Responc:
#14 “#11 Pep, dius:
“El grau de tendenciositat acrítica de la senyora Sílvia
Martínez també fa temps que em preocupa d’una persona, que com en Xavier
Mir, sembla que haurien d’estar d’acord amb què no només tinguéssim
l’opció d’Esquerra per votar si és que no ens convenç.”
No sé si aquesta cosa va per graus, però deixem-ho. En tot cas, sàpigues
que en Xavier Mir com a precursor d’una molt bona proposta, i jo
mateixa que m’hi vaig apuntar de seguida, fa temps que hi hem treballat.
També recolzant altres intents i iniciatives que han anat sorgint.
(Ostres, i gràcies per mirar d’insultar-me al costat d’en Xavier Mir, ja
que és l’independentista que més m’agrada: honest, coratjós, obert,
intel·ligent, fi, sensible, …, podria posar-li molts adjectius, però
sàpigues que el del “tendenciós acrític” no se li escau ni a 50 anys
llum). T’equivoques de ple, i no sé com lligar-ho amb el fet que dius
que et preocupa fa temps, que vol dir que alguna cosa coneixes.
Què hi trobes d’estrany que et duu a l’acusació que ens fas? A parer meu
és tant senzill com no haver caigut en la trampa de “contra ERC i això
vol dir que som collunuts! i que anem bé!!” i “sota pena de ser acusat
de sectari, tendenciós i acrític prohibit dir res de bo d’aquest
partit!!” ar! Pot ser això, i altres consignes d’aquesta mena que han
intoxicat molt l’ambient, no et deixi veure, o pot ser sigui que no ho
coneixes, el recorregut, rigor i pes d’en Xavier Mir en el fet que estem
tant bé com ho estem ara en el procés d’independència.
Parlo del projecte i treballs per la independència, i el que em segueix
preocupant fa temps és que hi ha molta gent pencant a la que altra gent
que parla per parlar (i no és casual que normalment són gent dels
obsessos antiERC o la versió d’antirtripartit, i “reagrupats” declarats)
li vomita a sobre sense cap escrúpol ni respecte. Estaria bé que
s’acabi aquest mal costum i inèrcia.
Et podria donar moltes raons per a justificar la meva crítica i tàctica
de no deixar que ens enganyem ni un gram, vingui d’on vingui el conte.
Però no trobo cap fonament en la teva acusació de “alt grau de
tendenciositat acrítica”, ni sé qui ets com per a poder acceptar el que
em dius si no assenyales a què et refereixes. Hi ha molta feina a fer,
si volguessis discutir la meva qualitat en el moviment i debat, abans
d’acusar-me, o d’elogiar-me si fos el cas, assenyala a què et
refereixes, ja que no ens podem permetre paraules buides, que emmerden
molt.
Això dels perfils de la gent de les consultes, en què et fonamentes per a
afirmar-ho? Diria que és un dir per dir, igual que és parlar per parlar
el què dius sobre la revolta de les bases d’ERC. Collonsis, quin vici
de dir per dir, i sense continguts, a altres el que han de fer.
Si m’ho miro amb molt i molt d’afecte, i passant de llarg el que blasmes
al final sobre segrest…., puc entendre que preguntes com és que no hi
ha altres opcions a part d’ERC que et convencin. Crec que és perquè CiU
no vol la independència i altres la volen sense ERC, la cosa està
complicada, però molt clara. Tota una victòria per al poble i per la
independència, no ens equivoquem. Que amb la claredat guanyi ERC només
vol dir que són clars i honestos (això no vol dir que no tinguin
desencerts, errors, i coses que no agradin) ho assenyalo pels qui diran
que si pureses i no sé quins altres retrets i cantarelles que encara en
ronden.
Està a les nostres mans, i la decisió és molt compromesa, sí. Jo només
prendré seriosament a qui, per començar, acompleixi dues coses: li
exigeixo dues coses a qualssevol opció nova que s’hi presenti. La
primera: si us plau, que deixi de dir que serà la única, la única,
l’únic, ….., independentista de debò perquè al Parlament no n’hi tenim
cap, bla, bla. Senzillament perquè és fals, al Parlament n’hi tenim a
ERC. Que no comenci ningú mentint aquí, sinó no crec que els no
convençuts s’hi apuntin, i ens interessa que la gent vegi que parlem de
debó, que parlem de la realitat i d’efectes reals del vot i decisió, de
política en sentit fort i nou. La segona és que es comprometi a fer
coalició amb ERC que de moment és la força independentista al Parlament,
pel que fa a la independència si arriben a acord i entesa, i en el
mínim pel que fa a la IP que hem presentat i arribarà al Ple del
Parlament. Sense cap joc brut, perquè la cosa és delicada, i perquè és
evident que la credibilitat de les propostes i la crida al vot ara ja no
funcionen a cop d’oficines dominaciutadans (sigui per por o per
engany), la credibilitat ens la juguem en la serietat, honestedat,
respecte a les percepcions i l’enteniment, mira si és bàsic.
A tothom ens hauria de preocupar com es presenten les opcions
independentistes, aquest pas, i el pronunciament de la voluntat del vot
sense trampes són part de la feina prioritària. En tot cas, encara que
Xavier Mir i jo fóssim un desastre com insinues, el moviment és ferm, i
el vent ens va a favor, no et preocupis, millor treballa per no permetre
embolics o el que et sembli oportú per a garantir bones eleccions, aquí
és on ens la juguem.”
Celebro el comentari 31 on segueix la conversa en altre
plantejament. Gràcies.
Que per què la exigència de respecte a ERC?
Senzillament perquè el moviment per la independència exigim una unió per sumar, fa
temps. I el que no val és que ja hi ha una opció independentista al
Parlament i se la vulgui excloure com es pretén, no?
……………………………………………
I això altre responia l’altre dia a algú que em va dir que fer crítica superficial resulta fàcil. Per què quan m’escolto aquestes coses l’interlocutor, quan li ho pregunto, que ho faig sempre, no em vol dir a quines de les meves coses es refereix? Per què si algú em respón és per a fer desqualificació personal, i mirar d’amenaçar-me, espantar-me o d’insultar amb berreries?
…………………………
http://www.directe.cat/noticia/46294/associats-a-reagrupament-registren-un-segon-partit-politic-per-concorrer-a-les-eleccions-c
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/163318
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!