Indústries i caminars.
Bloc de Sílvia Martínez
Tres reclamacions. A l’Estat espanyol.
1) VOLEM TOTS ELS PAPERS
Recullo una notícia de fa uns dies d’una carta que de La Comissió de la Dignitat enviaren al Ministerio a Madrid.
07.03.2007Carta a la Ministra de Cultura, Carmen Calvo
Distingida Senyora Ministra,
Us escrivim persones i representants d’entitats afectades pels expolis
de documents realitzats per les forces franquistes a Catalunya. Estem
informats que tècnics de la Generalitat van concloure en el mes
d’octubre passat la fase d’identificació d’aquests documents, i que la
seva devolució només depèn ara d’un procés de validació (…)
(Pàgina de La Comissió de la Dignitat. Podeu llegir la carta a la secció: última hora)
També interessant:
· Visca la llibertat! Vídeo a Vilaweb
· (Departament de cultura i mitjans de comunicació)
Divendres, 02 de març de 2007 – 15:44 h
Acte "Visca la
llibertat!", en memòria de Carles Fontserè, lluitador i artista
Més detalls:
devolució de tots els papers
tramès a la ministra espanyola de Cultura
· (vilaweb.cat)
DILLUNS,
30/10/2006 – 06:00h
de Salamanca encara no recuperats
documents.
Aquesta és una primera reclamació. sobre la que em pregunto, entre altres coses:
Tenim clar el tipus de problemes que ens trobem aquí? Ens mirem bé els problemes que posen i plantegen; i provoquen o inventen, els qui es diuen "contraris al retorn"?
Una segona es refereix a l’aeroport del Prat. Però es pot fer extensió a altres infraestructures, i a aquest tema en general.
(segueix)
<v:imagedata src="file:///C:DOCUME~1BerniCONFIG~1Tempmsohtml1
((Després vull comentar algunes coses del debat a l’Àgora (C33)
d’aquesta setmana, on tractaren aquest tema. A partir de raons i
explicacions que recullo, crec que fins i tot es pot fer extensiva la
reclamació a altres àmbits de la organització política. I que ens
obliga, abans, a tenir clar que no es tracta d’una qüestió de si us plau; encara que tenim aquella expressió de "si us plau per força" (tant si voleu com si no voleu).
Més
aviat penso que no es tracta de plaences. Ni tampoc de voluntats. Tot i
que la pràctica política ho plantegi en termes com aquests. Jo entenc
que hem de situar la reclamació en el mínim compromís democràtic.))
Tornant al tema de les infraestructures, una segona reclamació; a la que m’hi apunto:
2) AEROPORT INTERCONTINENTAL AMB GESTIÓ INDIVIDUALITZADA
(fragment del manifest)
RECLAMEM
Que amb la nova terminal, l?aeroport de El Prat es converteixi en un enllaçador (hub) de vols intercontinentals.
Que, més enllà de si ha de ser compartida o no, l?ubicació definitiva de companyies i de grans aliances aèries es realitzi de forma transparent i basada en criteris objectius de servei al client, coneguts per tota la societat.
Que
la gestió de l?aeroport es realitzi de
forma individualitzada i des del territori, és
a dir, que cada aeroport es gestioni per ell mateix, amb criteris d?eficiència
i amb l?opció de participació dels sectors públic i privat.
(Informació; i signatura del manifest)
La tercera pot quedar recollida en un sol dels casos que coneixem, i estem veient, d’encausaments, detencions, tractes judicials, tractes de forces de seguretat, improcedents, entre altres coses. És, com ho són les altres, una reclamació que compromet institucions o associacions democràtiques, i als ciutadans.
Abans de tot hem d’aturar els casos que estan en marxa; i exigir que guareixin el mal que han fet. i de seguida acabar amb les estructures i gestions de poder que permeten accions i acceptacions com aquestes. Mirem-nos-ho bé (no dic que ho acceptem): què permet que es facin aquests abusos?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!