Sí, ja ho sé…
Hauria de mirar-me una mica el contingut d’aquest premi que atorga el Ministeri espanyol de treball. I també, sí, una mica més del que ho he fet, hauria de llegir l’article del condecorat pel Ministerio de Trabajo al Col·legi de Periodistes de Catalunya el dia que fa 70 anys de la entrada dels franquistes.
El periodista que diu: ‘¿Finis Cataloniae? El fin de una película de gangsters, simplemente’.
“Així descriu el febrer del 1939 el paisatge català després de la
retirada republicana a França.“
Després d’haver guardat, per reposar una estona, una anàlisi que intento sobre els lligats de la consti, pot ser ho anomenaré, i que em sembla important a tractar em sabria greu aturar-m’hi més ara. Ho trobaria com una petita traïció al que he deixat per mirar de reposar unes hores, que demà (avui, d’aquí unes petita estona!) tinc un dia mogut. Em semblaria una desatenció doble, o triple, o més que veig ja em puc apuntar, donada l’hora que s’ha fet.
Bé, crec que no em precipito si dic que fa vergonya aliena, si no és que, donada la efemèride, s’aprofiti a fer aquest acte aquí, i al Col·legi de Periodistes
de Catalunya per demanar disculpes d’estat per les accions de
desdibuix, abús de domini sobre la informació, adoctrinament en el
règim franquista, i etc., que periodistes com el premiat varen exercir,
per mirar de finir-nos, sí, segur en complicitat amb el dictador i règim (no ho confonguem amb l’intent farsant
de descripció que pretén el sr. Sentís en aquest article). A banda i a més d’aprofitar aquest acte del per remarcar els mals que provoca la manca de respecte
polític (no ho confonguem amb la falsa tolerància) i d’honestedat intel·lectual, així com la persecució i polítiques de persecució, i altres complicitats. Estaré al cas de
les notícies, i em sorprendria, alhora que m’alegraria, que aquest
atorgament ho fos en algun sentit així, i no com lamentablement es presenta. Suposo que es tracta de fer honor, i pot ser de venir a fer-ho aquí per això d’aquest seu article fundador.
Ho veig com un intent de provocació, sobre la que estaria bé mirar a què serveix i de quina mena és, per afinar. I diria també que estem davant un cas d’impressionadurisme residual dels ministeris espanyols allà on miren d’espantar i confondre. Espero que la qüestió de prioritats i de cansament no m’hagin equivocat gaire en aquesta apreciació que faig.
Trobareu detalls a molts llocs, segur, demà pot ser els miraré, i em disculparé si he mal interpretat de manera greu la idea d’aquesta acció ministerial espanyola. Interessant i significativa notícia, per prendre nota i deixar-nos d’algunes coses, deixar-nos d’aguantar ja determinades coses.
……………………………..
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3420382
http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=1390777
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!