Indústries i caminars.
Bloc de Sílvia Martínez
A Sumem per la Independència proposo un tema:
Podríem anar anotant, així com es vagin fent públiques i fermes, les propostes d’aplegar les forces independentistes per les properes eleccions al Parlament.
Servirà com a vista de panorama, coneixement, control, contacte, i per anar marxant. Què us sembla?
La vista va bé per saber per on anem, amb què contem, què hi manca, què és sobrer.
El control ens cal per organitzar feines, accions, etc., i també perquè els compromisos siguin ferms.
El contacte és fonamental per tot plegat, i també per a posar-nos en marxa.
I segur que va bé també per no perdre de vista que la protagonista de les properes eleccions és la independència.
De moment parlo per notícies que podem llegir. Em sembla bo com a test de com va la informació i com ens movem per ella. Penso que és important que afinem en compartir i fer moure la informació de manera àgil.
Però caldria alhora mirar de tenir contacte amb les entitats, persones, qui sigui que puguem anotar en aquest llistat, i ampliar i polir el material que recollim. A veure.
– La PDD convoca a les entitats i personalitats independentistes a primers de setembre per plantejar estratègies plegats.
– Deumil.cat demana treball conjunt de totes les plataformes sobiranistes per crear un front comú independentista perquè és urgent trencar els vincles amb l’estat espanyol. (24 de juliol de 2009, Directe!cat http://ur1.ca/7v1x)
La idea d’arrencada: aplegar forces no és fer una força única, i tampoc no és fer una única força.
Sumem per la Independència, recull. 2 de juliol de 2009.
………………………………….
http://www.facebook.com/group.php?gid=103161613145
http://www.tenimeldretdedecidir.org/
http://deumil.cat/
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Però, Sílvia: tu no tenies Esquerra, que ho fa tan i tan bé?
Ah: i si ho fa tan i tan bé, com és que els independentistes no la voten i calen alternatives?
La PDD convoca, deumil.cat demana, SiJ exigeix, SiP reclama…
Tot això ho comparteixo, però QUI està disposat a anar a unes eleccions, ja sigui en una altra llista, ja sigui en coalició, etc.
QUI? De moment, aquests grups han deixat clar diverses vegades que no entra en els seus plans concórrer a les urnes. D’acord. Doncs així, QUI són els components d’aquesta hipotètica suma?
QUI vol presentar-se a unes eleccions?
A tenir en compte el Consell de Cent, on s’intenta sumar la força de plataformes independentistes, dut a terme per David Morgades.
Anotat està! 😉
Hola, Jaume i Francesc.
Segueixo rumiant sobre els anònims. En general, i al meu bloc.
Al gener de 2007 anotava:
Abans d’entrar en algun detall sobre els anònims -als blocs i en
general- vull recordar un parell de fets que estan a la base de les
meves raons per a no acceptar-los.
Hem sabut de l’assassinat d’un altre periodista; El periodista armeni HRANT DINK. I notícies de Rússia
assenyalen que aquella societat també està més preocupada per altres
qüestions que per aclarir i defensar una investigació rigorosa sobre
l’assassinat (i previs, i previs, i posts); assassinat, assassinat, assassinat, assassinat d’ANNA POLITKÓVSKAIA.
Fa uns dies han tornat a assassinar una altra periodista a Rússia, i el que no sabem.
En aquest sentit, i perquè em sap greu que queda com tallada la conversa, publico els comentaris i faig un prec general: un nom per situar en el debat, o un correu per respondre les amenaces d’anonimat, o un contacte de coneixença, o un enllaç a una pròpia pàgina si hom en té.
Penso que en la societat de la informació i la comunicació que vivim, donat el que assenyalo sobre la repressió i persecució de periodistes, del periodisme, donades altres coses com ara que no tenim clarificades les garanties de la seguretat de les comunicacions a la xarxa, veient que ha hagut (no sé si encara ho pretenen) intents de censurar o desqualificar a priori les converses que representen, per exemple, els blocs o xarxes socials, …, hauríem de fer alguna mena de militància que marqui resposta clara a les pretensions que permeten arribar a l’assassinat i el que l’acompanya, l’horror, horrorós previs, post, i la mort de persones simplement per parlar sense repetir la cançó del lloro més o menys acceptada.
Moltes gràcies.