Indústries i caminars.
Bloc de Sílvia Martínez
La rectificació del redactat i el reconeixement explícit -que s’agraeix- demostra que es tracta d’un error.
“(…) S’hi parlava, literalment, de la “manifestació en defensa de l’Estatut”.
Fals. Del tot fals. Els convocants no han parlat en cap moment de
defensa de l’Estatut i si algú ho ha fet o ho fa mai, deu haver estat a
títol exclusivament individual. Però no és només que sigui fals. És que
és malintencionat i tendenciós i propi de diaris unionistes com El
Periódico. En el cas d’altres diaris, com Directe o Vilaweb
mateix, la rectificació del redactat i el reconeixement
explícit –que s’agraeix– demostra que es tracta d’un error. Però
que l’Avui i El Punt i altres ho mantinguin passades
vint-i-quatre hores em sembla prova d’una incompetència preocupant o
d’una determinació a manipular com ja fan altres diaris i com no
m’esperava d’aquests. (…)”
explícit –que s’agraeix– demostra que es tracta d’un error
Anota També Xavier Mir, i tant, totalment d’acord i homenatgem Espriu:
“Oi que val la pena rectificar? Oi que val la pena que prestem la màxima
atenció al llenguatge que fem servir i que siguem curosos a l’hora de
triar l’expressió exacta?”
Ja ens avisà bé Espriu, i defensà de manera clara el poeta fa molt anys coses que ara ens veiem obligats a defensar, encara. Vull dir alhora que espavilem qui no ho hagi fet encara i que espavilem molt bé.
Qui tingui recances de dificultat d’acceptar alguna cosa tant bona com la que ens passa ara (sigui per novetat sigui per bona), com el que hem aconseguit, que respiri fons i si no hi ha prou canti, balli, llegeixi, passegi, escolti o faci música, …, faci el que li sigui menester per a gestionar-ne les noves emocions, conversi, ho comparteixi, i veurà… resulta molt més païdor i clar. Però no les encaixoni, s’ha acabat ja, l’encaixonament dels catalans ja s’ha acabat.
Bon dia. Veureu que en Salvador Cardús fa un recull adient i molt ben sintetitzat, a mi m’ha fet molt feliç de matinada llegir coses com ara aquestes.
“(…) També perquè ara tot és més clar, tothom queda retratat. Posem-ne un
cas: si Zapatero, el que havia promès respectar l’Estatut que aprovés el
Parlament de Catalunya, ara diu que la sentència marca el final d’un
procés de descentralització i d’autogovern; si hi veu un “objectiu
aconseguit”; si la considera “integradora perquè vertebra l’Estat”, és
que amb Catalunya li passa el mateix que amb la crisi econòmica: no les
veu ni a venir. Zapatero, amb la seva valoració de la sentència, rebla
el clau sobre el final de l’autonomisme entès com un camí obert. La
llum, quan s’està habituat a la foscor, encega els qui van a les
palpentes.
(…) Ara és l’hora. I bé: hem arribat al final d’un camí zigzaguejant,
boirós, que ens ha portat on som, i n’encetem un altre de dret i ple de
riscos, però amb un horitzó més net i clar. Avui, que alguns poden
celebrar la seva independència –no deu ser res tan dolent, oi?–, cal
apuntar a l’agenda que dissabte vinent dia 10 ens trobarem per
simbolitzar els nostres primers passos en la mateixa direcció.”
……………………………..
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/172251
http://www.vilaweb.cat/noticia/3750951/index.html
http://avui.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/190054.html
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Avui, 4 de juliol de2010, estat presentada, al Parlament de Catalunya, aquesta
ha
petició, per tal que la tramitin i aprovin. Si voleu adherir-vos o presentar-ne
una altra, cosa ben fàcil de fer, feu-ho en aquesta adreça:
http://www.parlament.cat/web/serveis/parlament-20/epeticions
Bon dia,
Catalunya ha estat la
terra del poble català. Aquí ha viscut com a poble lliure i sobirà, aquí ha viscut com a
poble sotmès i trist, aquí ha
creat una societat i una cultura amb valors nacionals i universals.
Després d’una successiva
pèrdua de condicions favorables a la nostra llibertat de fa segles fins ara,
per raó d’una continuada sèrie de conflictes bèl·lics i polítics, d’on sempre
ha sobreviscut malgrat les aparences.
Ve ara el moment dela Terra.
deixar de banda aquesta relació forçada amb la demarcació espanyola, pel dret
natural que els pobles tenen a la vida, la llibertat, la independència i la
recerca de la felicitat, com un poble més entre la resta de pobles i
nacions de
És per això que, confiant en la vostra honradesa catalana, presento aquesta petició al
Parlament de Catalunya, per tal que aprovi aquesta declaració:
___________________________________
EL PARLAMENT DE
CATALUNYA,
A 11 DE SETEMBRE DE
2010,
DECLARA
ILA CREACIÓ DE L’ESTAT
CATALÀ,
ORGANITZAT COM A
REPÚBLICA DE
CATALUNYA,
AL TERRITORI QUE,
PER DRET I PER
HISTÒRIA,
N’ÉS EL PROPI.
_____________________________________
Moltes mercès per l’atenció que ens feu.
Ho faig en
el meu nom i en el dels meus filla i fills, de qui en sóc representant.