Tenim una "Ley de Partidos Políticos" que condemna la independència com a opció política, que no condemna programes de corrupció de càrrecs i de projectes de guerra partidista al marge de la societat; i tampoc condemna postures racistes, entre altres consignes d’èxit electoral contra la democràcia que hem vist. Una llei de partits antidemocràtica.
Tenim uns mitjans de comunicació i informació en els que ens hem ben acostumat a abandonar la capacitat crítica; així com a repetir i repetir la cantarella "jo d’això no hi entenc" i "jo, a mi, això no m’interessa" "jo, a mi, això no em preocupa", etc. Alhora que ens volen convèncer que el rigor i la comunicació són impossibles; absolutament impossibles. Però, sí que són necessaris, però!, allà on interessa o allà on hi manquen. Cap problema! Democràtics?
Tenim també unes juntes electorals que crec no arbitren per assegurar un procés electoral, sinó per garantir unes determinades eleccions; que no és el mateix.
Unes juntes electorals que neguen el paper informatiu d’iniciatives populars de participació (de debò), i permeten
(…)
(…)
la desinformació sistemàtica de l’electorat; sigui via Popular, o d’altres. Els hauríem de preguntar què entenen per democràcia.
Juntes
que haurien de tenir clar (i crec que ho tenen i els hi hauríem de
demanar responsabilitats criminals), i ben clar, com funciona tot
aquest món de la informació, opinió, dominis mediàtics, perversions en
campanya i pràctica de programes, etc. I que tenen la obligació de
vetllar per l’elector, i garantir respecte entre els elegibles.
Però
que, pel poc presents que es fan, jo ho veig en formes que qualificaria
de la edat de pedra en sentit figurat. Fent veure que no saben el què
sí saben; i tractant l’elector com a un inferior estúpid que hagi de
ser dominat i teledirigit. Si pot ser, pel seu gust, i amb un
comandament a distància. Sobre els elegibles no tinc idea de quina mena
de tractes hi tenen; a banda del què ja he assenyalat de la negació de
participacions que no sé com justifiquen, i de la permissivitat
d’altres que no sé tampoc com s’ho fan per colar-nos-les.
Dec
perdre’m moltes coses si és que vetllen i són garantia d’un correcte
procés electoral en algun aspecte. I alhora hauria de dir que dono
massa importància al què veig per a fer l’acusació que els faig.
Però
no crec que sigui massa. En tindria prou amb un qualsevol dels detalls
que observo per arribar a la mateixa conclusió. Un de greu: no
condemnen la desinformació, i sí condemnen informació i debats polítics
rigorosos. Ni que sigui per la vigilància que cal suposar-les’hi, em
sembla que així ho puc dir. I ho considero molt greu. Un altre detall
que seria suficient és el de permetre la campanya perpètua que ha
acabat deixant les campanyes (en principi es suposa engrescadores i
informadores seriosament) en una trista anècdota i ben buides.
Penso
que les juntes, els legisladors, i alguns grups polítics, estan actuant
per fer de la democràcia una deixalla. Que hi ha voluntat, intenció, i
treballs en pro d’aquest fi; i que una bona manera d’aturar-ho és
desobeir aquestes lleis antidemocràtiques, aquestes juntes de la edat
de pedra, i passar a acceptar tranquil·lament que no ha hagut de debò
alguna elecció democràtica en sentit mínim, a aquest país, on encara
domina el model cacic, guru, militar, o salvador d’essències ben estranyes.
Crec
que, a banda de desobeir aquestes eines antidemocràtiques que fabriquen
uns i altres, hem de fer defensa ciutadana més enllà i sense comptar
amb audiència i audiències.
No sé com s’ha de fer, i em sembla que
ho repeteixo massa; però espero no cansar-me fins que pugem parlar
seriosament de polítiques per a una societat on el poder sigui de les
persones; de la gent que diuen uns i altres que no ens interessa no sé
el què.
Diguem que corrupció, crim, abús, dominis i pre-dominis
"entranyables" (perversament), irresponsabilitat a diferents bandes,
etc., estan sobrerepresentats a les institucions. Per principi i
organització que ho permet, de sobres. I pels resultats electorals per
misèria.
Cada cop ho tinc més clar, que la defensa ha de ser
propera, en els dos sentits que conec; que el terminis europeus o
d’instàncies internacionals són de 15 o 20 anys, cosa que crec no ens
podem permetre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La Llei de "Partidos Políticos" tampoc condemna els assessins fexistes com és el cas de l’assassí d’en Guillem Agulló que ha pogut presentar-se a les eleccions.
Els partits que acceptaren aquesta llei són votats pel 85% dels nostres conciutadans (quan vàgis pel carrer recorda que 8 de cada 10 persones hi estàn d’acord)