Indústries i caminars.

Endreça de diumenge, 9 de setembre de 2007.

Trobava fa uns dies tota una sèrie de cartes al diari que escribí en la
primera crida a la blogosfera sobiranista que Xavier Mir feia fa un any (setembre de 2006).
Alguna és interessant ara, però vull comentar que m’ha dut a veure els canvis que va havent en relació a les notícies que anem rebent sobre aquesta discussió política.

Diria que és prou evident que el tema del
sobiranisme, independentisme, o qualsevol cosa que no xaieixi (be-e-e-e…) era aleshores més demonitzat mediàticament que no ho és
ara. Tot i que déu n’hi do la cua. El que sí podem dir és que ara és un xic més
fàcil parlar-hi sense algunes de les distorsions regnants fa un any.

Em pregunto -més enllà del pes que hi pugui tenir una o altres idees
polítiques dels redactors i decisors de què és o no notícia-, què més s’hi
juga aquí? En el primer cas trobo que, si es dóna que pesen més les seves idees polítiques, o els seus
desigs i plans, que els criteris informatiu, opinatiu, o descriptiu, ja és prou
denunciable.
Però, i, si com sembla, a més cal afegir interessos o amenaces d’allò
que ingènuament ens venen com “no es pot jugar un la feina”, a banda de
denunciable, és preocupant a límits de la possibilitat de ser
civilitzats en un sentit mínim. Perquè implica amenaça al periodisme, entre d’altres.

Que no es vegi prou clara la vinculació de les amenaces al treball periodístic i la manca de civilització n’és
un agreujant. I encara pitjor si es volen confondre les pressions amb qüestions de l’àmbit de la epistemologia, la percepció, o les possibilitats de comunicació, per exemple. De tota manera,
crec que no poden tenir gaire més d’èxits, que ja han esgotat totes
les seves cartes excepte la de les violències clàssiques que diria no
es permetran.

(…)

Aquí el meu problema i denúncia explica una mica la colla d’interessos
que porten a la desinformació com a pràctica; i diria que fa prou
visibles algunes de les aberracions i distorsions que em sembla tolerem en nom de qualssevol
cosa.

Penso en coses com ara que quan tenim notícia de que el president espanyol diu al Congres que el dret d’autodeterminació no existeix, aquesta notícia hauria d’anar acompanyada com a mínim d’un parell d’observacions.
Una és que ho diu en un diàleg estrany amb el PP, estrany perquè pretenen fer metafísica en una sala de debat polític. Cosa que crec ja és prou sorprenent. I cal assenyalar-ho perquè em sembla una pretensió inacceptable no només filosòficament, sinó també com a pràctica política. Perquè si aquests representants polítics volen discutir existències de drets civils han d’anar als pactes i compromisos, no a fer metafísica d’existències. I, si no respecten els compromisos que els fan estar on estan, han d’abandonar aquest lloc i dedicar-se a altres coses. O, ja ho he dit altres vegades, deixar de dir-se demòcrates, vejam si aleshores els ciutadans estaríem tan ordenats i mandats ar!.

Una segona, que em portà a ser independentista més decididament
encara quan, en interessar-m’hi per aquest projecte plantejat, vaig
coneixent història, fets propers i actuals, estructura i
“governabilitats” successives de l’estat espanyol. I, en el cor de la
meva indignació, la consciència dels secretismes, obscurantismes,
confusionismes, i altres pràctiques que prenc com a inacceptables només
de veure’ls-hi la cara.

Parlo de mitjans -que en diem; parlo alhora de ciutadans de “jo, d’això, no hi entenc“;
també de politiqueos, i de coves venuts; de l’escut-excusa
d’empresariats “globalitzats”; de simplismes de l’enteniment en nom de
muts i a la gàbia; i, en un dels límits, de les demonitzacions de
l’independentisme que en fan els polítics que en dic de la opció Imperi
(a banda de l’ús pervers, i violències que en fan “en nom de l’electorat, això sí!!!” Vergonya política.)

(Ostres, com és que vaig aturar-ne la publicació aleshores?)

Afegeixo, 16 de febrer de 2009:

I, com s’ho pensen fer?
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/68442

……………………………………………
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/24039
http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/informacio2.asp?ID=14350

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!