Si vas molt atrafegat també t’ho puc explicar en una carta.
Bàsicament vull que els qui formem l’equip que intentàvem (intentem?) tirar endavant …………… sabeu d’un detall que explica la meva poca implicació quan es tractava de tenir tracte directe en reunions o coses així amb la Universitat, i alguna que altre dificultat per part meva.
Agafo alguns detalls, però és que tampoc paga la pena res més. Només vull que entengueu alguna de les meves dificultats.
Des del gener de 2005 en que vaig poder veure-ho clar, fins uns deu mesos després en que envií un correu demanant explicacions va estar prou difícil. Explicacions demanades directament a un professor de la llicenciatura que no va actuar de forma honesta en la meva formació en filosofia (amb conseqüències que pot ser des de fora de la disciplina semblin exagerades, però que no puc -ni per això ni per res- deixar de banda), i que no varen tenir cap resposta de cares. (sí de culs, o a traïció, si es pot dir així ).
Va estar a risc aleshores de molt més que un error d’apreciació o valoració. M’obligava la recuperació del meu treball d’uns quants anys i el compromís amb el rigor, serietat i fermesa de l’equip docent i la universitat; a més d’una necessitat de tenir present determinats esdeveniments que es volien diluir en no sé quina mena d’història, i no haver de callar coses que no tinc per què callar, o que més aviat estic en la obligació de denunciar (segueixo veient-ho així).
Ara m’arribo a sentir estúpida per tantes dificultats i temps. Però és una autocrítica molt superficial que em faig per a fer-me la valenta. Res de ferm.
Com m’he sentit -malgrat saber-me massa limitada i difícil de tractar- recolzada per vosaltres, i alhora tinc clar que no parlar clar sobre aquest problema ha entorpit algunes coses, em veig com obligada a explicar-t?ho per dues raons. I abans de res més haig d?agrair-te la confiança que em prenc.
Ha estat horrible, llarg, i no estic segura de si m’he recobrat del parell de cops, que en dic. Però avui és tot un luxe dir-te aquestes quatre ratlles d’un problema que fa al menys un any que us havia d’haver plantejat, perquè hi havia el tracte, i hi havia l’entorpiment que em provocava.
Espero que ens veiem aquesta setmana, ja et diré un dia i em confirmes si et va bé. Estic pendent de si marxo fora, i no puc decidir ara un dia.
De tota manera et demano que em confirmis l?arribada del correu, i que quan tinguis ocasió facis saber als altres companys el que t’explico.
Una abraçada,
Sílvia
Ha estat horrible.
Gràcies amics!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!