Indústries i caminars.

De baixa, les raons són irrellevants.

Fins a la recuperació, no fos cas que s’allargui una mica, vull enviar el desig que tinguem bona marxa a Ginebra el dia 8, bona campanya per les properes eleccions al Parlament, que seguim amb encert i bona crítica i informació la marxa de les consultes, que fem un altre pas el dia 13 a Mollerusa, el 30 a Sabadell, que fem que s’acabi la violència impune de l’estat contra ciutadans, que deixin lliure a Núria Pórtulas. El dia 28 d’abril teníem notícia que s’espera la resolució imminent sobre el seu cas.

Dur a Ginebra el resultat de les consultes sobre la independència, i fer saber als responsables de l’Organització de les Nacions Unides que els catalans no callarem, no pararem. Que volem els drets bàsics garantits, que l’ONU ha de fer la seva feina i compromisos.
Espero que siguem forts i clars. (Jo aprofitaria a analitzar com és que aquestes instàncies estiguin tant mal informades, o, si no és aquest el problema, com és que facin vistes grosses i coses pitjors.)

Sobre les eleccions, espero que no se’ns faci massa llarg…., i anoto, d’en Salvador Cardús, que assenyala molt bé avui, entre altres detalls, la recomanació:

L’EMBAT DEL PARLAMENT SERÀ INÚTIL I LA RESPOSTA DEL TC SERÀ FULMINANT

Obrir portes, dibuixar camins

“(…) ÉS A LA VISTA DE TOT AQUEST ESPECTACLE que ja no es pot seguir
insistint en la idea absurda que el nostre futur nacional pot estar
lligat al de l’Estatut del 2006. No és que vulguem assassinar l’Estatut,
president Montilla: és que cal enterrar-lo, perquè a hores d’ara ja
put. I, si se m’accepta un consell, ja es poden anar preparant els
estrategs electorals de tots els partits i els redactors dels respectius
programes, perquè el gran tema a l’agenda electoral de la tardor no
serà el balanç de l’acció del tripartit -uns, cantant-ne les
excel·lències, i els altres bescantant-lo-, sinó el de l’horitzó
nacional de Catalunya. I l’atzucac polític actual, a la tardor, pot
arribar a fer ridícul el debat sobre la crisi econòmica que alguns
volien convertir en trumfo electoral. No pas perquè n’haguem sortit o
perquè el ciutadà el consideri poc importat, sinó perquè encara tindrem
més clar que el nostre Parlament només té capacitat per a les cures
pal·liatives i que al preu de ser espanyols, a més del tradicional
espoli fiscal, ara hi hem d’afegir el cost de la ineptitud per sortir de
la crisi.

HA ARRIBAT UN PUNT EN EL QUAL LA POSSIBILITAT d’un encaix
satisfactori de Catalunya a Espanya és una gran quimera sostinguda
patèticament pels que tenen interessos particulars en el manteniment de
l’actual statu quo. Insistir en el federalisme o en una Espanya
plurinacional, a aquestes alçades, és una broma de mal gust. En canvi,
la independència es va convertint en l’alternativa més realista, entre
d’altres coses perquè a hores d’ara és l’única possible. De manera que
la via del compromís democràtic i patriòtic és cada vegada més clar:
mentre uns van tancant velles portes, els altres hem d’anar-ne obrint de
noves, bo i apressant-nos a dibuixar els camins de la nostra
emancipació.”

De les consultes trobo que aquests dies es va abandonant la majoria de bajanades que ens hem escoltat els darrers mesos. És de suposar que ens en fotem de qui ho desdibuixa, que s’ha acabat la por. I sembla que comença a fregar l’escàndol quan algú encara diu que l’estat o alguna altra entitat hauria de perseguir-nos. No sé com encara poden ocupar càrrecs de poder els polítics que declaren això ni els qui no ho contesten clar. El mateix penso dels ciutadans, tot i que aquí no és cosa de poder, sinó de consideració.

Interessant d’observar el que recull Xavier Mir, sobre consultes i eleccions:

“(…) Amb 454.206 persones que han dit sí a la independència davant d’una
urna, els partidaris d’una Espanya federal amb un mínim d’honestedat
haurien de parar de parlar d’enquestes perquè en democràcia cal donar
més crèdit a un 19,6 % sortit d’unes urnes que no pas a qualsevol altra
xifra sortida d’una enquesta. I haurien de parar de dir que
l’independentisme no és majoritari quan, en proporció, ja obté més vots
que el partit més votat.  (…)”

I de recordar dues recomanacions més que anotava aquesta setmana, Terricabras i Miquel de Palol. Ens cal una coalició per a les properes eleccions al Parlament, i tenim obligacions indefugibles.

Afegeixo:

……………………………..
http://deumil.cat/index.php?board=2;action=display;threadid=2090;start=msg7433#msg7433
http://www.vilaweb.cat/editorial/3721780/allo-20-17.html
http://www.amerdecideix.cat/2010/04/actes-nacionals-mollerusa-el-13-de-maig/
http://catalunyadecideix.cat/node/12976
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/158742
http://elsud.org/nuria/index.php?option=com_content&view=article&id=443:sespera-resolucio-imminent-del-cas-de-la-nuria-portulas&catid=36:notis
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/166800
http://www.vilaweb.cat/editorial/3721324/sens-fara-llarg.html
http://paper.avui.cat/article/dialeg/190191/obrir/portes/dibuixar/camins.html
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/166800
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/166720
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/165388
http://www.youtube.com/watch?v=7H0zitY7pjw

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!