Indústries i caminars.
Bloc de Sílvia Martínez
Defensa del periodisme. Fi dels dominis d’autoritats incompetents amb aquestes necessitats.
Anna
Politkòvskaia, ho recordem, és una periodista que va ser assassinada. Va
morir, va morir perquè la varen assassinar, un dia de l?octubre passat quan
anava cap a casa seva. La varen matar després d?una pila de previs perversos,
com ho són les amenaces, altres intents d?acabar amb ella, persecució, i el que
no sé i no en tinc notícia. Morta. Una periodista assassinada, per ésser una professional
honesta i explicar, investigar, observar, mirar, coses que alguns poderosos no
volien que siguin notícia. Coses sobre les que qui sigui vol que la gent no en
tinguem notícia.
No sóc capaç ara de retrobar una referència que llegia fa uns
dies. Era una petita nota on s’explicava el que em va semblar la
persecució d?algun responsable d?una revista o publicació en la que hi
treballava Anna Politkòvskaia; i em sembla que també parlava d?arrest de la
filla d?aquest, si no recordo malament, editor.
Al costat d?aquestes bestieses, que es multipliquen i
multipliquen per complicitats, silencis, i acceptacions de rigor molt malentès (però molt malentès), recordo una petita
conversa amb una senyora russa a la estació de Passeig de Gràcia, a Barcelona
el 18 de febrer d?enguany.
Ella llegia un diari rus, i em va intrigar saber què en
deia de la investigació sobre aquest assassinat; i en general sobre la
persecució de periodistes. Ens va fer d?intèrpret la neta d?aquesta senyora,
que parlava català amb mi, i rus amb l?avia.
M’explicà que el diari no deia gaire cosa; i que eren bàsicament
xafarderies i detalls sobre la vida d?Anna Politkòvskaia. I alguna coseta, poca, sobre la
mort i investigació de la mort de Litvinenko.
Un altre cas que les autoritats sembla no volen aclarir. I
em pregunto: quines autoritats tenim?
Ensenyen a les escoles de periodisme a enfrontar-se (pràcticament
i intel·lectual) a aquests abusos de poder, ignomínies de l??ambient?, ?situació?,
?inèrcies?, i a cops presentat també com a necessitat de supervivència? O pot ser es consideren aquestes qüestions com a no fonamentals en la formació i aprenentatge d’aquest ofici?
Aprenen els periodistes a enfrontar i plantar cara a
aquestes coses que veiem acaben amb el que en un mínim sentit es pot continuar
anomenant periodisme? O hem de creure que els periodistes russos (com els de
qualsevol altre lloc) no es veuen en la obligació d?informar acuradament sobre
aquests (i tants que en veiem; i d’altres que es disfressen d’accidents, o fins i tot de crims de la persona perseguida) assassinats i les seves investigacions perquè ?alguna cosa hauran fet?
(ja en el màxim triomf del cinisme i liquidació de la consciència)?
Molt a prop d’aquestes mancances per la llibertat d’expressió, sobrances d’"autoritats" incompetents per a una vida digna, dominis de poderosos que crec que entre altres problemes han vist massa pelis violentes apocalíptiques i estúpides; i més misèries que acompanyen aquest fets, què podem fer?
Penso que, entre altres coses, i començant amb el que tenim més a prop, no quedar-nos aturats davant capteniments genocides d’alguns polítics en actiu. En aquest paquet hi poso, d’entrada i crec és suficient per començar, als que gosen dir que faran política antinacionalista.
Ja han provat de fer passar una colla d’enganys, existències, inexistències, i altres elements de domini mediàticcccc. Ara llegeixo com a intenció política d’alguns personatges la seva pretensió d’anar contra els nacionalismes català i basc. Això, com a expressió des d’un grup polític, ÉS GENOCIDI. NO ÉS OPCIÓ POLÍTICA. NO ÉS TAMPOC UNA "QÜESTIÓ D’OPINIÓ"; SENYORS, ELS DIRIA, SI TENEN ORELLES.
(…)
……………………………………………………………
VilaWeb:
Moscou no extradirà l’acusat de l’assassinat de Litvinenko
22.05.2007 | VilaWebEl Punt:
Politkóvskaia, en record
21.03.2007
| EL PUNT
Els rastre del poloni 210
18.12.2006
| JOSEP MARTINOY
Quatre persones, entre elles dos nens, contaminats per poloni 210 a Hamburg
12.12.2006
| JOSEP MARTINOY
Silenciar l’adversari polític
10.12.2006
| RAMON ROVIRA
……………………………………………
http://www.matthewtree.cat/index.php?seccio=article&articles_id=33&idioma=
etc.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La manca de llibertat d’expressió és un fet públic demostrable, però al nostre país, i ja des de fa molts anys, tenim un de més gros, molt més subtil, i reconegut per una bona part dels intel·lectuals: l’autocensura. Això sí que és un problema, i ben gros! Però és com l’abstenció, d’això no se’n vol parlar mai. D’altra banda, la realitat avui en dia es tan complicada, (però tant!) que la feina del periodisme d’opinió (=temes tractats a fons) l’estan fent altres professionals. Al meu parer, el periodisme (com algunes branques de la psicologia) és una titulació molt interessant, però insuficient per si mateixa. Si algú vol ser comunicador, perfecte!, però malament si no té res que comunicar… Difondre notícies de les agències ho sap fer tothom. Sobre el tema del genocidi. Aquest tipus de notícies no tindrien cap repercussió sense el protagonisme dels mitjans de comunicació d’una i altra banda. En realitat és un "negoci" que convé a dues (i només a dues) de les diferents parts implicades en la qüestió nacionalista. Precisament les dues que fan més soroll perquè ambudes en treuen profit… Però cap de les dues representa la totalitat de la població que asseguren representar. Per part espanyola, penso que ho tinc molt clar. Per part catalana, amb tanta interferència no és fàcil separar el gra de la palla… En qualsevol cas, ja convé a aquells que intenten (re)construir una identitat catalana en negatiu, autodefinint-se per oposició del contrari, sense més fonaments. Sense autocrítica ni un projecte sociopolític clar (millor en plural, projectes) serà difícil engrescar la gent.