els quatre pals de la bandera catalana , coneguda amb el nom significatiu de senyera? I, si fos aquesta la ideologia que va preveure Alexandre Deulofeu que reeixiria a Europa a partir de l?any 2029, tot començant un cicle històric i civilitzador que comportaria la reunificació dels Països Catalans i una concepció cultural renovada, que podria anomenar-se vernaclisme?

Recomano la lectura del VII de l? obra de A. Deulofeu ?La pau al món per la matemàtica de la Història?, titulat ?Catalunya, mare d?Europa? Una Tradició ensenya a la humanitat, des de temps ancestrals, des de l?origen del Coneixement humà, que un Ser creador es manifesta i crea a partir del no-res per mitjà de quatre elements. I si resultés que aquests quatre elements estan representats en els quatre pals catalans de la senyera? A la Terra hi ha una lluita entre dos principis ( l?un diví i l?altre diabòlic, l’un coneixement i veritat, l’altre ignorància i Falsedat) i dos prínceps. També, però, hi ha una lluita protagonitzada per un personatge malèfic que resulta difícil d’identificar. Per descobrir-lo i descobrir la seva guerra i les seves nacions o Estats cal llegir i interpretar correctament allò que es diu a la Bíblia , Gènesi 9-11-final. Aquestes guerres descrites a l?Antic Testament bíblic, on es parla de ciutats del Líban i de l?Iraq i l?Iran, com se?n parla actualment amb les guerres protagonitzades pels EEUU i Israel, també afecten a Catalunya, els Països Catalans, i a la resta de nacions vernacles de la Terra. Una de les seves estratègies es esquinçar i repartir les nacions vernacles entre els seus Estats. Potser per això es van cremar les bíblies catalanes i ara hem de recuperar la memòria per mitjà del pensament; i ho hem de fer amb un sabor agredolç, lluitant contra la incomprensió dels mateixos compatriotes que no saben reconèixer-la ni si saben retrobar. Els escrits , jo crec que cabalístics i cristians, del Papa Silvestre II, Gerbert d?Orlhac, occità, monjo de Ripoll, ens poden ajudar en la tasca de recerca. Autoestima es recuperar la memòria i la consciència del Ser que es manifesta de veritat al llarg de la Història. Quins catalans reivindiquen avui dia la monarquia del rei Túbal, pare de la princesa Pirena? Curiosament, els espanyols castellanistes se l’ha apropiat per a la seva causa, no diuen que era pirinenc – català, occità i euskaldun -, diuen que era espanyol i deixen entreveure que era de cultura de llengua castellana tot tergiversant el sentit dels fets històrics reals perquè canvien el context vernaclista per un context constitucionalista no vernaclista. El cas és que, quan veig que es predica coses de l?Antic Testament atribuint-les a Déu i ho comparo amb el què deien aquells que deien que Jahvé no és Déu, com és el cas dels cristians albigesos o càtars, considerats herètics i perseguits per catòlics vaticanistes i espanyols castellanistes, se m?acut pensar que talment sembla que ?España es catòlica? però ?Catalunya[6][1] és cristiana?. Darrera la catalanitat i l?espanyolitat castellanista hi ha dues concepcions culturals diferents. Trobo curiós i significatiu, el fet que el català Ramon Llull , un gran cristià, no hagi estat santificat per l?Església Catòlica. I, també trobo curiós i significatiu que un altre personatge cristià, que jo considero català, Cristòfor Colom, evangelitzador de tot un continent, tampoc ho hagi estat. El mossèn Joan Costa i Bou , expert en doctrina social de l?Església, ha escrit un excel·lent llibre ? Nació i nacionalismes. Una reflexió en el marc del magisteri pontifici contemporani? Un altre mossèn català, mossèn Carles Cardó, ara fa anys, va escriure ? Les dues tradicions. Història espiritual de les Espanyes. El gran refús? En la tradició espiritual catalana hi batega quelcom que no pot reeixir ( fer-se realitat) en el marc legal hispano-castellà. El catolicisme dels espanyols castellanistes no es vernaclista; el cristianisme catalanista, si que ho és de vernaclista. I, aquesta creença comporta un sistema de valors que s?ha de testimoniar de manera o forma autèntica i no amb hipocresia.

L?autoestima és l?acceptació de si mateix. I, qui és sí mateix? Qui som?

Totes les declaracions de principis morals des de sempre i a tot arreu, comencem amb un consell: Coneix-te a tu mateix. Sigues tu mateix. La qüestió és: L?hispanisme o l?espanyolisme castellanista, deixa que els catalans siguin catalans? Reconeix als Països Catalans com a la nació dels catalans? Qui són els catalans? Aquells que habiten als Països Catalans i donen testimoni de la vernaclitat natural del lloc, la catalanitat, i ho fan amb la llengua pròpia del lloc, la llengua catalana, la genuïna, no la que ens estan descatalanitzant amb castellanismes. Els catalans són una raça vernaclista no una raça etnològica. No és un racisme maternal o paternal, sinó una identificació amb uns valors integrats en el lloc natural on s?habita. Per això el nacionalisme català, parla de la llegua del lloc i no de la llengua materna. En el marc del vernaclisme la llengua espanyola no té raó de ser, només hi és com a castellana. En el marc del vernaclisme la llengua catalana té una raó de ser en la geografia dels Països Catalans. Aquesta és la nostra causa nacional, el Coneixement, la Bondat i la Bellesa, donem-ne testimoni amb autoestima i dignitat moral que és la que donen els valors i les virtuts que complementen la raó i la veritat amb les quals ens hem de sentir identificats.

Jordi Salat

josalort@hotmail.com www.otger-catalo.com

[1] Extret del web Racó Català Algunes vegades he pogut llegir en algun mitjà – casualment espanyol- on s’anuncia amb orgull que l’espanyol és la segona llengua materna del món.

Aquesta afirmació em resulta altament sospitosa.

Perque es parla de llengua materna? Perque no es parla de la llengua en el món dels negocis? Perque no es parla senzillament de la posició de l’espanyol en nombre de parlants?

La resposta és fàcil. Dels diferents possibles rànquings, només en la categoria ‘llengua materna’, l’espanyol aconsegueix la seva millor posició, un meritori segon lloc.

http://www.racocatala.cat/articles/12144# Així doncs: A qui li interessa que es parli de llengua materna i a qui li convé que es parli de llengua vernacla?

[2] Llibre ?Concepte General de la Ciència Catalana? i ? Els tres principis immutables?

[3] Llibre ?Mi concepción del mundo?

[4] Llibre ?La piedra filosofal?

[5] Comportar-se bé. Saber-se comportar. Això vol dir ?portar el ser? correctament en funció d?uns valors.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!