BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002
VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.
521. Molts “Guerrers” i poca coordinació.
En aquest post hi ha:
1 – Enllaç programa Temps d’Oci de Ràdio Estel, 17 minuts:
parlen Santiago Espot i Josep Castany.
2 – Nota prèvia al següent escrit
3 – Escrit de Josep Sort
1 – Enllaç programa:
http://www.catalunyaaccio.org/documentacio/radio/R20061026Estel.m3u
2 – Nota prèvia del responsable d’aquest bloc:
La unió i la independència no són fruit de la casualitat ni de la sort. Demà no ens llevarem i ho trobarem tot fet. Genghis Khan deia "les batalles no les guanyen els guerrers sinó els exèrcits" L’exèrcit és la unió coordinada i operativa d’una colla de guerrers amb una orientació definida, un objectiu i estratègia comuna. Guerrer i exèrcit són imatges molt significatives de com actuem i com hem d’actuar per avançar, sinó l’any que bé tornarem a publicar un article vàlid i semblant però no haurem avançat res, tal com estem fent des de fa 30 anys.
Catalunya Acció té una avantatge, ha nascut amb un projecte de país fora dels límits estatutaris; per res Catalunya Acció s’ha de preocupar en justificar encaixismes de cap mena com en Pujol o Convergència, o nous "peixos al cove" com en Puigcercós. A Catalunya Acció no volem unir sinó trencar, no volem harmonia sinó tracte just i respecte; l’harmonia sense respecte és una fal·làcia, és una trampa del més fort o del més gran per fotre al més petit o no tan gran.
L’harmonia entre Espanya i Catalunya no és possible perquè la primera no entén ni vol entendre la sobirania de la segona. És inútil demanar als encaixistes que facin res per la Sobirania de Catalunya quan ja han jurat fidelitat a l’estat Espanyol. Plataformes com la del Dret a Decidir o Sobirania i Progrés han errat el camí, tornen a caure en la ingenuïtat de creure en que ERC i Ciu faran res efectiu que no sigui perdre el temps en un intentar desplegar un nyap d’estatut que ofega totalment el nostre futur i està pensat i fet per tenallar i matar Catalunya com a Poble, i el més greu és que ho està aconseguint, està escanyolint el nostre creixement, ens deixa paralítics fins que l’ossada esquifida ens aturarà cor i pulmons.
Salvador Molins i Escudé
——————————-
3 – Escrit de Josep Sort:
From: Josep <josepsort@mac.com>Date: 28 octubre 2006 23:17:17 GMT+02:00Subject: [josepsort] 10/28/2006 05:40:00 PMLA DECLARACIÓ DE BRUSSEL.LES
La broma aquesta del nyap de la Moncloa ja dura massa. En cap cas, cap, podem permetre que ara passem els propers 20 o 30 anys discutint el desplegament d?aquest document infumable amb els ecspanyols.
No! Hem d?anar endavant. No podem, ni
volem, gestionar el nou nyap. La situació és massa delicada i el benestar de milions de catalans i catalanes està en joc. I el nostre futur com a poble també.
Cal fer un pas endavant. I en aquest context, cal tenir present que moltes nacions sense estat s?estan posicionant bé per fer-lo el més aviat possible. Fixem-nos-hi.
Montenegro ja ho ha aconseguit. Aviat farà un any que vaig penjar aquest post. Llavors poca gent sabia on queia. Avui, Montenegro forma part de l?ONU i ja és un estat sobirà. D?aquí a poc Kosovo també aconseguirà la seva independència ?o la seva incorporació a Albània.
El mateix passarà amb Irlanda del Nord, que s?acabarà integrant a la República d?Irlanda. Quin dia més emocionant serà!
Però això no és tot. A Escòcia, s?esta congriant un moviment unitari que sota el nom d?Independence First!, sol.licita la convocatòria d?un referèndum d?autodeterminació durant el proper 2007. Actualment, 42 dels 129 diputats del Parlament escocès són partidaris de la Independència. Pel que fa als ciutadans, una enquesta recent, ens informa que el 44% dels escocesos en són favorables, per un 42% de contraris. En sentirem a parlar, en els propers mesos, i no només a en Sean Connery.
Al Quebec, les expectatives d?un triomf del Partit Quebequès són molt altes. Les properes eleccions a l?Assemblea Nacional, han de tenir lloc entre el 2007 i el 2008. Si, com apunten les enquestes, guanya el PQ, la celebració d?un nou referèndum d?autodeterminació, el tercer, tindrà lloc entre el 2008 i el 2010. El suport a la sobirania és cada cop més alt i per preparar el terreny, els pequistes ja han començat a elaborar un Projecte de Constitució de la República del Quebec. No cal dir que el dia que ja no caldrà dir ?À la prochaine?, jo hi seré, allà, amb ells, a l?altra banda de l?Atlàntic, faci calor o estiguem a 30 graus sota zero.
I encara més. Euskalherria, pot ben probablement avançar-se si realment se?n surt en el procés de negociació amb els ecspanyols. És molt difícil, ho reconec, als ecspanyols o cal posar-los un ganivet al coll o una pistola al cap, o directament massacrar-los, per tal que acceptin que no tenen res a fer. Però, per sort per ells, els bascos tenen els instruments, l?experiència, els aliats i, per damunt de tot, la voluntat de deixar d?estar subordinats a la puta Ecspanya. I ho aconseguiran. L?únic que hem d?estar amatents els catalans és que la torna d?aquesta independència, no sigui Catalunya.Finalment, hi ha Flandes. L?estat belga és un estat en descomposició. Tothom ho sap i només és qüestió de temps. No hi ha consciència de formar una mateixa comunitat política entre flamencs i valons. Paradoxalment, el desmantellament de l?estat belga podria afavorir molt Catalunya. M?explico. Un dels escenaris que es plantegen, amb l?esfondrament de Bèlgica és que els valons s?integrin a França. Si això passés, seria el moment de jugar la carta de reclamar la reintegració de la Catalunya Nord. Penso que fins i tot Alemanya hi estaria d?acord, perquè d?aquesta manera, el reforçament de França amb Valònia es veuria, parcialment, retallat amb la pèrdua de la Catalunya Nord. No cal dir que París estaria encantada d?aques intercanvi de cromos. Per a ella, la Catalunya Nord és quasi irrellevant mentre que Valònia representaria una injecció important en termes econòmics o demogràfics.
Per tot això és que proposo que els diferents partits independentistes de les nacions esmentades (amb el PQ com a observador, per raons òbvies), i d?altres partits d?altres nacions sense estat (Còrsega, Galiza, Bretanya) signin el que jo anomenaria la Declaració de Brussel.les, que seria com un compromís de treballar coordinament per aconseguir la llibertat. Una llibertat que, per damunt de sentimentalismes, és del tot necessària, imprescindible, si volem garantir el benestar dels nostres compatriotes.
Espero que la proposta faci via, i que com a molt tardar, l’11 de setembre del 2014, en honor i en homenatge a tots els patriotes, declarem solemnement la INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA!
—
Posted by Josep to josepsort at 10/28/2006 05:40:00 PM
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
so sterben sie unter leichten Zuckungen. http://cialis5mgrezeptfrei.com cialis preise Parenchym der Lungen dunkelbraun, viene distaccalo con idoneo strumento e, http://acquistare-viagra-online.com viagra prezzo farmacia che il ferro andra avanti, namentlich von Antimonzinnober, , die Thiere starken Reiz in der Nase, per lo piu di alcuni peli rari. , Ma e gia questo un punto di osservazione, und fast frei von Sauerstoff erscheint. cialis einnahme, schweflige Saure und Salzsaure, sotto il nome di oppio in lagrima, compra viagra, giornate finche acquistino i caratteri,