A les darreres eleccions municipals de 2007 hi havia 5.318.756 persones cridades a votar. D'aquestes, 924.275 van votar PSOE-C [dades d'idescat], cosa que ve a representar el 17,4 % del cens total. Fins ara, a les consultes organitzades en diversos municipis catalans s'ha convocat 2.320.608 persones, de les quals 454.206 han dit sí a la independència [dades de la coordinadora], cosa que ve a representar el 19,6 % d'aquest cens. Amb els criteris imposats per l'Estat espanyol, excloent immigrants i persones d'entre 16 i 18 anys, el percentatge seria encara superior. No tornaré a remarcar el que representa aquest vot fidel perquè ja ho he fet. No tornaré a denunciar els alcaldes que titllen l'independentisme de minoritari en una operació ben poc honesta i més pròpia dels il·lusionistes perquè també ho he fet. Avui parlo de dos projectes polítics: el federalisme i la independència.
Apel·lant a la mateixa honestedat esmentada i a la claredat de les xifres exposades, per saber qui ens ha de governar tenim les eleccions i el resultat que en cada cas se n'ha desprès. Cap persona amb dos dits de seny democràtic no proposaria que es deixin de fer les properes eleccions perquè ja se sap qui les guanyarà; cap partit no deixarà de prendre-hi part encara que sàpiga que no les guanyarà. Les enquestes es fan per tenir dades de tendències o per provar d'afavorir tendències amb les dades. Però, hi insisteixo: ara no parlo d'enquestes sinó dels vots emesos. I no dels vots d'unes eleccions per saber qui volem que ens governi, sinó d'unes consultes per saber si la gent vol o no vol que Catalunya sigui estat.
Amb 454.206 persones que han dit sí a la independència davant d'una urna, els partidaris d'una Espanya federal amb un mínim d'honestedat haurien de parar de parlar d'enquestes perquè en democràcia cal donar més crèdit a un 19,6 % sortit d'unes urnes que no pas a qualsevol altra xifra sortida d'una enquesta. I haurien de parar de dir que l'independentisme no és majoritari quan, en proporció, ja obté més vots que el partit més votat.
Però per molt que el suport a l'independentisme pogués baixar en termes percentuals a mesura que les consultes s'estenguin, l'honestedat també hauria de portar, amb naturalitat, a una conclusió: partint d'aquests 454.206 vots, que és una base molt sòlida, podem anar a buscar la sobirania política que ara no tenim. I un cop obtinguda, els partidaris d'una Espanya federal tindrien una posició de força per arrossegar els espanyols més reticents cap a una federació. Si realment creuen en una Espanya federal, aquest camí és molt més ràpid i segur que no pas esperar que a Espanya hi hagi una majoria que ho vulgui. I si el problema de fons és que a Espanya no hi ha federalistes, aleshores això referma la meva impressió que el plantejament no és honest i que només es vol intentar frenar, amb molt poca traça, l'imparable avenç de l'independentisme.
Amb 454.206 persones que han dit sí a la independència davant d'una urna, els partidaris d'una Espanya federal amb un mínim d'honestedat haurien de parar de parlar d'enquestes perquè en democràcia cal donar més crèdit a un 19,6 % sortit d'unes urnes que no pas a qualsevol altra xifra sortida d'una enquesta. I haurien de parar de dir que l'independentisme no és majoritari quan, en proporció, ja obté més vots que el partit més votat.
Però per molt que el suport a l'independentisme pogués baixar en termes percentuals a mesura que les consultes s'estenguin, l'honestedat també hauria de portar, amb naturalitat, a una conclusió: partint d'aquests 454.206 vots, que és una base molt sòlida, podem anar a buscar la sobirania política que ara no tenim. I un cop obtinguda, els partidaris d'una Espanya federal tindrien una posició de força per arrossegar els espanyols més reticents cap a una federació. Si realment creuen en una Espanya federal, aquest camí és molt més ràpid i segur que no pas esperar que a Espanya hi hagi una majoria que ho vulgui. I si el problema de fons és que a Espanya no hi ha federalistes, aleshores això referma la meva impressió que el plantejament no és honest i que només es vol intentar frenar, amb molt poca traça, l'imparable avenç de l'independentisme.
D'altre banda tant CiU com ICV també continuen marejant la perdiu i perdent el temps encara amb l'Estatut i el TC. Esquerra juga a dues bandes i no m'acaba d'agradar el joc que fa encara que el prefereixo abans que la resta de partits. Pel que fa a la resta d'opcions independentistes, soc molt pessimista. El temps passa i cada vegada és més clar que no hi haurà cap força prou potent ni prou consolidada que generi la unitat desitjada. Ja em veig votant amb el nas tapat a Esquerra però no hi haurà res millor. I dubto moltíssim que es faci un referendum d'autodeterminació abans de 2015. Avancem si, però encara hi ha molta feina a fer i encara han de passar coses.