El primer defecte d’aquest brillant columnista és no determinar-se a fer la seva aportació al Fons per a la Independència de Catalunya Acció.
El seu segon gran defecte és la immensa fe que té en el senyor "Mastraït"
L’esperit que respira el seu article que ara us reprodueixo és l’esperit que ens pot portar a la independència si no ens entretenim en remanar la merda de cap estatut farsa i esclau.
(Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció)
————– L’Article:
Catalunya sembla que és l’únic país on l’autoestima i l’orgull de la feina feta s’interpreten com una grolleria o com una ridiculesa. En canvi som els primers a menystenir-nos, a autoodiar-nos, a desconfiar de la nostra feina i de les nostres possibilitats. Quantes vegades hem hagut de sentir que l’AVUI cal comprar-lo per patriotisme però que per estar informat és millor llegir un altre diari? Quantes vegades hem sentit dir que el Barça no havia de ficar-se en política per poder seguir venent samarretes a Múrcia? I resulta que l’AVUI és el millor diari que es fa a Catalunya, i que té la millor secció de Política de tots els diaris que es fan a Catalunya; i resulta també que la samarreta "tacada" amb la senyera és la més venuda del món i que mai el Barça no havia venut tantes samarretes. Hi ha qui em retreu aquesta mena d’articles, hi ha qui diu que no calen, hi ha qui diu que no ajuden o fins i tot que perjudiquen. Però no hi ha cap nació, ni cap empresa ni cap projecte que funcioni si no és amb autoestima i amb orgull, i amb l’explicitació d’aquesta autoestima i d’aquest orgull. Què són les festes nacionals? Què són les desfilades? Què són els himnes o les marxes militars? Què són els herois, qui és el Tirant? Què és la senyera? Què són les flors que duem a l’estàtua? "Al Fossar de les Moreres no s’hi enterra cap traïdor". Si ja als països normals els cal aquesta explicitació de l’autoestima i de l’orgull, ben segur que a Catalunya necessitem molta més insistència encara. Som una nació envaïda, sistemàticament insultada i saquejada; i nosaltres mateixos creiem que el català tanca portes i que les coses importants s’han de dir o de llegir en espanyol. És l’hora crucial de rebatre la desolació, el desànim, la desesperança. "Construïm un país de llums enceses". Són temps per a herois catalans i volem les estrelles. (Salvador Sostres)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El Sostres és un nen de casa bona que només fot algun estirabot per dissimular la seva autèntica mediocritat. Foteu riure.
tot i que sigui de casa bona, sempre que parla de gastronomia, sembla un mort de gana.